Glossari: Eficàcia de l'ajut

Algunes paraules que tot sovint s’associen a un Ajut millor i de més qualitat

Definicions

Afavorits i Orfes de l'Ajut

Definició

Països o sectors sobrats o mancats de finançament pel sistema de cooperació internacional. Això es produeix perquè els països donants es concentren en els casos reeixits, que desperten més interessos internacionals, i s'allunyen dels menys atractius, que generalment coincideixen amb els anomenats estats fràgils. Això és agreujat per la fragmentació de l'Ajut i l'absència de coordinació entre els donants.

Valoració

L'existència d'afavorits i orfes de l'Ajut posa de manifest l'aversió generalitzada dels donants al fracàs. És una evidència de la manca d'harmonització entre els donants i del fet que cadascú fa servir la seva pròpia agenda, el que representa un fracàs per a la comunitat internacional en conjunt, que és incapaç d'invertir allà on l'Ajut és més necessari i d'evitar la desigualtat i la injustícia. 

Cal advertir, a més, que una aplicació incorrecta d'alguns dels principis que inspiren l'eficàcia de l'Ajut (com el de la concentració geogràfica i sectorial o el de la preferència per modalitats d'Ajut basades en l'enfocament de programes) poden tenir com a conseqüències no desitjades l'aprofundiment de l'escletxa entre afavorits i orfes de l'Ajut. Per evitar això, és estrictament necessària una major harmonització i major coordinació entre els donants i, si escau, que els organismes multilaterals canalitzin la cooperació cap a aquells països en què la cooperació bilateral resulta menys atractiva.

Exemple: Togo és un cas típic de país orfe de l'Ajut. Tot i ser un dels països menys avançats del món, només apareix en les prioritats geogràfiques de 2 dels 29 estats membres del Comitè d'Ajut al Desenvolupament de l'OCDE; el 78% de l'Ajut que va rebre entre els anys 2006 i 2012 va tenir el seu origen en organismes multilaterals.

A l'extrem oposat es pot esmentar el cas de la cooperació xinesa amb alguns estats del Pacífic (fora, per tant, dels conductes de l'OCDE). Tonga, per exemple, va rebre el 2009 fluxos d'Ajut provinents de la Xina equivalents a un terç de la seva renda nacional bruta

Referències

OCDE, Where do we stand on the aid orphans?, 2014 

OCDE, Aid orphans: Whose Responsibility?, 2009 

Universitat d'Òxford, Need, Merit or Self-Interest - What determines the Allocation of Aid?, 2009 

Termes associats

Harmonització, Divisió del Treball, Estats Fràgils, Concentració Geogràfica i Sectorial

Equivalència en anglès

Donor Darling and Donor Orphans

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Agenda d'Acció d'Accra (AAA)

Definició

Document resultant del III Fòrum d'Alt Nivell sobre l'Eficàcia de l'Ajut (Accra, 2008), negociat entre donants, organitzacions multilaterals, governs receptors i organitzacions de la societat civil, amb l'objectiu d'accelerar i aprofundir en l'aplicació de la Declaració de Paris per tal de millorar l'eficàcia de l'Ajut. 

Valoració

L'Agenda d'Acció d'Accra ha anat més enllà de la Declaració de París, en reconèixer que la igualtat de gènere, els drets humans i la sostenibilitat mediambiental són objectius essencials als quals ha de donar suport un Ajut eficaç. A més a més, ha avançat en el reconeixement de les organitzacions de la societat civil, incloent-les com a membres de ple dret en el Grup de Treball sobre l'Eficàcia de l'Ajut del Comitè d'Ajut al Desenvolupament. No obstant això, fracassa a l'hora de desenvolupar compromisos diaris, metes de seguiment i indicadors que mesurin l'avenç d'aquestes eleccions.

Referències

Better Aid, Mejor ayuda: una valoración de la Agenda de Acción de Accra desde la perspectiva de la sociedad civil, 2009.

Overseas Development Institute (ODI), Third High-level Forum on Aid Effectiveness, Accra, 2008

Termes associats

Declaració de París, Eficàcia de l'Ajut, Objectius de Desenvolupament del Mil·leni

Equivalència en anglès

Accra Agenda for Action (AAA)

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Agenda del Desenvolupament Sostenible

Definició

És el marc comú d’acció i cooperació mundial sobre desenvolupament adoptat al setembre del 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides en substitució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM), després d’un llarg procés de discusió iniciat al 2010.

Aquesta nova Agenda és més ambiciosa que la que la va precedir - s’entén, els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni-. Des del conjunt dels seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes associades, es pretén fer front de forma comprensiva i equilibrada a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (social, econòmica i mediambiental). Els objectius concrets són:

1) Acabar amb la pobresa a tot arreu i en totes les seves formes; 2) Eradicar la fam, assolir una millor nutrició i seguretat alimentària a la vegada que es promouen pràctiques de pagesia sostenibles; 3) Assegurar una vida saludable i promoure la benanança de totes les persones i a totes les edats; 4) Proveir una educació de qualitat, inclusiva i igualitària i alhora promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida i a totes les persones; 5) Assolir la igualtat de gènere i apoderar les nenes i dones que qualsevol lloc del món; 6) Assegurar la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua, al mateix temps que la seva depuració i sanejament per a totes; 7) Assegurar l’accés a l’energia sostenible, de confiança, accessible i moderna; 8) Promoure un creixement econòmic sostenible, sostingut i inclusiu, la plena ocupació i les condicions de treball dignes per a tots; 9) Construir infraestructures amb resiliència, promovent una industrialització sostenible i inclusiva alhora que s’afavoreix la innovació; 10) Reduir la desigualtat entre països i dintre dels mateixos; 11) Fer-ne de les ciutats i els assentaments humans uns indrets inclusius, segurs, amb resiliència i sostenibles; 12) Assegurar patrons sostenibles de producció i consum; 13) Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i tots els seus impactes; 14) Conservar i utilitza de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per a un desenvolupament sostenible; 15) Protegir, restaurar i promoure un ús sostenible dels ecosistemes terrestres, una gestió sostenible dels boscos, el combat contra la desertificació, la detecció i combat contra la degradació de la terra i la pèrdua de biodiversitat; 16) Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, proporcionar l’accés necessari a la justícia per a tots al mateix temps que es construeixen institucions eficaces, responsables i inclusives en tots els nivells; 17) Enfortir els mitjans d’aplicació i la revitalització de l’aliança global per al desenvolupament sostenible.

A l’Agenda 2030 es reafirma la importància de la pau i la seguretat, el compromís general amb les societats justes i democràtiques, el respecte de totes les llibertats i Drets Humans - inclosos els drets del bon govern, la realització personal i la igualtat de gènere - al mateix temps que es pren en consideració la incorporació de nous actors (tant oficials com no oficials) i de noves fonts de finançament, incloent els fons privats. 

Un dels trets distintius de l’Agenda del Desenvolupament Sostenible, que alhora marca una fita en relació als ODM, és el de la seva Universalitat, ja que la seva aplicació s’extén a tots els països considerant això sí la seva realitat, les seves capacitats i els seus nivells de desenvolupament. Tots els països estan obligats a traslladar els objectius acordats a l’àmbit nacional, convertint-los en guies per fer-ne polítiques públiques. Se’n supervisaran els processos mundials a través del seguiment i un control periòdic. 

Valoració

El procés que s’ha seguit per elaborar l’Agenda de Desenvolupament Sostenible fou més transparent, obert i participatiu que el que desenvolupat en el cas dels ODM. Això ha comportat, d’ençà, la consolidació d’una agenda més ambiciosa i de contingut més ampla que l’anterior, en tant que planteja els objectius en termes absoluts (com ara “acabar amb la pobresa a tot arreu). Així mateix, la universalitat de la nova Agenda obliga els països desenvolupats a millorar-ne la seva implicació al respecte, concentrant esforços per crear les condicions necessàries per assolir un desenvolupament inclusiu, equitatiu i sostenible. 

Tanmateix, i tal i com ja va passar al 2000, aquesta Agenda, tot i que anomena la importància de respectar i promoure els drets humans, tampoc planteja objectius específics en relació als mateixos. Al mateix temps, algunes veus també n’han criticat el número d’objectius, excessiu segons les mateixes, el que pot dificultar-ne la tascar de comunicació i quantificació a nivell d’avaluació. Per últim, l’horitzó temporal de referència (2030) és més allunyat del que algunes ONGd havien proposat  (acotant-ho als 10 anys, i no als 15 com ha acabat passant.

Un altre ordre de raons posa en dubte la articulació d’una Agenda Post-2015 eficaç i dotada de recursos suficients: les fortes retallades dels últims anys entre països donants d’AOD. El fracàs de la Cimera de Finançament d’Abdis Abeba (juliol del 2015) en algunes qüestions clau com la calendarització del 0,7 i la creació d’un organisme fiscal internacional de lluita contra l’espoli fiscal que sofreixen molts països en desenvolupament ha servit per profunditzar els dubtes en aquest sentit.

Finalment, per assolir els ODS és necessari alertar de la importància d’un compromís inequívoc per la Coherència de Polítiques en tots els nivells, per part de països donants i socis. Un acord en aquest sentit és més que necessari, per a que els beneficis assolits en una àrea no quedin anul·lats pels retrocessos d’una altra.

Referències

Portal de les Nacions Unides sobre la Agenda Post-2015

Plataforma participativa El Món que Volem 2015

Oxfam Intermón. Espanya en front dels reptes de l’Agenda del Desenvolupament Sostenible 

Termes associats

Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM), Agenda Post-2015, Agenda 2030

Equivalència en anglès

Susteinable Development Agenda

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Alineament / Alineació

Definició

Es tracta d'un dels cinc principis de la Declaració de París per tal de millorar l'eficàcia de l'Ajut. Es refereix al compromís dels donants d'alinear el seu suport a les prioritats, les polítiques, les estratègies i els procediments de desenvolupament nacionals dels països receptors de l'Ajut. L'alineament busca facilitar i fomentar el lideratge dels governs envers els seus propis processos de desenvolupament, així com assegurar que els donants segueixin les agendes i prioritats dels països socis i no les seves pròpies agendes de desenvolupament.

Valoració

L'alineament busca frenar un problema freqüent amb el que es troben els països del Sud, arran de que cada donant presenta prioritats temàtiques, enfocaments i procediments diferents, el que obliga als funcionaris i d'altres actors a adaptar-se a cadascun dels donants. Això acaba resultant en ineficaç, ja que aquesta diversitat d'agents implica un gran esforç de coordinació i d'adaptació, el que deriva en una pèrdua de recursos i temps per part del sector públic del país soci, aixi com en l'afebliment de la seva pròpia administració.

Exemple: Posem pel cas un país de l'Àfrica Occidental en el qual el finançament del sector agrícola depèn, en més d'un 50%, dels fons d'Ajut al Desenvolupament. Tot i que els diferents donants internacionals reparteixen els seus fons entre múltiples projectes heterogenis, poden no haver-se assegut a parlar per coordinar les seves accions i, el que és fins i tot més important, tampoc no han fet el mateix amb el govern del país beneficiari per conèixer les seves prioritats ni l'enfocament estratègic que vol seguir en relació amb el sector agrícola. Tot això provoca desequilibris geogràfics en el repartiment de recursos, l'increment dels costos administratius i ineficàcia a l'hora de respondre als reptes alimentaris que es plantegen.

Referències

Crola, J.D.; Saulière, S., Coordinación y alineación de la ayuda: ¿mito o realidad? El ejemplo de la puesta en práctica de la política agrícola regional de la CEDEAO, 2011

Termes associats

Declaració de País, Eficàcia de l'Ajut, Harmonització, Apropiació, Coordinació de donants, Fragmentació

Equivalència en anglès

Alingment

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Apropiació

Definició

L'apropiació és el terme que fa referència al lideratge que han d'exercir els països socis sobre les seves pròpies polítiques i estratègies de desenvolupament, al seu paper en la coordinació de les accions i al foment de la participació de la societat civil, dels parlaments i dels governs locals en el procés. És un dels cinc principis de la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut.

L'apropiació apareix quan els principals participants en l'elaboració i la implementació d'estratègies de desenvolupament nacionals se senten responsables dels projectes, dels programes o de les polítiques i s'identifiquen amb aquests. És una condició prèvia important per a l'eficàcia, la sostenibilitat i l'èxit de les iniciatives de desenvolupament.

Valoració

Per part de les organitzacions de la societat civil es critica la identificació d'aquest principi amb el monopoli del lideratge per part del govern central, que deixa  de banda molts altres actors fonamentals (governs locals, organitzacions de la societat civil, ciutadans, etc.). Es necessita una apropiació més ramificada i generalitzada que inclogui tots aquells actors que defineixen i implementen les estratègies nacionals de reducció de la pobresa, incloent-hi la població pròpia, beneficiària última de les accions de desenvolupament. D'aquesta manera, a banda d'apropar els objectius específics continguts en un programa, s'avança cap a la consolidació democràtica dels països en vies de desenvolupament.

Exemple: El govern d'un país beneficiari vol posar en marxa un programa de microcrèdits per a la creació de tallers tèxtils a comunitats rurals. Dissenya les directrius del programa i obté finançament a càrrec d'un donant internacional. A continuació es reuneix amb associacions i representants de les comunitats beneficiàries per decidir conjuntament els detalls sobre la implementació del programa. 

Referències

Grup assessor sobre Societat Civil i Eficàcia de l'Ajuda del CAD-OCDE, Síntesis de conclusiones y recomendaciones, III Fòrum d'Alt Nivell sobre Eficàcia de l'Ajut al Desenvolupament

Termes associats

Declaració de París, Alineament, Recolzament Pressupostari

Equivalència en anglès

Ownership

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Bones Pràctiques

Definició

Iniciatives, experiències i formes d'actuació reeixides, la rèplica de les quals permet millorar la qualitat de les intervencions. En general, les bones pràctiques són aquelles que, en un moment determinat, són promogudes com a tals per les institucions internacionals que gaudeixen d'una legitimitat i credibilitat reconegudes en l'àrea de la cooperació, com ho és el CAD de l'OCDE, el Banc Mundial o el Programa per al Desenvolupament de les Nacions Unides.

Valoració

L'existència d'un marc conceptual de bones pràctiques facilita avançar envers un Ajut eficaç i de qualitat. El de bones pràctiques pot ser un concepte basat en el planejament o en els resultats. L'últim fonament resulta més atractiu perquè està vinculat a resultats mesurables i no únicament a bones intencions, amb la qual cosa queda alineat a més amb el principi de gestió orientada als resultats, definit en la Declaració de París.

Tanmateix, resulta més senzill identificar uns criteris per definir les bones pràctiques des del punt de vista del planejament (ex ante); a més, la utilitat de l'enfocament envers els resultats pot ser pobre si no s'estableix un vincle entre el procés i aquests resultats.

Exemple: L'informe de l'OCDE "The Challenge of Capacity Development: Working Towards Good Practice" (2006) documenta quatre dècades d'experiència per ajudar els legisladors i professionals del sector a concebre enfocaments eficaços per reforçar-ne les capacitats i determinar quins són els desafiaments pendents que impedeixen un desenvolupament ple d'aquestes capacitats

 

Referències

OCDE, Synthesis Study on Best Practices and Innovative Approaches to Capacity Development in Low-Income African Countries, 2008

Termes associats

Qualitat de l'Ajut, Declaració de París, OMUDES

Equivalència en anglès

Best Practices

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Coherència de Polítiques

Definició

Les polítiques públiques nacionals o regionals que apliquen els països donants sovint tenen més impacte en els països socis que les mateixes polítiques de cooperació per al desenvolupament que van dirigides a lluitar contra la pobresa. La coherència de polítiques implica que totes les polítiques d'un país vagin en la mateixa direcció, siguin compatibles i sobretot, que no siguin contradictòries.

Valoració

Les polítiques comercial, agrícola, pesquera, la d'internacionalització de l'empresa, d'emigració i asil, o de seguretat i defensa manegen més recursos i poden tenir efectes molt més grans sobre els països receptors de l'Ajut. De poc serveix disposar d'una política d'Ajut al desenvolupament eficaç i de qualitat si la resta de les decisions públiques operen en sentit contrari i limiten les oportunitats de progrés dels països socis.

Exemple: Una de les claus de la política energètica de la Unió Europea és la promoció de l'ús de biocombustibles. Els fins mediambientals d'aquesta política oculten les conseqüències negatives que està tenint, per a molts països en vies de desenvolupament, que assisteixen a l'acaparament de terres agrícoles per part de les multinacionals europees per dedicar-les a la producció de biocombustibles. Aquest procés està provocant una pujada del preu dels aliments en els països afectats, l'expulsió dels camperols de les terres de cultiu i l'increment de la inseguretat alimentària. Com és fàcil d'entendre, totes aquestes conseqüències no són coherents amb l'esforç que, al mateix temps, realitza la Unió Europea com a donant en aquests mateixos països.

Referències

Alonso, J.A.; Aguirre, P.; Madrueño, R., i Millán, N., Coherencia de políticas para el desarrollo en cinco donantes del CAD: lecciones para el caso español, Fundación Carolina, 2010.

CONGDE, Coherencia de políticas para el desarrollo. Una agenda inaplazable, 2013 

CONCORD, Spotlight on EU Policy Coherence for Development, 2013

Termes associats

Enfocament basat en els Drets, Gestió orientada als Resultats

Equivalència en anglès

Policy Coherence

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut

Definició

És un acord internacional fruit del II Fòrum d'Alt Nivell sobre l'Eficàcia de l'Ajut (París, 2005); marca un abans i un després de l'agenda d'eficàcia de l'Ajut, ja que, per primera vegada, donants i receptors acorden en comú una sèrie de compromisos i es fan mútuament responsables de la seva consecució.

La Declaració final va ser subscrita per més d'un centenar de donants i països socis, organismes multilaterals i institucions financeres. Pretenia deixar enrere les relacions basades en la condicionalitat i afrontar els problemes derivats de la proliferació de donants i de la fragmentació de l'Ajut, afirmant els principis d'apropiació, alineament, harmonització, retiment de comptes i gestió orientada als resultats per tal d'avançar en la reducció de la pobresa i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni.

La Declaració de París dissenya un full de ruta orientat a l'acció per millorar la qualitat de l'Ajut i el seu impacte sobre el desenvolupament. Estableix una sèrie de mesures específiques d'implementació i un sistema de seguiment per avaluar-ne el progrés i assegurar que donants i beneficiaris de l'Ajut es vigilen mútuament en el compliment dels seus compromisos.

Valoració

Al Fòrum d'Alt Nivell celebrat a París el 2005, l'han seguit d'altres equivalents (Accra 2008, Pusan 2011, Mèxic 2014), que han servit per aprofundir en el camí obert per la Declaració de París i realitzar un seguiment continu dels progressos obtinguts. Tot el procés manifesta la voluntat i l'esforç, tant per part dels països donants com per part dels receptors, de fer front als problemes de l'Ajut i millorar-ne l'eficàcia.

No obstant això, segons reconeix l'Informe d'Avenços 2014: "Encara que els prolongats esforços per canviar la forma en què es lliura la cooperació per al desenvolupament estan donant fruits, cal fer molt més per transformar les pràctiques de cooperació i garantir l'apropiació nacional de totes les iniciatives de desenvolupament, així com la transparència i la rendició de comptes entre els associats per al desenvolupament."

La Declaració de París limitava la visió del desenvolupament a les relacions entre els estats i els governs centrals, sense tenir en compte el paper que juguen altres actors, com ara els governs locals i les organitzacions de la societat civil. A partir del Fòrum de Pusan (2011) es reconeix i potencia el paper d'aquests actors, tot i que encara hi queda moltíssima feina a fer. És important destacar que el marc adoptat en aquest fòrum va incloure, a més dels donants tradicionals, actors de la cooperació Sud-Sud, els països BRICS, organitzacions de la societat civil i donants privats.

En l'àmbit de la transparència, els progressos tampoc no són suficients, i els països en vies de desenvolupament encara no lideren el monitoratge de la manera que haurien de fer-ho. En definitiva, els avenços són lents i, encara que hi ha moltes coses que haurien pogut fer-se millor el 2005 i podrien fer-se millor ara, cal reconèixer que la Declaració de París marca una fita en la manera de fer i de concebre la cooperació per al desenvolupament.

Referències

Plataforma 2015 y Más, Evaluación de la implementación de la Declaración de París. Informe de síntesis, 2008 

OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de Avances 2014 

OCDE, Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra, 2005-2008 

Termes associats

Agenda d'Acció d'Accra, Eficàcia de l'Ajut, Objectius de Desenvolupament del Mil·leni

Equivalència en anglès

Paris Declaration of Aid Effectiveness

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Desenvolupament de Capacitats

Definició

Procés per mitjà del qual les persones, societats, organitzacions i institucions dels països en vies de desenvolupament obtenen i reforcen les competències necessàries per a establir, assolir i mantenir els seus objectius de desenvolupament al llarg del temps. El desenvolupament de capacitats és el motor del desenvolupament humà, i aquest del desenvolupament econòmic.

Valoració

Tradicionalment s'ha entès el desenvolupament de capacitats com un mitjà per aconseguir que els països del Sud surtin del parany de la pobresa i deixin de necessitar l'Ajut dels països rics. No obstant això, incrementar les capacitats és un fi en si mateix, ja que el que marca la diferència entre els països desenvolupats i països en vies de desenvolupament són precisament les capacitats, i en concret la capacitat de ser sostenibles en l'àmbit econòmic, social i polític, sense dependre de l'assistència de tercers països.

És per això que la cooperació exigeix ​​una planificació estratègica i un enfocament a llarg termini que permeti que aquestes societats desenvolupin les seves capacitats i siguin lliures. L'Ajut serà eficaç quan aconsegueixi incrementar les capacitats del receptor. Si, per contra, l'Ajut al desenvolupament només té un abast pal·liatiu i a curt termini, serà un alleujament, però no una solució.

Exemple: La cooperació tècnica és l'instrument de cooperació utilitzat tradicionalment per al desenvolupament de capacitats. Representa, aproximadament, el 25% de les contribucions d'Ajut al desenvolupament durant els últims cinquanta anys. Cal preguntar-se, però, si ha estat prou eficaç en la consecució dels seus fins.

Referències

Learning Network on Capacity Development (LenCD) 

Termes associats

Cooperació tècnica

Equivalència en anglès

Capacity Building

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Divisió del Treball

Definició

És l'aplicació del principi d'economia neoclàssica a la gestió de la cooperació. Consisteix en repartir les tasques entre els països donants d'acord amb els avantatges comparatius de cada un d'ells, racionalitzant i coordinant l'assistència dels donants.

Valoració

D'acord amb la Declaració de París, una actitud pragmàtica dels donants i dels països socis respecte de la divisió del treball contribueix a augmentar la complementarietat, millorar l'alineament i reduir la fragmentació i els costos de transacció, qüestions essencials en l'eficàcia de l'Ajut. Encara que la construcció teòrica és impecable, existeix el risc que, en el procés que condueix a la divisió del treball entre donants, no s'identifiquin correctament els avantatges comparatius de cada un o que, per problemes de coordinació, s'abandonin països o sectors sense assegurar-ne un reemplaçament adequat.

Exemple: La reducció del nombre de sectors que treballa un donant en un determinat país soci (concentració sectorial) va en línia amb el principi d'especialització i de divisió del treball. La cooperació delegada és un altre exemple similar.

Referències

OCDE, Grup de Treball sobre l'Eficàcia de l'Ajut, División del trabajo y complementariedad – Principios internacionales sobre buenas prácticas impulsadas por el país, 2009 

Comissió Europea, Código de conducta sobre la complementariedad y la división del trabajo en la política de desarrollo, 2007

Termes associats

Harmonització, Complementarietat, Concentració Geogràfica i Sectorial, Cooperació Delegada, Avantatge Comparatiu

Equivalència en anglès

Division of Labour

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Eficàcia de l'Ajut

Definició

No existeix una definició tancada d'aquest terme, ja que en certa manera té vida pròpia i evoluciona al ritme que els actors internacionals fan evolucionar la pròpia política de cooperació. Des del compromís formal assolit el 2005 amb la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut, el concepte s'ha anat enriquint i depurant, i s'enfoca cada vegada més cap a l'òptica dels països i de la població beneficiària de l'Ajut; poc a poc, aquests van liderant els processos i l'agenda internacional, com s'ha anat posant de manifest en els fòrums que van seguir a París: Accra (2008), Pusan (2011) i Mèxic (2014).

De manera abstracta, l'Ajut és eficaç com millor contribueix al fet que el país beneficiari assoleixi els seus objectius de desenvolupament. El terme engloba una gran varietat de qüestions relacionades amb la gestió i el lliurament de l'Ajut, qüestions que afecten tant els donants com els socis.

Valoració

El canvi de focus cap als països beneficiaris de l'Ajut i el replantejament de les relacions Nord-Sud han estat fonamentals per avançar en l'agenda de l'eficàcia. En certa manera es pot parlar d'un canvi de paradigma i passar de la visió assistencialista de la primera i segona generació de l'Ajut al desenvolupament, a una visió que posa l'accent en la sostenibilitat, l'apoderament dels països i de les societats dels països del Sud, i en el desenvolupament de les seves capacitats. La forma de fer cooperació és un aprenentatge continu que en ocasions necessita recórrer al mètode d'assaig i error; els resultats encara són molt pobres pel que fa a alguns dels indicadors d'acompliment, però les experiències dels darrers anys han de ser un bon esperó per seguir avançant cap a  un Ajut cada vegada més eficaç.

Exemple: La Declaració de París construeix l'eficàcia al voltant de cinc principis, la definició dels quals es pot consultar en aquest Glossari: alineament, apropiació, harmonització, gestió orientada als resultats i retiment de comptes.

Referències

OCDE, Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra, 2005-2008 

OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014

Termes associats

Qualitat de l'Ajut, Declaració de París

Equivalència en anglès

Aid Effectiveness

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Enfocament VARD

Definició

Les sigles VARD signifiquen Vinculació entre Ajut d'emergència, Rehabilitació i Desenvolupament. L'enfocament VARD, per tant, és una forma de gestionar les crisis humanitàries que intenta integrar els conceptes d'Ajut Humanitari i d'Ajut al Desenvolupament, mirant de cobrir la llacuna existent entre les intervencions humanitàries (amb una perspectiva a curt termini) i les actuacions específiques de desenvolupament (orientades a llarg termini).

En essència, l'enfocament VARD aspira a convertir la necessitat de resposta davant d'una crisi humanitària (Ajut d'emergència) en una oportunitat per atallar les causes que originen la vulnerabilitat, augmentar la resiliència del país i reduir així els riscos en el futur (rehabilitació); la millora de les condicions permetrà aleshores la posada en marxa, a mitjà i a llarg termini, de programes de desenvolupament.

Valoració

L'enfocament VARD sorgeix en els anys 80 del segle passat en el marc d'una revisió generalitzada de l'assistencialisme que havia predominat en la primera generació. Significa una visió més completa, comprensiva i integradora de les diferents formes de cooperació, i una millora evident en termes d'eficàcia. La gestió de les crisis ha de venir acompanyada d'una gestió dels riscos (prevenció) i de la consolidació de les estructures polítiques, socials i financeres dels països que els pateixen, i ha de facilitar l'apropiació per part dels governs nacionals.

En els anys 90 es van aixecar crítiques contra l'enfocament VARD, en observar-se que certes intervencions humanitàries preconitzades des d'aquest enfocament van ser, en ocasions, instrumentalitzades i polititzades segons l'interès dels països donants. Aquestes crítiques, lluny de menyscabar l'enfocament, van servir com a esperó per polir-lo i millorar-ne les pràctiques, i es pot dir que avui dia segueix plenament vigent, més encara tenint en compte els desastres cíclics que pateixen diverses regions com a conseqüència del canvi climàtic.

La manera de desplegar l'enfocament VARD dependrà dels factors causants de les crisis humanitàries. Així, l'enfocament VARD resulta més senzill d'aplicar, com a resposta a catàstrofes naturals, quan es compta amb la col·laboració de les autoritats locals i ja hi ha implantada una estratègia de prevenció i gestió de riscos. Per exemple, quan hi ha àrees d'un país que han patit una catàstrofe amb menor intensitat, aquestes àrees poden redirigir l'Ajut cap a activitats que generin ingressos per a la comunitat, mentre que les zones més afectades encara tracten de sortir de la situació d'emergència alimentària o sanitària.

Pot resultar més problemàtic, tanmateix, aplicar l'enfocament VARD en estats fràgils o davant de conflictes violents, ja que hi ha un major risc de polititzar l'Ajut, o que aquesta no arribi als seus destinataris finals (corrupció, desviament de l'Ajut, etc.) i acabi afavorint la prolongació del conflicte armat. En aquests casos, cal valorar acuradament els orígens de la crisi i, si la situació ho recomana, conformar-se amb actuacions immediates d'alleujament.

Exemple: El 2010, després de les inundacions que van assolar el Pakistan i que van deixar 20 milions de persones afectades, es van suspendre els programes de desenvolupament en marxa per concentrar els esforços únicament en l'Ajut d'emergència i de reconstrucció; quan sis mesos després es va intentar reprendre aquests programes, molts van haver d'abandonar-se definitivament. Per contra, durant la sequera que va assolar la Banya d'Àfrica els anys 2011 i 2012, a Turkana (Kenya), Oxfam Intermón va seguir combinant l'acció genuïnament humanitària amb el treball d'Ajut al desenvolupament: va mantenir programes dirigits a mitigar la inseguretat alimentària mitjançant transferències d'efectiu, alhora que advocava per una major protecció social dels pastors per part de l'Estat i millorava la capacitació d'aquests per negociar els preus i gestionar les seves finances.

Referències

IECAH, La vinculación entre ayuda de emergencia, rehabilitación y desarrollo. Estado de situación a nivel internacional y aportaciones para la formulación de una política de la Oficina de Acción Humanitaria, 2010

Comissió Europea, Linking Relief, Rehabilitation and Development - An assessment, 2001 

Termes associats

Ajut Humanitari, Estats Fràgils, Resiliència

Equivalència en anglès

LRRD Approach

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Estats Fràgils

Definició

Són estats que manquen de legitimitat política, els governs dels quals no són capaços de garantir l'estabilitat, la seguretat ni els drets, com tampoc l'accés a béns per a la majoria de les persones. Dins d'aquest marc, els factors de fragilitat poden combinar-se entre si amb més o menys intensitat; portat a l'extrem, el paradigma de l'Estat fràgil és el d'un Estat sumit en un conflicte civil, sense autoritat ni legitimitat i sense capacitat, per tant, de garantir a la població la provisió dels serveis més bàsics.

Valoració

Segons el Banc Mundial, aproximadament un quart de la població mundial viu en estats fràgils, cosa que és sinònim de pobresa i vulnerabilitat. Moltes anàlisis atribueixen les responsabilitats de l'erosió estatal als mateixos estats i als seus factors interns, oblidant que es tracta també d'un procés derivat de factors internacionals. De fet, cal preguntar-se si la pobresa està en l'origen de la fragilitat dels estats o si, per contra, és la fragilitat de les estructures estatals la que condueix a la pobresa. Sigui d'una manera o d'una altra, es tracta de dos problemes que requereixen una solució conjunta.

Quan la comunitat internacional es troba amb un Estat extremadament fràgil, és molt difícil poder dur a terme una cooperació eficaç, ja que la mateixa inestabilitat del país impedeix fer una planificació a llarg termini, i la falta de legitimitat de les seves institucions dificulta la coordinació amb els donants. És per això que, en molts casos, l'única resposta que es pot donar és la assistencialista, en forma d'Ajut humanitari o d'accions de desenvolupament, molt puntuals i poc sostenibles en el temps.

Exemple: L'ONG The Fund For Peace (FFP) realitza, des de l'any 2005, una anàlisi sobre els estats "fallits" o fràgils, ordenant els països en un rànquing, en funció d'una sèrie d'indicadors que cobreixen una àmplia gamma de factors que posen en perill l'estabilitat dels estats. Aquests factors inclouen indicadors socials (pressions demogràfiques i desastres naturals, desplaçament de persones, tensions i violència entre grups, fuga de capital humà), econòmics (pobresa i reducció del desenvolupament econòmic, disparitats per raons ètniques i religioses), i polítics i militars (corrupció, provisió de béns i serveis públics, independència del poder judicial, violació dels drets humans, estat de les forces de seguretat, presència d'elits, i intervenció d'actors externs en els assumptes interns).

Referències

The Fund for Peace, Fragile States Index 

FRIDE, Fragile States: Exploring the Concept, 2006

Besley, T.; Persson, T., Fragile States and Development Policy, 2011,

Termes associats

Resiliència

Equivalència en anglès

Fragile States

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Fragmentació de l'Ajut

Definició

Existència de múltiples donants en un mateix país soci, amb intervencions aïllades i sumes reduïdes en cadascuna. En general, es refereix a les actuacions en què cal un enfocament de conjunt i la necessària harmonització entre els donants.

Valoració

La fragmentació menyscaba l'eficàcia de l'Ajut, ja que incrementa els costos de transacció; redueix l'impacte i desaprofita les complementarietats entre els donants en tractar-se d'accions aïllades i de petita dimensió; contribueix als cavalcaments, i redueix la capacitat administrativa dels governs socis, com a conseqüència del temps i dels recursos excessius que es destinen a atendre les delegacions dels donants.

Exemple: Les dades del Comitè d'Ajut al Desenvolupament revelen que el 50% de les accions de desenvolupament registrades acumulen a penes el 5% del volum total de l'Ajut.

Referències

OCDE, OECD Report on Division of Labour: Addressing Cross-country Fragmentation of Aid, 2011 

Termes associats

Harmonització, Complementarietat, Divisió del Treball, Concentració Geogràfica i Sectorial

Equivalència en anglès

Aid Fragmentation

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Gestió Orientada als Resultats

Definició

L'eficàcia de l'ajut està condicionada, entre d'altres aspectes, per la seva capacitat per generar impactes. Per aquest motiu, la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut proclama el principi de la gestió orientada als resultats, segons el qual la gestió i la implementació de l'Ajut han de realitzar-se amb vista a assolir uns resultats prèviament establerts, servint-se de la informació generada per millorar les preses de decisió.

Valoració

La gestió orientada als resultats significa un canvi de paradigma en la conceptualització de l'ajuda al desenvolupament, ja que el focus es trasllada de les entrades (quant es té i quant es gasta) a la generació de resultats i d'impactes mesurables de manera objectiva (és a dir, què es pot aconseguir amb els fons). De vegades, la mateixa definició del resultat que es pretén aconseguir pot resultar problemàtica, ja que la visió dels donants i la dels socis poden diferir.

Tot i que la Declaració de París (2005) ja proposava una orientació als resultats, alineats amb el marc d'avaluació establert pel país soci, cal esperar l'Aliança de Pusan (2011) perquè comenci a generalitzar-se l'ús de marcs nacionals de resultats. Segons aquest acord, els marcs s'adoptaran com a eina comuna per avaluar l'acompliment, sempre que siguin transparents i estiguin liderats pel país soci; es basaran en un nombre manejable d'indicadors de producte i de resultat, construïts a partir de les prioritats i metes del país soci. I idealment, aquests marcs s'han d'haver elaborat mitjançant processos participatius que incloguin tots els actors pertinents del país.

Exemple: L'Aliança de Pusan va establir com a meta que el 2015 tots els proveïdors de cooperació per al desenvolupament utilitzessin els marcs nacionals de resultats, com a base de la planificació, l'execució i la presentació d'informes. Caldrà mesurar, a més, si l'ús que es fa dels marcs nacionals és baix, moderat o alt.

Referències

OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014 

Termes associats

Declaració de París, Avaluació, Indicadors d'Acompliment, Seguiment, Retiment de Comptes

Equivalència en anglès

Managing for Development Results

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Harmonització

Definició

És un dels cinc principis de la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut. L'harmonització descriu la necessitat que els donants es coordinin entre si, unificant i simplificant els procediments i compartint la informació per tal de facilitar el treball del país receptor i d'evitar duplicitats i descoordinació, factors que produeixen costos de transacció i ineficàcia als socis locals.

Valoració

Cal que els donants internacionals aconsegueixin reformar els seus processos administratius i burocràtics a fi de poder uniformitzar-los i facilitar el treball i l'eficàcia de l'Ajut. L'harmonització s'ha d'estendre també als processos d'anàlisi i avaluació posteriors. Per al compliment d'aquest principi, s'aconsella incrementar l'ús de l'Ajut Programàtic, amb instruments com el recolzament pressupostari.

Exemple: Els governs dels països en vies de desenvolupament han de tractar amb centenars de donants diferents, entre governs de països rics, institucions multilaterals i altres fonts privades i globals; cadascun dels donants imposa diferents formes de reportar el que es fa amb els fons rebuts. Aquest sistema dispers és enormement ineficaç i comporta unes despeses enormes. Un informe del 2007 aporta dos exemples molt representatius al respecte: a) el Govern de Moçambic tenia mil comptes bancaris per a la recepció d'ajuda exterior; b) el Govern de Tanzània rebia 19 missions de donants per setmana i elaborava 2.400 informes per a donants cada trimestre.

Referències

OCDE, Harmonising Donor Practices for Effective Aid Delivery, vol. 2, 2006.

OCDE, Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra, 2005 y 2008 

Termes associats

Cooperació Delegada, Declaració de París, Divisió del Treball, Fragmentació de l'Ajut

Equivalència en anglès

Harmonization

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)

Definició

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni han marcat l'agenda internacional de cooperació durant els tres primers lustres del segle XXI, definint unes fites a mig termini per tal de fer visibles i quantificar els èxits de l'Ajut al desenvolupament. Amb l'objectiu de fons de reduir la pobresa extrema a mitjan 2015, les Nacions Unides van acordar amb la comunitat internacional una sèrie d'objectius de desenvolupament, amb unes metes i uns indicadors específics. 

La Declaració del Mil·lenni, de 18 de setembre de 2000, és el document que recull els següents compromisos: 1) eradicar la pobresa extrema i la fam; 2) aconseguir una educació primària universal; 3) promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona; 4) reduir la mortalitat infantil; 5) millorar la salut materna; 6) combatre el VIH de la SIDA, el paludisme i altres malalties; 7) garantir la sostenibilitat del medi ambient, i 8) fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

Valoració

Els ODM han orientat les iniciatives internacionals de cooperació per al desenvolupament durant els últims quinze anys i han permès l'establiment d'un marc de referència per a donants i per als països socis. Amb aquest impuls, han facilitat l'assoliment d'importants èxits:

  • Avenços associats a la consecució dels Objectius: reducció, tant del nombre de persones que viuen en l'extrema pobresa com de la taxa de pobresa en totes les regions del món; reducció a la meitat del percentatge de persones sense accés a fonts d'aigua potable millorada; reducció del percentatge d'habitants a barris marginals, i igualtat en l'educació primària per a nens i nenes.
  • Ser capaços de reunir els diferents marcs de referència i els diversos organismes de les Nacions Unides en una plataforma comuna de desenvolupament. 
  • Renovar l'interès i la creença en la responsabilitat global d'eradicar la pobresa; centrar l'atenció política en unes poques àrees clau de desenvolupament i demostrar una extraordinària longevitat: els ODM continuen i continuaran vigents a l'agenda global (Agenda Post 2015),– ja que constitueixen una fita, tant per als governs com per a una part important dels protagonistes del diàleg sobre desenvolupament. 

No obstant això, els ODM no han estat exempts de crítiques. La primera crítica que se'ls adreça té a veure amb els objectius que no s'aconseguiran (alfabetització, desaparició de la fam, millora de la salut materna, etc.) i amb la reducció del pressupost d'AOD en molts països, amb l'excusa de la crisi econòmica. D'altra banda, també s'ha criticat que els ODM no inclouen una sèrie de temes fonamentals, com ara els drets humans, la pau, la seguretat, la governança i la protecció als sectors més vulnerables. S'ha indicat que van ser dissenyats pels països donants sense atendre les demandes fetes des del Sud, que representen una visió reduccionista del desenvolupament i que la seva definició es concentra massa estrictament en els sectors socials. 

Referències

Nacions Unides, web temàtica 

 

Nacions Unides, Campanya del Mil·lenni a Espanya  

 

Save the Children, Tras los objetivos de desarrollo del Milenio: estableciendo las opciones y los elementos esenciales para un nuevo marco de desarrollo en 2015, 2012 

Termes associats

Agenda Post 2015, Declaració de París, Agenda d'Acció d'Accra, Fons Globals, Indicador d'Acompliment

Equivalència en anglès

Millennium Development Goals (MDG)

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Previsibilitat de l'Ajut

Definició

Es parla de previsibilitat de l'Ajut quan la suma i el moment dels seus fluxos són coneguts i, per tant, previstos pel país soci, tant de manera anual com també a mitjà termini. Per això, els països donants han de planificar i coordinar amb el país soci programes de desenvolupament, subministrant la informació oportuna sobre els compromisos i desemborsaments efectius, a fi que els països socis puguin registrar els fluxos de l'Ajut i realitzar-ne les estimacions pressupostàries oportunes.

Valoració

La previsibilitat de l'Ajut és un punt molt important dins l'agenda d'eficàcia, com es posa de manifest en els compromisos adquirits per la Declaració de París de 2005 i reforçats tres anys després a l'Agenda d'Acció d'Accra. Una Ajut previsible s'alinea millor amb les prioritats i l'agenda del país soci i en facilita l'apropiació. Per tant, el foment de l'enfocament de programes, el recolzament pressupostari, o l'Ajut programable país, afavoreixen la planificació per part del país receptor i una gestió més eficaç dels programes de desenvolupament.

Encara que el concepte de previsibilitat de l'Ajut se centra en les relacions entre estats donants i socis, donada la pluralitat d'actors que participen en la cooperació del segle XXI, cal exigir una previsibilitat de l'Ajut en tots els àmbits, incloent-hi, per tant, les contribucions que els països donants realitzen als organismes multilaterals de desenvolupament, i també, per descomptat, les aportacions que lliuren a les ONGD perquè implementin intervencions de desenvolupament. 

Exemple: En el conjunt de països que van presentar dades per al monitoratge de l'Aliança Global per a una Cooperació Eficaç en el Desenvolupament, l'any 2013, el 84% de tots els desemborsaments programats, comunicats al sector públic, es va efectuar realment segons el previst per a l'any fiscal. Això implica una millora en relació amb l'any 2010, en què el percentatge era del 79%, mentre la meta fixada per al 2015 se situava en el 90%.

Referències

OCDE, Declaración de París sobre la eficacia de la aguda al desarrollo y programa de acción de Accra, 2005-2008 

 

OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014 

Termes associats

Ajut Compromès

Equivalència en anglès

Aid Predictability

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Qualitat de l'Ajut

Definició

No és possible establir una definició tancada d'aquest concepte, ja que depèn de la visió que es tingui sobre com ha de ser l'Ajut. Es tracta, en qualsevol cas, d'un terme íntimament lligat als principis d'eficàcia de l'Ajut. Per mesurar-ne la qualitat, doncs, caldrà prestar atenció a variables com ara: el pes que tenen determinades tipologies d'AOD considerades de "baixa qualitat" (Ajut vinculat, Ajut reemborsable etc.), el grau de dispersió (geogràfica i sectorial), la canalització (bilateral o multilateral), les relacions entre el donant i el receptor (alineament i apropiació), l'impacte real per a la població del país receptor, la vinculació amb altres objectius (ODM, drets humans, etc.), entre d'altres.

Valoració

En l'esdevenir històric experimentat per l'Ajut Oficial al Desenvolupament, ha estat fonamental traslladar-se d'un enfocament assistencialista, en què prevalien els criteris quantitatius, a un enfocament en què la qualitat de la cooperació és fins i tot més important que l'import de l'Ajut. Tots els actors implicats en la política de cooperació han d'unir esforços per avançar per aquest camí i fer de l'Ajut un instrument al servei dels països receptors, que posi les bases per a un desenvolupament sostenible.

Exemple: L'Ajut vinculat és un exemple que es proposa habitualment per escenificar el que no és un Ajut de qualitat. El 1980, més de la meitat (un 52%) de l'Ajut compromès pels països del CAD va ser de caràcter vinculat, el que implicava el compromís per part del país receptor d'adquirir béns o serveis produïts pel país donant. El 2012 l'Ajut vinculat representava ja menys del 14% del total de donants del CAD.

Referències

Knack, S.; Rogers, H.F., i Eubank, N., Aid Quality and Donor Rankings, Banc Mundial, 2010

Termes associats

Ajut Inflat, Bones Pràctiques, Declaració de París, Fragmentació, Transparència

Equivalència en anglès

Aid Quality

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Recolzament Pressupostari

Definició

En proveir de recolzament pressupostari, el donant transfereix els fons al pressupost general del país receptor. El recolzament és una modalitat d'Ajut programàtic. N'hi ha dues modalitats:

  • El recolzament pressupostari general és la forma més avançada de suport pressupostari. En aquest cas, l'AOD es fusiona amb el PGE (Pressupost General de l'Estat) de manera que deixa d'estar dirigit pel país donant i es dóna recolzament incondicional a l'estratègia de desenvolupament nacional. 
  • El recolzament sectorial impulsa la política o l'estratègia d'un programa sectorial. D'aquesta forma, el donant destina l'AOD a un sector en particular (generalment, l'educatiu o sanitari) i és gestionada pel ministeri corresponent. 

L'objectiu del recolzament pressupostari és reforçar els sistemes de gestió de les finances públiques del país receptor. Per tal de controlar la bona gestió d'aquests recursos, els donants fan servir diferents modalitats de seguiment. Per exemple, la Comissió Europea condiciona el seu recolzament pressupostari a la consecució de resultats positius en matèria d'educació i de salut en els països receptors. Altres donants, com ara el Banc Mundial, condicionen els seus paquets d'Ajut a la realització de canvis en la política econòmica.

Valoració

Es tracta de la forma més avançada d'alineament i apropiació. La Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut del 2005 i l'Agenda d'Acció d'Accra del 2008 han aclarit el camí per a la posada en marxa de polítiques basades en el recolzament pressupostari. Entre els seus avantatges es troben l'harmonització dels donants, l'enfortiment de la capacitat institucional del país receptor i la reducció dels costos derivats de la creació de sistemes paral·lels de gestió. El recolzament pressupostari ha de ser predectible i de llarg termini, així com anar lligat a efectes directes clars sobre la salut, l'educació, la igualtat de gènere i d'altres objectius inclosos en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Cap forma d'Ajut manca de risc, i un dels riscos associats a la concessió de recolzament pressupostari és que vagi a parar en mans de governs corruptes. Per mitigar aquest perill, Oxfam Intermón sosté que únicament s'ha de concedir aquest tipus d'Ajut a aquells governs capaços de demostrar un fort compromís de lluita contra la pobresa, concretament mitjançant la millora de l'accés a l'atenció sanitària, l'educació i la igualtat de gènere. Els governs han de comptar així mateix amb uns sistemes adequats de gestió financera per retre comptes de la utilització dels recursos i adoptar uns plans de millora contínua d'aquests sistemes, encaminats especialment a promoure la rendició de comptes davant dels ciutadans. En aquells països on la situació general comporti més risc, però en que un o diversos ministeris concrets funcionin bé, pot resultar més adequat concedir recolzament pressupostari sectorial en lloc de recolzament general.

Exemple: El 2005 Etiòpia estava rebent recolzament pressupostari general de diversos Organismes Multilaterals de Desenvolupament. Llavors va esclatar un conflicte civil que va comportar-ne la interrupció. L'any següent, el DFID britànic i el Banc Mundial van acordar posar en marxa el projecte de Protecció de Serveis Bàsics (PSB), que posava el focus en l'atenció primària a la salut i l'educació. Per dur a terme el projecte, es va exigir a les autoritats locals (de les províncies) garanties addicionals de transparència i rendició de comptes, així com diferents controls d'impacialitat i addicionalitat. 

La PSB no s'assignava específicament a un sector, sinó que proporcionava recolzament als serveis socials bàsics de responsabilitat dels governs subnacionals. Això deixava intacta l'autoritat d'aquests governs per fer compensacions entre els diferents sectors i prendre decisions que conduïssin a un alineament i una apropiació majors. 

Referències

Oxfam Intermón, De cara al futuro. Cómo la Comisión Europea puede tomar la inciativa en la aportación de apoyo presupuestario de calidad para la educación y la salud, 2008.

OCDE, Hacia una cooperació al desarrollo más eficaz. Informe de Avances 2014.

Termes associats

Apropiació, Ajut Programàtic, Previsibilitat de l'Ajut

Equivalència en anglès

Budget support

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Reservar l'Ajut

Definició

Dirgir els fons d'Ajut Oficial al Desenvolupament cap al finançament de determinats serveis públics o activitats en el país sociprèviament acordats. En termes generals, es distingeixen tres maneres de reservar l'ajuda en origen: la cooperació tècnica, que sol tenir lloc sota els criteris del donant i ser un Ajut vinculat; els fons globals i fiduciariscanalitzats a través d'organismes multilaterals, i l'Ajut humanitari i alimentari.

 

Valoració

El Comitè d'Ajut al Desenvolupament, la Unió Europea i altres organismes internacionals aconsellen no reservar l'Ajut, ja que conculca el principi d'apropiació i afavoreix uns majors costos de transacció, així com ineficiències en el repartiment. L'Ajut reservat usurpa el poder als països receptors, que perden lideratge i control de les actuacions de desenvolupament. S'al·lega, a més, que el propòsit últim de reservar l'Ajut és influir en les decisions de despesa dels governs socis en favor de polítiques considerades importants pels donants.

No obstant això, cal reconèixer els avantatges de reservar l'ajuda en circumstàncies molt concretes. D'una banda, l'Ajut reservat permet blindar el finançament de determinats serveis socials bàsics, que, d'una altra manera, podrien dependre de les fluctuacions pressupostàries o de les decisions polítiques del govern del país receptor; a més, ha permès canalitzar grans fluxos monetaris cap a activitats concretes, amb casos reeixits com el del Fons Global contra la Sida, la Tuberculosi i la Malària (GFATM).

Exemple: Com s'ha comentat, les activitats finançades pel GFATM són un exemple evident de reserva de l'ajuda. Espanya va contribuir a aquest fons amb 97,6 milions d'euros el 2008, 144,2 milions d'euros el 2009 i 103 milions d'euros el 2010, any a partir del qual va interrompre les seves aportacions.

Referències

CFP, How Much of Official Development Assistance is Earmarked?, 2011 

Termes associats

Apropiació, Ajut Vinculat, Fons Fiduciari, Fons Global, Fungibilitat de l'Ajut

Equivalència en anglès

Earmarking

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Resiliència

Definició

És la capacitat d'un individu, una llar, una comunitat o un país per resistir, adaptar-se i recuperar-se ràpidament de les tensions o dels canvis bruscos generats, tant internament com externa.

Valoració

En els últims anys, la comunitat internacional ha començat a posar l'accent en potenciar la resiliència dels països socis, per la qual cosa cal avaluar els factors de risc que poden provocar una crisi humanitària, treballar en la seva prevenció i en la preparació d'una resposta i, arribat el cas, aconseguir respondre amb eficàcia davant els desafiaments que planteja la situació de crisi. Per complir amb els principis d'apropiació i alineament, cal que aquest enfocament es realitzi des de l'òptica del país soci, articulant una estratègia nacional de resiliència i incorporant les lliçons apreses. Els països donants, al seu torn, han d'imposar-se un major compromís en la coherència de les polítiques, per tal de potenciar la resiliència dels països socis, ja que sovint són aquests els més vulnerables, per exemple, davant les fluctuacions dels mercats internacionals, provocades pels països donants.

Exemple: La sequera que va patir la Banya d'Àfrica l'any 2011 va posar de manifest el baix nivell de resiliència dels països afectats (Somàlia, Etiòpia, Djibouti i, en menor mesura, Kenya), en què milions de persones es van veure afectades per la fam i la desnutrició. Aquesta circumstància, combinada amb els conflictes armats locals, va forçar desplaçaments massius per a la recerca d'aliments i de seguretat.

Referències

Comissió Europea, The EU approach to resilience: learning from food security crisi, 2012 

Termes associats

Ajut Humanitari, Coherència de les Polítiques, Estats Fràgils

Equivalència en anglès

Resilience

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Retiment de Comptes

Definició

És un dels cinc principis de la Declaració de París, que fa referència a la responsabilitat mútua, tant dels donants com dels països socis, de retre comptes mútuament dels resultats del desenvolupament i de garantir la transparència en la utilització dels recursos (retiment mutu). A més, els països socis i els donants es comprometen a retre comptes internament, als seus parlaments i a la ciutadania, sobre els progressos en la implementació dels compromisos acordats (rendició interna).

Valoració

Des de la definició d'aquest principi en la Declaració de París de 2005, el focus del retiment de comptes s'ha anat traslladant cap als països socis, tant pel que fa a la definició de marcs nacionals de resultats, com a la rendició de comptes davant els ciutadans i els parlaments. En el primer cas, es tracta de donar resposta a les necessitats específiques dels països i d'alinear-se amb les seves polítiques de cooperació i desenvolupament. En el segon, es pretén incloure en els mecanismes de la responsabilitat mútua un elenc més ampli d'actors que s'involucrin en la cooperació per al desenvolupament, comptant en particular amb les ONGD.

Exemple: Sota els auspicis del Fòrum sobre Cooperació per al Desenvolupament, el Departament d'Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides realitza cada dos anys una enquesta de responsabilitat mútua en els diferents països, en col·laboració amb el PNUD. Aquesta enquesta es distribueix entre 140 ministeris de planificació i finances de països en vies de desenvolupament, que són convidats a consultar totes les parts interessades per tal d'identificar unes eines d'avaluació mútua, com ara les polítiques d'ajuda i d'associació o les plataformes de diàleg.

Referències

Ayuso, A.; Cascante, K., Rendición de cuentas mutua y gobernanza del sistema de Cooperación al Desarrollo: hacia una convergencia de los mecanismos. 

Ayuso, A.; Cascante, K., Rendición de cuentas y sociedad civil en el sistema español de cooperación al desarrollo por una gobernanza democrática comprometida con la efectividad

OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014 

Termes associats

Declaració de París, Gestió Orientada a Resultats, Transparència

Equivalència en anglès

Accountability

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Serveis Socials Bàsics

Definició

Són Serveis Socials Bàsics (SSB) aquells que es destinen a cobrir les anomenades 'necessitats socials bàsiques' (NSB) i que, segons el CAD de l'OCDE, inclouen els següents epígrafs de la classificació sectorial: els sectors 112 (educació bàsica), 122 (salut bàsica) y 130 (programes i polítiques sobre població i salut reproductiva), i els subsectors (CRS) 14030 (abastiment d'aigua potable, sanejament bàsic i sistemes menors) i 16050 (ajuda multisectorial per als serveis socials bàsics).

Valoració

La Cimera Social de Copenhaguen de 1995 és el primer compromís seriós per part de la comunitat de donants per destinar l'ajuda internacional a la cobertura de NSB, posant el focus de l'ajuda en les persones i prioritats humanes, amb l'objecte de produir un impacte directe en la vida dels habitants dels països beneficiaris. Després d'això, el 1996 el "Consens d'Oslo sobre la iniciativa 20/20" va determinar dos objectius: que els països donants destinarien el 20% de l'AOD sectorialment especificable a SSB, i que els països socis invertirien el 20% de la despesa pública també en SSB.

La Cimera del Mil·lenni de l'any 2000, que va establir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, marca la fita següent, ja que cinc dels vuit grans objectius que hi són definits tenen una relació directa amb els SSB: 1) eradicar la pobresa extrema i la fam; 2) aconseguir l'educació primària universal; 4) reduir la mortalitat infantil; 5) millorar la salut materna, i 6) combatre el VIH de la SIDA, el paludisme i altres malalties.

A partir d'aleshores, els SSB s'han anat consolidant com una prioritat per als països donants, amb un pes creixent dins del pressupost de l'ajuda. Des de l'any 2006, més del 20% de l'ajuda sectorialment especificable, reportada al CAD, es dedica a SSB, amb les excepcions dels anys 2010 i 2011, en què es va quedar en el 19%. No obstant això, l'anàlisi estadística mostra una certa ineficàcia en la seva distribució geogràfica, ja que els països que tenen més mancances de SSB no són els que més recursos reben.

Referències

Muñoz, Y.; Torres, M, La Ayuda Oficial al Desarrollo en Servicios Sociales Básicos, 2012 

OCDE, Estadístiques sobre l'AOD  

Termes associats

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Pla Director de Cooperació Espanyola, Sector

Equivalència en anglès

Basic Social Services

Categoria

Eficàcia de l'ajut