L’Ajut Humanitari no ha estat una excepció a la resta de polítiques d’Ajut, en el sentit que també ha sofert els durs efectes de les retallades. En aquest cas, el volum d’Ajut s’ha vist reduït, des del 2008, en un 77%. La diferència entre 2008 i 2014 és encara més acusada en el cas de la Generalitat, ja que es passa dels 2,79 milions d’euros als 0,43, el que suposa una reducció del voltant del 87%. L’aportació de les entitats locals, en canvi, no s’ha vist tan reduïda, passant de 0,64 a 0,43 milions d’euros en el mateix període.

També és cert però, que des del 2012 s’ha registrat un petit però constant increment tant en l’aportació de la Generalitat com en la de les entitats locals. D’aquesta manera, tot i que l’aportació conjunta toca fons al 2012 amb una partida que no arriba als 0,4 milions d’euros, al 2014 aquesta arriba a doblar-se i recupera projectes d’envergadura, com ara el proveïment d’Ajut material per valor de 0,35 milions per part de la Generalitat, o la dedicació de quasi 0,2 milions d’euros per part de les entitats locals a la partida de prevenció de desastres. Val a dir però, que encara queda un ampli marge per recuperar les xifres del 2008.

L’Ajut Humanitari català fa front a un problema similar al dels altres donants que han aplicat retallades (sense anar més lluny, el mateix Estat espanyol), que és la pèrdua de la seva diversificació i enfocament estratègic: així doncs, l’Ajut Humanitari català es centra en donar una primera resposta a situacions d’emergència imprevistes, però inverteix molt poc en la seva prevenció i menys encara en la reconstrucció i rehabilitació. En fer un cop d’ull al conjunt dades de 2012 a 2014, podem notar com el 87% de l’Ajut Humanitari català s’ha destinat a l’Ajut d’emergència, el 12% a la prevenció de desastres i un minúscul 1% a projectes de reconstrucció i rehabilitació (tot just 23 mil euros en tres anys, en front del prop del milió d’euros invertits en el mateix concepte l’any 2008).

Tot  i la seva tasca com a coordinadora de la resposta humanitària catalana a situacions d’emergència, la Generalitat no ha dedicat prous fons a situacions d’emergència succeïdes en els darrers anys. Al 2014 per exemple, des de la Generalitat es van finançar 20 projectes en Servei i assistència d’Ajut material, que en total arribaven als 0,35 milions. D’aquests projectes, tan sols tres superaven els 40.000 euros, el que evidencia la fragmentació i limitació de l’Ajut Humanitari català. En referència a situacions d’especial incidència, com és el cas de la darrera epidèmia d’Ebola ocorreguda a l’Àfrica Occidental, es pot observar com tot just es va arribar als 80.000 euros entre Guinea i Sierra Leone (2014) . En el mateix any es van mobilitzar al voltant de 200.000 euros per fer front a la explosió de la crisi del refugiats al Pròxim Orient. En balanç, l’Agència demostra ser sensible a l’aparició de situacions d’emergència a nivell internacional, encara que acumula dèficits pressupostaris que en limiten la seva actuació.