Definició

És l'aplicació del principi d'economia neoclàssica a la gestió de la cooperació. Consisteix en repartir les tasques entre els països donants d'acord amb els avantatges comparatius de cada un d'ells, racionalitzant i coordinant l'assistència dels donants.

Valoració

D'acord amb la Declaració de París, una actitud pragmàtica dels donants i dels països socis respecte de la divisió del treball contribueix a augmentar la complementarietat, millorar l'alineament i reduir la fragmentació i els costos de transacció, qüestions essencials en l'eficàcia de l'Ajut. Encara que la construcció teòrica és impecable, existeix el risc que, en el procés que condueix a la divisió del treball entre donants, no s'identifiquin correctament els avantatges comparatius de cada un o que, per problemes de coordinació, s'abandonin països o sectors sense assegurar-ne un reemplaçament adequat.

Exemple: La reducció del nombre de sectors que treballa un donant en un determinat país soci (concentració sectorial) va en línia amb el principi d'especialització i de divisió del treball. La cooperació delegada és un altre exemple similar.

Referències

OCDE, Grup de Treball sobre l'Eficàcia de l'Ajut, División del trabajo y complementariedad – Principios internacionales sobre buenas prácticas impulsadas por el país, 2009 

Comissió Europea, Código de conducta sobre la complementariedad y la división del trabajo en la política de desarrollo, 2007

Termes associats

Harmonització, Complementarietat, Concentració Geogràfica i Sectorial, Cooperació Delegada, Avantatge Comparatiu

Equivalència en anglès

Division of Labour

Categoria

Eficàcia de l'ajut