Dues notícies destaquen en el conjunt de la cooperació local. La primera és que a hores d’ara menys consistoris cooperen. En aquest sentit, al 2007 la xifra d’ajuntaments i diputacions cooperants era de 34, mentre que al 2014 aquest nombre s’havia reduït a la vintena. Val a dir però, que de comparar les mateixes xifres no s'hi entreveuen grans alteracions: en termes relatius, al 2007 el valor de la cooperació local ascendia als 15 milions d’euros, mentre que a hores d’ara es situa en els 12 milions. Això ens porta a la segona notícia, que és que després d’una retallada global important en l’exercici del 2012 (es passa de 20 milions d’euros a 8 milions en tan sols un any), les xifres s’han redreçat durant els exercicis del 2013 i del 2014. D’aquesta manera, el total de les corporacions locals catalanes va invertir 3,5 milions d’euros més al 2013, i mig milió més al 2014. Tot i ser un increment destacable, dista molt de les xifres del 2010, pel que no deixa de ser una recuperació, encara, insuficient. 

La rellevància de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona sobre el total de la cooperació local catalana sempre ha estat considerable. Al 2007, l'Ajut d’aquestes dues administracions era equivalent a més de la meitat del total local català; al 2014, es va enfilar fins al 75%. En aquest sentit, la retallada considerable dels seus pressupostos en cooperació al 2012 es va deixar sentir amb força sobre el global de la solidaritat local, de la mateixa manera que ho ha fet la seva recuperació a partir del 2013. Si al 2012 l'Ajuntament deixava d'invertir 8 milions d’euros en Ajut i la Diputació reduïa la inversió a la meitat, al 2013 es feia patent la voluntat d’esmena de les dues corporacions locals, que van incrementar en 4 milions la seva aportació. 

Pel que fa a la resta de capitals catalanes, en totes s'hi dibuixa una tendència similar: grans aportacions fins al 2012, any en que els pressupostos d’Ajut es contrauen fortament. En el cas de Lleida, destaquen els bons resultats fins al 2012, en que els fons havien oscil·lat entre el 0,5% del pressupost al 2007 (amb una aportació excepcional de 800 mil euros) i el 0,3% al 2012. Des de llavors, la cooperació ha dibuixat una tendència decreixent, fins arribar al 0,1% actual. En el cas de Tarragona, la cooperació partia d’una situació pitjor (400 mil euros al 2007, el que representava un 0,28% del pressupost), que va redreçar gradualment fins al 2010 (arribant als 670 mil euros i un 0,37% del pressupost). Des de llavors, ha seguit una tendència irregular de forts creixements i reduccions depenent de l’any, que s’ha estabilitzat en el mig milió d’euros i un 0,3% del pressupost en el darrer exercici. En el cas de Girona, l’Ajut ha seguit una tendència decreixent des del 2007 fins al 2012, període en el que es passa dels 474 mil euros als 100 mil. Després de tocar fons al 2012, durant els exercicis del 2013 i del 2014 s’ha recuperat la inversió, passant dels 100 mil euros als quasi 200 mil actuals.

Més enllà de la ciutat de Barcelona, trobem un bon nombre d’ajuntaments catalans que han realitzat, tot i la dimensió del seu pressupost, aportacions importants a la cooperació internacional. Aquesta solidaritat tanmateix, no ha estat sempre coherent, i també ha fet front a retallades importants. Com a casos positius destaquen els ajuntaments de Terrassa, que ha aportat al voltant de mig milió d’euros anuals des del 2007 (i que ha dedicat percentatges del 0,4% del seu pressupost a l’Ajut); Mataró, que ha mantingut les aportacions superiors als 300 mil euros i una relació del 0,3% de mitjana; Manresa, que ha incrementat les xifres totals i entrega proporcions del voltant del 0,4% del seu pressupost; o Sant Cugat del Vallès, que no ha reduït en excés els projectes de cooperació tot i les retallades, el que l’hi ha permès mantenir aportacions del 0,4% del seu pressupost i assolir, al 2010, el percentatge del 0,62%.