Veure taula de dades Veure taula de dades

Descàrrega de dades

Font de les dades

Visualitzacions relacionades

Valoracions 2014

Dràstica reducció de l’Ajut global

Amb les dades de l’Ajut a la mà, s’observa una reducció dràstica del global dels fons destinats a cooperació tant en el cas de la Generalitat com en el de les entitats locals. La davallada esdevé significativa a partir del 2011, quan es passa de 83 milions d’euros a 56 milions, així com al 2012, on la xifra encadenarà una nova retallada de quasi 30 milions. Aquesta reducció suposa una evolució negativa de més del 66% en tan sols dos anys.

L’AOD s’enfonsa fins al 0,04% del total del pressupost

Els 14,3 milions d’euros d’AOD pressupostats per la Generalitat al 2014 tot just representaven 4 cèntims de cada 100 euros d’inversió pública: una sisena part de la seva rellevància anterior a la crisi (0,24% del pressupost al 2008). Dit d’una altra forma, per cada euro invertit en cooperació al 2014, la Generalitat va destinar-ne 552 a fer front a les despeses del deute públic, 4,3 a la partida de Desenvolupament empresarial o 19 a la de Cultura i esports. La mateixa relació s’eixampla encara més en el cas de  les partides de Protecció social (125), Educació (340) o Salut (582).

Sis anys de retallades deixen la política de cooperació sota mínims

En perspectiva, l’evolució de l’Ajut català dibuixa tres grans seqüències. La primera, de 2008 a 2010, en que l’Ajut es manté al voltant dels 80 milions d’euros, gràcies a l’increment dels fons locals que compensen les retallades de la Generalitat. Entre el 2011 i el 2012 per contra, tant la Generalitat com les entitats locals encadenen dos períodes de retallades dràstiques, que redueixen en més de dos terços la xifra d’Ajut. L’últim període es caracteritza per un relatiu estancament de l’Ajut al voltant dels 27 milions, en que l’aportació de les entitats locals torna a compensar la reducció de l’aportació de la Generalitat.

Cooperació, la política pública més castigada

Un bon recurs per emplaçar la gravetat de la retallada en cooperació és comparar-la amb l'evolució de la resta de partides de despesa de la Generalitat. En aquest sentit, les dades indiquen que la política d'Ajut ha estat la més castigada des de l'inici de la crisi, amb una reducció del voltant del 80% des del 2008. Les polítiques de despesa que segueixen l'Ajut com a partides més castigades són Infraestructures agràries i rurals (amb una reducció del 79% des del 2008), Energia i mines (76%), Indústria (63%) i Habitatge (61%). Pel contrari, les partides que han vist incrementades el seu pressupost en major mesura són les relacionades amb el deute públic (amb un increment espectacular del 527% des del 2008), el Desenvolupament empresarial (130%), la Recerca, Desenvolupament i Innovació (23%) i la Protecció Social (19%).

La despesa de la Generalitat creix a remolc del deute públic

Si ens fixem en la despesa global de la Generalitat, observem com aquesta, lluny de reduir-se, s'ha incrementat en un 4,98% des del 2008 (dels 34,75 mil milions als 36,13 mil milions del 2014). Si les retallades han estat una constant des del 2008, què explica aquest increment? Doncs majoritàriament les despeses relacionades amb el deute públic, que han passat de representar 1,2 mil milions d'euros al 2008 als 7,8 mil milions actuals. Una xifra que evidencia encara més aquest ofegament és la proporció d'aquesta partida sobre el total de despeses de la Generalitat: si al 2008 les despeses relacionades amb el deute no superaven el 4% del total d'inversions, l'any passat van sobrepassar el 21%. 

El sector local guanya pes

Les dades de les entitats locals dibuixen dos fenòmens relativament positius. El primer és que la política d'Ajut ha mantingut, també relativament, el seu pes en els pressupostos municipals (dels 15,6 milions del 2007 s'ha passat als 12 milions actuals). El segon és que les entitats locals han incrementat la seva ràtio d'importància en relació a la Generalitat, molt en part per la pròpia reducció de la inversió realitzada per aquesta administració, però també perquè les entitats locals han incrementat la seva aportació en certs moments de la crisi. Al 2007 per exemple, per cada 3,6 euros invertits en cooperació per part de la Generalitat, les entitats locals n'invertien 1. Al 2011 en canvi, aquesta diferència es va reduir a l'1,6/1 i avui es situa a l'1,2/1. 

Les xifres de cooperació de la Generalitat no remunten

Tal i com es pot observar en el gràfic, la partida de la Generalitat és la que en surt més mal parada de totes. Així doncs, aquesta passa de superar els 62 milions d'euros executats al 2008, a tocar fons el passat 2014, on no va superar els 15 milions d'euros. Aquesta evolució representa una reducció de tres quartes parts del seu volum inicial. A nivell cronològic, aquest cicle s'inicia només començar la crisi, amb una primera retallada de cinc milions d'euros en el pressupost del 2009, i té en el 2011 i el 2012 els seus anys més nefastos, amb una retallada global del voltant dels dos terços. Des del 2012, les xifres d'Ajut s'han congelat al voltant dels quinze milions d'euros.