Glossari: Gestió de l'ajut

Diferents mecanismes i actors que intervenen en la gestió dels fons

Definicions

Ajut Programàtic

Definició

Els enfocaments basats en programes, o Ajut programàtic, constitueixen una manera de fer cooperació per al desenvolupament basada en el suport coordinat amb un programa local de desenvolupament. Les seves característiques concretes, segons el CAD, són les següents: 1) el lideratge recau en el país o l'organització receptors; 2) existeix un programa integral i un marc pressupostari únic; 3) hi ha un procés formal de coordinació entre donants per a l'harmonització de procediments referents a informes, pressupostos, gestió financera i adquisicions, i 4) s'utilitzen sistemes locals per al disseny i la implementació, la gestió financera, el seguiment i l'avaluació dels programes.

La definició adoptada pel CAD entén l'Ajut programàtic com un concepte ampli, que no es circumscriu només a l'ajuda al Govern (encara que aquest continua sent la seva principal contrapart), sinó també a un altre tipus d'organitzacions (ONGD, cambres de comerç, gremis, associacions, etc.), sempre que es compleixin les característiques esmentades.

Valoració

L'Ajut programàtic facilita l'harmonització dels donants entre si i amb els països socis, afavoreix l'apropiació i l'enfortiment de la capacitat institucional del país receptor, i permet la reducció dels costos derivats de la creació de sistemes paral·lels de gestió. Com a crítica, s'argumenta la dificultat per controlar el bon ús que el país soci fa dels fons rebuts. El recolzament pressupostari és una especialitat dins de l'Ajut programàtic, per al qual són d'aplicació els arguments exposats en aquesta entrada del Glossari.

Exemple: En parlar d'enfocament de programes, es distingeix entre enfocament sectorial i enfocament territorial. En el cas del primer, es tracta que tot l'Ajut extern que finança un sector específic es canalitzi a través dels sistemes nacionals del país soci mitjançant un únic programa de despeses. En el cas del segon, es tracta de canalitzar mitjançant un únic programa de despeses tot el finançament extern que rep un territori (municipi, mancomunitat, província, etc.).

Referències

SIDA (Swedish International Development Cooperation Agency), Guidance on Programme-Based Approaches, 2008, 

OCDE, Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra, 2005-2008 

Termes associats

Alineament, Recolzament Pressupostari, Apropiació, Harmonització, Ajut Programable País

Equivalència en anglès

Programme-Based Approach

Categoria

Gestió de l'ajut

Associació

Definició

Acords de col·laboració entre actors diferents però amb objectius i visions comunes de desenvolupament humà i d'eradicació de la pobresa. Mitjançant aquests acords es realitzen inversions conjuntes i es comparteixen el treball, els riscos i els beneficis, així com ara el retiment de comptes. L'objectiu final d'aquests acords és potenciar l'eficàcia de l'Ajut, la coordinació entre donants i l'apropiació per part del receptor.

Valoració

Un full de ruta que coordini i orienti les accions conjuntes dels diferents actors del desenvolupament (països donants, països receptors, organismes multilaterals, donants privats, ONGD, etc.) és un instrument necessari per millorar en tot el relacionat amb l'eficàcia de l'Ajut: apropiació, alienació, harmonització, resultats, rendició de comptes. No obstant això, en ocasions els acords d'associació s'utilitzen per emmascarar situacions de dominació o d'imposició per part dels donants, o s'insereixen dins d'acords d'associació més amplis que afecten qüestions no directament relacionades amb la lluita contra la pobresa, com ara la política energètica, les relacions comercials, etc. Els acords d'associació han de ser, per tant, específics per a les relacions de cooperació i realitzar-se en un clima de diàleg i sensibilitat envers les realitats locals, i d'acord amb el principi de coherència de polítiques.

Exemple: Els marcs d'associació de Catalunya amb les regions i països del món amb els que hi té establertes víes de cooperació són multinivell i extesos. A nivell general, el plantejament de l'associació es troba plasmat en el Pla Director plurianual, per bé que l'ACCD també ha apostat, més recentment, per elaborar estratègies de país prioritari. En el cas estatal, aquesta ordre preferencial es plasma en els convenis Marc d'Associació País (MAP), que són acords subscrits entre Espanya i els països receptors de la seva política de col·laboració, que estableixen, de manera consensuada, l'estratègia d'actuació per a un desenvolupament sostenible i la lluita contra la pobresa. 

Referències

MAEC, Planificació de la cooperació espanyola

Termes associats

Alineament, Apropació, Codi de Conducta, Memoràndum d'Entesa, Marc d'Associació País, Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Espanyola

Equivalència en anglès

Partnership

Categoria

Gestió de l'ajut

Avaluació

Definició

Consisteix a fer una valoració, tan sistemàtica i objectiva com sigui possible, de l'eficiència, l'eficàcia, l'impacte, la pertinència i la viabilitat, així com de la concepció, la realització i els resultats d'un projecte, programa o conjunt de línies d'acció, quan hagi conclòs o en un moment intermedi. Aquesta valoració ha de proporcionar informació útil que permeti incorporar les lliçons apreses, amb l'objectiu de millorar el procés o facilitar la presa de decisions.

Valoració

El mateix concepte d'avaluació porta aparellada una certa càrrega de subjectivitat, ja que té com a finalitat d'establir unes conclusions i recomanacions d'acord amb uns criteris, objectius o estàndards predeterminats que orienten la mateixa avaluació. Caldrà prestar atenció doncs, a com es construeix aquest marc lògic perquè l'avaluació sigui reeixida. Tot i això, l'avaluació de projectes, programes o polítiques és una eina imprescindible per aprofundir en l'eficàcia de l'Ajut i millorar-ne els procediments i els impactes.

Referències

OCDE, Glosario de los principales términos sobre evaluación y gestión basada en resultados, 2002

Termes associats

Gestió Orientada als Resultats, Seguiment, Indicador de Compliment, Retiment de Comptes

Equivalència en anglès

Evaluation

Categoria

Gestió de l'ajut

Codi de Conducta

Definició

Marc documental que posa les bases i principis sobre els quals cal fonamentar la relació entre els actors implicats en una actuació de cooperació, per possibilitar una certa autoregulació de les seves activitats. Aquests acords solen referir-se a un sector o àmbit concrets i, pel seu mitjà, els actors busquen alinear i coordinar les seves actuacions, fent que aquestes resultin previsibles. Els codis de conducta solen perfilar un marc més general que els memoràndums d'entesa.

Per citar algunes de les combinacions possibles, trobem codis de conducta subscrits per organitzacions de la societat civil que participen en la política de cooperació; codis establerts entre pluralitat de donants internacionals en el si d'un organisme internacional, o assumits per la comunitat de donants i un país soci en relació amb les actuacions que cal dur a terme en un sector determinat.

Valoració

L'establiment d'un codi de conducta és molt recomanable per construir un marc de referència que orienti l'acció de tots els actors involucrats envers una mateixa actuació de cooperació. La seva existència facilita, a més, el retiment de comptes mutu.

Exemple: El Codi de conducta de la UE, relatiu a la divisió del treball en l'àmbit de la política de desenvolupament (2007), estableix un marc per orientar l'acció dels donants europeus en relació amb la complementarietat en temes de cooperació per al desenvolupament, definint onze grans directrius que els donants han de monitorar.

Referències

Comissió Europea, Código de conducta sobre la complementariedad y la división del trabajo en la política de desarrollo, 2007

Termes associats

Alineament, Memoràndum d'Entesa, Retiment de Comptes

Equivalència en anglès

Code of Conduct

Categoria

Gestió de l'ajut

Cofinançament

Definició

Implica el finançament conjunt d'un programa, un projecte o una acció de cooperació. El cofinançament clàssic és el que té lloc entre dos o més països donants, o bé entre un país donant i un organisme multilateral. Altres modalitats més recents són el cofinançament entre una entitat pública (estats o OMUDES) i una privada (ONGD, empreses), o entre el donant i el país soci o beneficiari. En tots els casos, es recomana que els donants segueixin procediments similars per al desemborsament i el seguiment dels fons.

Valoració

El cofinançament fomenta l'harmonització quan els fons són aportats per dos o més donants, per tal com els procediments se simplifiquen i s'unifiquen; també es potencia l'apropiació quan, en el cofinançament, hi participa el país soci.

Exemple: En un cas hipotètic, una pràctica de cofinançament es donaria quan el Govern, per mitjà de l'ACCD, concedís una subvenció a una ONGD catalana per mitjà de la qual cofinançaria en un 50% un projecte d'alfabetització en un país de l'Àfrica Occidental. L'altre 50% sortiria d'altres aportacions privades que rebés l'ONGD.

Referències

EuropeAid, Support to Sector Programmes. Covering the three financing modalities: Sector Budget Support, Pool Funding and EC Project Procedures, 2007

Termes associats

Harmonització, Cooperació Delegada, Fons Comú

Equivalència en anglès

Co-Financing

Categoria

Gestió de l'ajut

Comitè d'Ajut al Desenvolupament

Definició

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és un organisme internacional que té com a missió millorar el benestar econòmic i social de les persones a tot el món. Va ser creada el 1961, i la componen 34 estats membres, tots ells dels anomenats països econòmicament desenvolupats. Dins de l'OCDE, el Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD) és el cos que agrupa els països donants d'AOD, que al seu torn són membres de l'OCDE (28 estats donants en l'actualitat, més la Comissió Europea), i que s'encarrega de definir i fer el seguiment dels estàndards globals en àrees claus del desenvolupament.

Els membres actuals del CAD són: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Corea, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya (tot i ser membre fundador de l'OCDE no es va incorporar al CAD fins al 1991), els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Suècia i Suïssa, a més de la Comissió de la UE. Hi participen com a observadors permanents l'FMI, el Banc Mundial i el PNUD (Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupament). Són membres de l'OCDE però no del CAD: Estònia, Hongria, Israel, Mèxic, Turquia i Xile. 

Valoració

Al llarg del seu mig segle d'història, el CAD ha liderat infinitat de processos relacionats amb la cooperació per al desenvolupament. En particular, destaca la Meta del 0,7% i la Declaració de París. Tot i que cal valorar de manera positiva la seva contribució global, en ocasions ha estat criticat per la lentitud amb què avancen les seves iniciatives i per l'escassa capacitat que té per fer complir als estats membres els compromisos assumits.  

Exemple: El Comitè d'Ajut al Desenvolupament publica les estadístiques de l'AOD de tots els països membres. Generalment, durant el mes d'abril següent a l'any vençut, es publiquen les dades provisionals sense gaire desglossament, però que permeten conèixer les principals magnituds de tots els donants. Abans de finalitzar l'any, publica les estadístiques definitives d'acord amb les actualitzacions reportades per cadascun dels estats membres; aquestes estadístiques finals ja contenen el desglossament complet de la informació. A Espanya, podem conèixer les estadístiques finals uns mesos abans, entre el juliol i el setembre, gràcies a la publicació del bolcat de seguiment que realitza el MAEC.

Referències

Pàgina web del CAD de l'OCDE 

Termes associats

Ajut Oficial al Desenvolupament, Declaració de París, Eficàcia de l'Ajut, Meta del 0,7%

Equivalència en anglès

Development Assistance Comittee (DAC)

Categoria

Gestió de l'ajut

Complementarietat

Definició

Aquest concepte és el resultat de combinar els principis clàssics de l'economia pel que fa a la divisió del treball i l'avantatge comparatiu: la complementarietat implica que cada actor de la cooperació concentra la seva intervenció en els àmbits en què més valor afegit pot aportar, en relació amb el que fan els altres. És un concepte essencial en l'eficàcia de l'Ajut, introduït per la Declaració de París com a part del principi d'harmonització.

Valoració

L'excessiva fragmentació de l'Ajut en qualsevol àmbit (global, nacional o sectorial) afecta la seva eficàcia. Un enfocament estratègic que estableixi una divisió del treball i un repartiment de càrregues eficaços incrementa la complementarietat, genera economies d'escala i pot reduir els costos de transacció. Cal preguntar-se fins a quin punt s'estan donant oportunitats a les organitzacions de la societat civil perquè potenciïn al màxim la seva contribució al desenvolupament i es responsabilitzin de fer allò en què són més eficaces que els actors governamentals.

Exemple: Imaginem que, com a conseqüència d'una nova orientació estratègica de la seva política de cooperació, el Govern britànic decideix començar a cooperar amb un país sud-americà en què Catalunya ha acumulat experiència en processos de desenvolupament durant l'última dècada. En aquest cas, seria recomanable que els dos governs es coordinessin perquè el Regne Unit aprofités l'experiència catalana, el seu coneixement de la realitat local i les seves relacions amb les autoritats locals, adaptant els seus processos als que eren habituals.

Referències

OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014

GRIPS Development Forum, Diversity and Complementarity in Development Aid, 2008 

Termes associats

Harmonització, Declaració de París, Divisió del Treball, Avantatge Comparatiu

Equivalència en anglès

Complementarity

Categoria

Gestió de l'ajut

Compromís

Definició

Vegeu Ajut Compromès

Categoria

Gestió de l'ajut

Concentració Geogràfica i Sectorial

Definició

Es tracta que els països donants focalitzin els seus recursos en aquells països i sectors en què disposen de més avantatges comparatius. L'objectiu és avançar en la complementarietat i reduir la fragmentació de l'Ajut.

Valoració

La concentració geogràfica i sectorial contribueix indubtablement a l'eficàcia de l'Ajut, en potenciar la divisió del treball i l'aprofitament dels avantatges comparatius. Hi ha, però, donants que en ocasions confonen l'aplicació d'aquest principi amb la sortida irresponsable de països i sectors en què compten amb una llarga trajectòria, adoptant decisions basades sobretot en criteris pressupostaris. Abans de prendre una decisió d'aquest estil cal avaluar el paper que juga el donant en aquest país o sector, quins processos lidera i si hi ha altres donants capaços o disposats a substituir-lo.

Exemple: El darrer Pla Director, vigent des del 2015 i fins al 2018, fixa un grup de països prioritaris, tots ells o bé al continent llatinoamericà o a l'Àfrica. Aquests països són: Nicaragua, Guatemala, El Salvador, Bolívia, Colòmbia, Equador, Marroc, Sàhara Occidental, Senegal, Moçambic, els Territoris Palestins, Gàmbia i Tunísia. El mateix Pla Director indica que aquest grup hauria de concentrar el 70% de l'Ajut català. 

Referències

ACCD, Pla Director de la Cooperació Catalana 2015-2018

Termes associats

Complementarietat, Divisió del Treball, Fragmentació, Sortida Responsable, Marc d'Associació, Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Catalana

Equivalència en anglès

Geographical and Sectorial Concentracion

Categoria

Gestió de l'ajut

Condicionalitat de les Polítiques Públiques

Definició

La condicionalitat política es refereix a les reformes econòmiques i als canvis polítics sol·licitats per les agències donants de l'Ajut que un govern soci ha d'instrumentar, amb la finalitat d'obtenir o de mantenir el suport atorgat pel donant.

Valoració

Cal distingir entre una condicionalitat política orientada a la promoció dels drets humans i la democràcia, i la condicionalitat orientada a la imposició d'unes receptes econòmiques occidentals (com els sostres de dèficit fiscal o la privatització de sectors d'interès públic). Sense deixar de ser controvertida, en el primer cas, la condicionalitat política pot ser un instrument positiu, si bé la reducció o interrupció de l'Ajut, en cas d'incompliment de les condicions, tendeix a generar implicacions negatives, més que positives, i confirma que les persones són castigades per causa de les males actuacions dels seus governants, en perpetuar el cercle viciós de la pobresa i la fragilitat de les democràcies.

La condicionalitat econòmica, per la seva banda, ha estat sempre present en la cooperació per al desenvolupament i ha demostrat sovint la seva ineficàcia pel fet que, en molts casos, el govern del país receptor de l'Ajut complirà de manera superficial amb els compromisos acordats si no ha participat en la definició d'aquests i els sent com una imposició. D'altra banda, hi ha el risc que, amb aquestes condicions, es tracti d'exportar un model i uns valors que no són gens adequats en altres societats.

A més, la diferència pel que fa a la definició dels criteris posa en dubte la igualtat de tracte entre els països, i pot semblar que hi ha altres factors que incideixen en la seva definició. La capacitat de pressió del país donant, la vulnerabilitat del país receptor, el grau de dependència del país receptor respecte a l'Ajut, entre d'altres factors, determinaran els efectes de la condicionalitat política d'Ajut.

Exemple: L'exemple més conegut i alhora criticat de condicionalitat de les polítiques públiques són els Programes d'Ajust Estructural (PAE) del Banc Mundial i de l'FMI: es concedeix suport financer a estats fortament endeutats, amb greus dificultats per fer front a les seves obligacions corrents, a condició de sotmetre les seves economies a una sèrie d'ajustos i de receptes imposats per les institucions concedents d'Ajut.

El cas recent de les economies "rescatades" de la zona euro ha permès que els ciutadans europeus coneguin de prop els efectes i les implicacions de les receptes en bloc que apliquen l'FMI i el BM, però abans que ells ho han patit els ciutadans d'un centenar de països en vies de desenvolupament durant les tres últimes dècades. Aquests plans d'ajust, concebuts des de postulats econòmics neoliberals, tendeixen a oblidar la cara humana de la pobresa i a servir els objectius dels estats o de les institucions financeres creditores.

Referències

Arrizabalo, X. (ed.), Crisis y ajuste en la economía mundial. Implicaciones y significado de las políticas del FMI-BM, Madrid: ed. Síntesis, 1997

Termes associats

Apropiació, Diàleg de Polítiques

Equivalència en anglès

Policy Conditionality

Categoria

Gestió de l'ajut

Cooperació Delegada

Definició

Modalitat de cooperació en la qual un o diversos donants (denominats 'donants silenciosos') encomanen a un altre ('donant líder') que actuï en el seu nom, establint diàlegs, conduint acords, administrant els fons, etc. Els donants silenciosos renuncien a mantenir relacions bilaterals amb el país receptor en els temes en què s'hagi acordat la delegació, però aporten els fons segons el previst. Les funcions poden limitar-se a una etapa concreta d'un projecte o comprendre programes complets. 

Valoració

En resultar d'un acord entre dos o diversos donants en què es reparteixen els rols, en funció generalment dels avantatges comparatius de cada un, la cooperació delegada es relaciona directament amb l'harmonització, la divisió del treball i la complementarietat. A més, l'establiment d'aquest tipus d'aliances pressuposa que els donants comparteixen una mateixa visió sobre les qüestions que es deleguen, definint prioritats comunes, augmentant la concentració de l'aj i l'alineament, i reduint els costos de transacció.

Referències

Palacio Blasco, E., Cooperación delegada: algunas experiencias prácticas, Fundación Carolina, 2008.

Termes associats

Harmonització, Complementarietat, Divisió del Treball

Equivalència en anglès

Delegated Cooperation

Categoria

Gestió de l'ajut

Cooperació Descentralitzada

Definició

Es coneix amb aquest nom la política de cooperació finançada per actors públics de l'àmbit subestatal, és a dir, ens administratius descentralitzats, diferents del Govern central de l'Estat. A Espanya, aquest paper el juguen les comunitats autònomes (CA) i els ens locals (diputacions provincials, mancomunitats i municipis). Encara que tècnicament les universitats públiques no són ens descentralitzats, és freqüent identificar-les com un actor més de la cooperació descentralitzada.

Valoració

La cooperació espanyola té el mèrit d'haver-se ramificat en tots els nivells administratius per apropar la política de cooperació internacional als ciutadans. Cal reconèixer, però, que, igual que succeeix amb altres polítiques públiques, en ocasions s'ha incorregut en cavalcaments i ineficiències amb l'Estat central, fet que empeny els actors implicats a treballar per a l'harmonització de les seves actuacions, com ho fan els països donants entre si a escala internacional.

Exemple: La majoria de les Comunitats Autònomes van copiar l'estructura estatal, per endegar la seva política de cooperació, mitjançant l'aprovació d'una llei de cooperació i la posada en marxa dels consells regionals de cooperació. En alguns casos, les competències sobre la matèria han estat assumides per les conselleries d'afers socials; en d'altres, per les d'acció exterior, d'educació, de la presidència, etc. Igual que el govern central, les Comunitats Autònomes planifiquen el seu Ajut al desenvolupament a través d'uns plans directors de caràcter plurianual, si bé molts d'ells no s'han renovat com a conseqüència de la crisi i de l'abandó d'aquesta política pública en els últims anys per part d'algunes autonomies.

Referències

Oxfam Intermón, Cooperación descentralizada. La realidad de la ayuda en las comunidades autónomas, 2014 

Marteles Moreno, S., La cooperación descentralizada en España, Francia e Italia: un estudio comparativo, 2011

Termes associats

Harmonització, Divisió del Treball, Educació pel Treball, Subvencions a les ONGD

Equivalència en anglès

Decentralized Cooperation

Categoria

Gestió de l'ajut

Cooperació Sud-Sud

Definició

Marc ampli de col·laboració entre països del Sud en l'àmbit polític, econòmic, social, cultural, ambiental i tecnològic, que involucra dos o més països en vies de desenvolupament. Aquests països comparteixen coneixement, habilitats, experiència i recursos per assolir els seus objectius de desenvolupament per mitjà d'esforços concertats. El que identifica la cooperació Sud-Sud és l'associació amb els principis d'horitzontalitat (els països col·laboren entre si en qualitat de socis), consens (les accions són sotmeses a un consens entre els responsables de cada país) i equitat (la cooperació ha de realitzar-se de manera que els beneficis es distribueixin de manera equitativa entre els participants).

Valoració

La recent evolució de la cooperació Sud-Sud ha conduït a l'increment del comerç i dels fluxos d'inversió estrangera directa entre països del Sud, a la promoció de la integració regional, a la transferència de tecnologia i d'altres formes d'intercanvi, i ha reduït la dependència dels països del Sud respecte de l'Ajut dels països considerats tradicionalment com a donants.

Referències

Oficina de Cooperació Sud-Sud del PNUD, Enhancing South-South and Triangular Cooperation. Study of the Current Situation and Existing Good Practices in Policy, Institutions, and Operation of South-South and Triangular Cooperation, 2009 

Termes associats

Cooperació Tècnica, Cooperació Triangular

Equivalència en anglès

South-South Cooperation

Categoria

Gestió de l'ajut

Cooperació Triangular

Definició

En la cooperació triangular intervenen normalment tres actors: un país o organisme internacional que proveeix els recursos financers, un altre país que proveeix els mitjans tècnics i humans (país "pivot"), i un país beneficiari diferent als dos anteriors que pot afegir a més els seus propis recursos. Es tracta d'un esquema mixt que generalment s'articula amb el país del Nord que dóna suport financer a un país del Sud perquè proporcioni assistència tècnica a un tercer país del Sud.

Valoració

La cooperació triangular presenta una sèrie de valuoses potencialitats, entre les quals:

  • Promoció de la cooperació horitzontal i enfortiment de la integració regional;
  • Desenvolupament de capacitats en els països emergents i generació de sinèrgies mitjançant l'ús dels avantatges comparatius: els països pivots compten amb una experiència que s'adapta i comprèn millor les necessitats del país beneficiari;
  • Com a donants d'assistència tècnica, els països pivots són més barats que els donants tradicionals;
  • Articulació de diferents tipus de cooperació (Nord-Sud i Sud-Sud) i adaptació d'aquesta a les característiques regionals. 

Perquè la cooperació triangular es dugui a terme de manera reeixida, cal que els països beneficiaris s'apropiïn dels programes, i que al seu torn aquests s'arrenglerin amb els objectius i les prioritats de desenvolupament. A més, els països participants hauran de repartir-se les responsabilitats per aprofitar els avantatges comparatius de cada un. També han de vigilar-se tant els costos de transacció derivats dels processos de negociació per arribar a acords tripartits, com els de planificació i d'implementació.

Referències

Oficina de Cooperació Sud-Sud del PNUD, Enhancing South-South and Triangular Cooperation. Study of the Current Situation and Existing Good Practices in Policy, Institutions, and Operation of South-South and Triangular Cooperation, 2009 

OCDE, Triangular Co-operation and Aid Effectiveness, 2009 

CIDEAL, Reflexiones prácticas sobre la cooperación triangular, 2011 

Termes associats

Cooperació Sud-Sud, Cooperació Tècnica

Equivalència en anglès

Triangular Cooperation

Categoria

Gestió de l'ajut

Costos de Transacció

Definició

Costos derivats de les activitats administratives relacionades amb la provisió d'Ajut, que no tenen valor ni per al donant ni per al receptor, més enllà del de permetre la transferència del mateix. La Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut emfatitza la necessitat d'harmonitzar els procediments operacionals per reduir els costos de transacció; el Consens de Monterrey, per la seva banda, incideix en la seva canalització a través de millors instruments, com ara el recolzament pressupostari.

Valoració

En qualsevol intercanvi econòmic que es realitzi, és inevitable incórrer en algun cost de transacció, per petit que sigui. El sistema de cooperació per al desenvolupament no és una excepció, però es tracta d'una àrea en què la presència d'aquests costos resulta especialment sensible, per la qual cosa cal exigir, per part de la comunitat de donants, i també, per part dels receptors de l'Ajut, la posada en marxa d'instruments que facilitin la mútua harmonització i minimitzin la suma d'aquests costos. L'enfocament basat en els programes, per exemple, és un instrument eficaç que permet reduir els costos de transacció o, com a mínim, desplaçar-los del país soci al país donant, de manera que l'Ajut no es perdi pel camí.

Exemple: Un informe del 2007 aportava dos exemples molt representatius sobre els costos de transacció. El primer feia referència al Govern de Moçambic, que té mil comptes bancaris diferents per a la recepció de l'Ajut exterior, amb els costos de manteniment i gestió que això implica. El segon al·ludia al Govern de Tanzània, els funcionaris del qual han de dedicar temps i recursos a rebre 19 missions de donants per setmana i elaborar 2.400 informes per als donants cada trimestre.

Referències

OCDE; 2008.- Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra

Termes associats

Harmonització, Ajut Programàtic

Equivalència en anglès

Transaction Costs

Categoria

Gestió de l'ajut

Crisis Humanitàries Oblidades

Definició

Una crisi humanitària és una situació d'emergència en què es veuen amenaçades la vida, la salut, la seguretat o el benestar d'una comunitat o d'un grup de persones en un país o una regió. Aquesta crisi pot deure's a motius polítics (guerres, conflictes civils que provoquen desplaçaments massius de població, etc.), ambientals (terratrèmols, tsunamis, etc.) o sanitaris (epidèmies), i es caracteritza perquè el país que la pateix no compta amb una capacitat de resposta suficient per fer-hi front, de manera que requereix la recepció d'Ajut humanitari per part d'altres països donants.

Es denominen crisis oblidades a les crisis humanitàries severes que estan rebent una resposta nul·la o insuficient per part de la comunitat internacional, per tal com no hi ha un compromís polític per solucionar-les, moltes vegades com a conseqüència de la manca de cobertura mediàtica; tot això amplifica els efectes sobre els damnificats i pot conduir al col·lapse humanitari.

Valoració

Els motius pels quals determinades crisis humanitàries queden totalment o parcialment excloses de l'Ajut internacional són variats, encara que generalment depenen de l'agenda dels governs i mitjans de comunicació occidentals. En aquest context, els organismes multilaterals de desenvolupament han de jugar un paper clau i assignar l'Ajut humanitari amb criteris objectius, lluny de les arbitrarietats en què poden incórrer els governs nacionals.

Per aconseguir una cobertura més equitativa de les necessitats, el repte és garantir que els fons s'assignin d'acord amb una comprensió millorada de les necessitats, tant dels països afectats com a escala global. Per aconseguir-ho, cal millorar la recollida de dades, l'anàlisi i l'accés a la informació; al mateix temps, els donants han de coordinar-se millor entre si i compartir les anàlisis sobre les necessitats dels països orfes de l'Ajut, així com acordar una anàlisi col·lectiva de prioritats que els serveixi com a full de ruta per actuar.

Exemple: Un dels estàndards més consultats sobre les crisis humanitàries oblidades és l'índex FCA (Forgotten Crisis Assessment), que elabora l'Oficina Europea d'Ajut Humanitària (ECHO). L'índex s'elabora ponderant un seguit d'indicadors que inclouen la vulnerabilitat del país, la cobertura mediàtica, l'Ajut públic per càpita i una avaluació qualitativa a càrrec de les unitats geogràfiques de l'ECHO i dels seus experts.

Les crisis oblidades generalment afecten més les minories d'un país, els grups humans les condicions de vida dels quals estan per sota dels estàndards nacionals. Tal és el cas, per exemple, dels refugiats sahrauís a Algèria, l'ètnia dels katxins a Myanmar o els desplaçats a Colòmbia: són minories "oblidades" pels governs del seu país, i la comunitat internacional té objeccions per intervenir en aquestes crisis humanitàries per no soscavar la sobirania estatal

Referències

ECHO, Methodology for the Identification of Priority Countries for the European Commission Humanitarian Aid. "GNA and FCA", 2008

ECHO, Forgotten Crisis Assessment 2010-2014 

Termes associats

Ajut Humanitari, Afavorits i Orfes de l'Ajut

Equivalència en anglès

Forgotten Humanitarian Crisis

Categoria

Gestió de l'ajut

Documents d'Estratègia de Lluita contra la Pobresa (DELP)

Definició

Documents elaborats pel govern del país receptor mitjançant un procés de consulta que inclou la societat civil, en què també participen i que supervisen el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i la comunitat internacional present a cada país. En ells s'analitza i es mesura la pobresa del país, les seves causes i la seva incidència, i s'estableixen els objectius de les polítiques macroeconòmiques, estructurals i socials necessàries per fer front a la pobresa. A més, s'hi especifiquen les necessitats de finançament extern que té el país per poder complir aquests objectius.

Valoració

Per tal d'augmentar l'eficàcia i l'apropiació dels Programes d'Ajust Estructural (condicionalitat de les polítiques públiques), el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional van plantejar un nou enfocament a la fi de la dècada de 1990, incloent-hi l'elaboració, per part dels mateixos països, d'estratègies de reducció de la pobresa, amb la novetat que fossin el resultat de processos de consulta participatius entre tots els actors implicats. Hi ha nombroses opinions i crítiques al respecte, entre les quals destaca l'observació que, si bé sembla que hi ha més participació per part dels governs i de la societat civil en l'elaboració dels DELP a hores d'ara que en el passat, hi ha dubtes sobre si aquesta participació és suficient —si s'aproxima més a un procés de consulta— o si, mantenint un enfocament centrat en el creixement econòmic, com fan el BM i l'FMI, hi ha una veritable llibertat per redactar un DELP, més enllà de discutir sobre les eines alternatives de lluita contra la pobresa, amb les conseqüències corresponents pel que fa a l'apropiació i a l'harmonització. En definitiva, es percep que, més que representar un canvi fonamental pel que fa als programes i a les idees, se'ls dóna continuïtat.

Exemple: Es pot consultar el llistat complet de Documents d'Estratègia de Lluita contra la Pobresa de l'FMI en el següent enllaç: Poverty Reduction Strategy Papers (PRSP) 

Referències

FMI, Documentos de estrategia de lucha contra la pobreza (DELP) 

FMI, Evaluación de los documentos de estrategia de lucha contra la pobreza y del servicio para el crecimiento y la lucha contra la pobreza, 2003

Observatori del Deute en la Globalització El Banco Mundial y el Documento sobre la
Estrategia para la Reducción de la Pobreza (ERP): Ideas fallidas y experiencias fracasadas
,  2002

Cuesta, J., PRSP, ¿Nuevas siglas o nuevas ideas en la lucha contra la pobreza?, Real Instituto Elcano, 2004

Termes associats

Apropiació, Condicionalitat de les Polítiques Públiques, OFIMUDES

Equivalència en anglès

Poverty Reduction Strategy Papers

Categoria

Gestió de l'ajut

Educació per al Desenvolupament

Definició

És un concepte propi de la cooperació espanyola, equivalent a l'activitat que el CAD denomina "sensibilització sobre els problemes relacionats amb el desenvolupament" (codi CRS 99820). La Estrategia de Educación para el Desarrollo de la Cooperación Española (2007) defineix l'educació per al desenvolupament (ED) com un "procés educatiu (formal, no formal i informal) constant, encaminat, a través de coneixements, d'actituds i de valors, a promoure una ciutadania global generadora d'una cultura de la solidaritat compromesa amb la lluita contra la pobresa i l'exclusió, així com amb la promoció del desenvolupament humà i sostenible".

Valoració

L'enfocament subjacent a l'ED és el de transformar la manera de pensar dels països desenvolupats per fer més duradors i sostenibles els canvis que la política de cooperació impulsa en els països socis. El Pla Director de la cooperació espanyola pel 2009-2012 deia encertadament que "la construcció d'una societat compromesa d'una manera continuada amb l'eradicació de la pobresa i amb el desenvolupament humà i sostenible ha d'anar acompanyada necessàriament d'un procés educatiu que informi, formi i comprometi la ciutadania".

Sembla, però, que els esforços realitzats no estan sent suficients, ja que, tot i que la cooperació és la política pública més retallada durant la crisi (fins a un 70%, molt per sobre de qualsevol altra) no s'observa un cost polític per al Govern responsable, a penes se'n parla en els mitjans de comunicació i poques vegades està present en el debat ciutadà. Això es deu, fonamentalment, al fet que bona part de la població no és conscient que la cooperació és una política pública, per bé que sí que es constata una consciència solidària entre la població espanyola: segons el Barómetro del Real Instituto Elcano, de desembre de 2013, el 63% dels espanyols considera que ha d'augmentar la despesa en cooperació, enfront d'un escàs 15% que pensa que hauria de continuar disminuint.

D'altra banda, és fonamental que la cooperació descentralitzada (les comunitats autònomes, els ens locals i les universitats) continuï liderant els projectes d'educació per al desenvolupament, ja que, per la seva naturalesa (una major proximitat als ciutadans i a les ONGD presents en els diferents àmbits territorials), és l'actor més apropiat per fer-ho. Durant la vigència del III Pla Director (2009-2012), Espanya va desemborsar 210 milions d'euros en educació per al desenvolupament (bilateral), dels quals el Govern central va finançar un 23% i els ens descentralitzats el 77% restant.

Exemple: L'ED poden ser despeses que tenen lloc en el país donant, consistents en tallers, conferències, projectes especials de recerca, etc., que es duen a terme per generar una major sensibilització i un major interès social per la cooperació en el desenvolupament. 

Referències

MAEC, Estrategia de Educación para el Desarrollo de la Cooperación Española, 2007

Termes associats

Cooperació Descentralitzada, Meta 0,7%, Enfocament Basat en Drets

Equivalència en anglès

Promotion of Development Awarness

Categoria

Gestió de l'ajut

Element de donació

Definició

Mesura el nivell de concessionalitat o liberalitat que conté un préstec. Així doncs, per poder ser considerat en les estadístiques d’AOD, l'element de donació que conté l'Ajut reemborsable ha de ser superior a un determinat llindar (U%).

El nivell de concessionalitat del préstec es calcula respecte a una taxa d'interès de referència (r%), de manera que tot préstec que es concedeixi per sota d'aquesta taxa durà incorporat un element de donació. Un préstec sense mancances concedit al r% d'interès portarà un element de donació del 0%, mentre que l'Ajut no reemborsable (és a dir, donació) porta un element de donació del 100%.

Els valors (U, R) han canviat recentment, després de 40 anys sense variar:

  • Per als fluxos d'AOD anteriors a 2015: U = 25%, r = 10% .- un préstec és computable com a AOD quan el seu element de donació és d'almenys un 25%, calculat per a una taxa de descompte del 10%.
  • Per als fluxos d'AOD reportats a partir de 2018: diferents valors (U, r) depenent de la renda del país beneficiari .- Es requereix un element de donació del 45% per als països menys avançats i altres països de renda baixa; 15% per als països de renda mitjana-baixa; 10% per als països de renda mitjana-alta. De la mateixa manera varia la taxa de descompte aplicable: prenent com a base la taxa de descompte utilitzada actualment per l'FMI (5%) se suma un diferencial de risc depenent del país beneficiari, de manera que la taxa a aplicar per als països menys avançats i altres països de renda baixa és del 9%, per als països de renda mitjana-baixa del 7%, i per als països de renda mitjana-alta del 6%. S'acorda així mateix actualitzar de forma periòdica els llindars i les taxes de descompte indicades.
  • Per als fluxos reportats entre 2015 i 2017 s'han d'utilitzar els dos sistemes abans descrits.

Valoració

Les regles del CAD per valorar la concessionalitat de l'Ajut reemborsable s'havien quedat obsoletes, ja que la taxa de referència que es feia servir (10%) no es corresponia a la realitat dels mercats internacionals. D'aquesta manera, les OFIMUDES podien obtenir préstecs al 2-3% d'interès i prestar aquest mateix diners a un país en vies de desenvolupament amb un interès del 5-6%, aconseguint que això computés com a AOD.

Ara bé, la reforma aprovada pel CAD a la fi de 2014 no resol tota la problemàtica i deixa importants ombres:

  • L'incentiu per promocionar l'Ajut reemborsable cap als països menys avançats que incorpora la reforma amenaça d’incrementar el seu endeutament fins a nivells insostenibles.
  • Així mateix, tot i que s'incentiva una major liberalitat (en general) de l'Ajut reemborsable, al mateix temps s'està incentivant l'ocupació de l'Ajut reemborsable en substitució de les donacions pures, ja que el nou sistema de comptabilització permet que qualsevol crèdit d'AOD que compleixi amb els requisits establerts tingui un efecte net positiu en les estadístiques d'AOD (abans, el seu efecte es neutralitzava al llarg del temps).
  • No resol el problema de distorsió en les estadístiques oficials d'AOD, simplement varia el tipus de distorsió. Abans, els anys amb més volum d'Ajut reemborsable engreixaven les xifres, en detriment d'aquells anys en què es consumaven menys operacions però hi havia un important volum de reemborsaments. A partir de l’entrada en vigor de la reforma, i en deixar de computar en negatiu els reemborsaments, les xifres d'AOD dels anys anteriors quedaran encara més inflades.
  • El nou sistema segueix sense incrementar suficientment la transparència en matèria dels interessos anuals que ingressa el país donant pels crèdits que ha concedit.
  • Es reconeix, però, que en el llarg termini aquesta reforma proporcionarà informació més transparent i fefaent sobre l'esforç anual que cada país realitza.

Exemple: Posem per cas que la Corporació Andina de Foment (CAF) concedeix al govern de Bolívia un préstec de 1.000 milions de dòlars, a una taxa d'interès anual del 6%, amb un venciment a 20 anys i sense períodes de gràcia previstos. El resultat financer de calcular l'element de donació d'aquest préstec respecte a un préstec a la taxa de referència del 10% és del 25,1%, de manera que el préstec si podria haver-se reportat com a AOD abans de la reforma de 2014. No obstant però, sota les noves regles correspon aplicar una taxa de descompte del 7% (Bolívia és un país de renda mitjana-baixa), a resultes de la qual s'obtindria un element de donació de tan sols el 7,4%; aquest últim valor està per sota del llindar U = 15% aplicable als països de renda mitjana-baixa, per la qual cosa no procediria reportar com a AOD l'operació descrita.

Al següent enllaç s’hi pot descarregar la calculadora financera que utilitza el CAD.

Referències

OCDE; 2014.- Converged statistical reporting directives for the creditor reporting system (CRS) and the annual DAD questionnaire –Addendum 2

DAC High Level Meeting. Final Communiqué 16/12/2014

Termes associats

Ajut Oficial al Desenvolupament, Ajut reemborsable, OFIMUDES

Equivalència en anglès

Grant Element

Categoria

Gestió de l'ajut

Enfocament basat en Drets

Definició

L'enfocament basat en els drets humans és un marc conceptual que es fonamenta en les normes internacionals sobre drets humans i que operativament està dirigit a promoure'ls i protegir-los. En el punt de partida de l'enfocament basat en els drets, es troba la idea que el desenvolupament i els drets humans són interdependents i es reforcen mútuament, i que la pobresa s'entén com una vulneració d'aquests drets.

Valoració

Tot i l'estreta relació entre la cooperació per al desenvolupament, la Declaració Universal de Drets Humans i els instruments internacionals de protecció d'aquests drets, incorporar un enfocament basat en els drets humans dins de les polítiques de cooperació i en la reducció de la pobresa és un repte important a la pràctica. Els drets humans es contemplen com a matèria prioritària en diversos països, però només una minoria d'agències de desenvolupament s'ha compromès a integrar aquest enfocament.

Exemple: Un prerequisit d'aquest enfocament és la integració dels principis dels drets humans en totes les tasques de desenvolupament (definició de polítiques, planificació estratègica, programació, finançament, execució d'intervencions i avaluació): 1) universalitat, indivisibilitat, interdependència i inalienabilitat dels drets humans; 2) igualtat i no discriminació (incloent-hi la igualtat de gènere); 3) participació per a l'apoderament, i 4) transparència i responsabilitat

Referències

Red EnDerechos y AECID, El enfoque basado en Derechos Humanos y las políticas de cooperación internacional, 2011 

Termes associats

Educació per al Desenvolupament

Equivalència en anglès

Right-Based Approach

Categoria

Gestió de l'ajut

Enfocament basat en els Programes

Definició

Vegeu Ajut Programàtic

Categoria

Gestió de l'ajut

Fonprode / Fons per a la Promoció al Desenvolupament

Definició

El Fons per a la Promoció del Desenvolupament, FONPRODE, és un instrument de cooperació financera creat pel govern de l’Estat mitjançant la Llei 36/2010, que va entrar en vigor a partir del gener del 2011 i que va ser modificat a l’abril del 2014 per mitjà de la Llei 8/2014. El FONPRODE es va crear amb l’objectiu de modernitzar l’arquitectura institucional de la cooperació espanyola i així respondre a les demandes de l’Agenda de l’Eficàcia de l'Ajut, heretant els actius i passius que formaven part de la branca de Cooperació del FAD (Fons d’Ajut al Desenvolupament) i del FCM (Fons per a la Concessió de Micro-crèdits). Mitjançant la reforma del FAD es pretenia desvincular la política comercial (per la que es creava un vehicle específic, el FIEM - Fons d’Internacionalització Empresarial) de la política de cooperació al desenvolupament, avançant així com a la desaparició de l’Ajut lligat (les operacions amb càrrec al FONPRODE no poden tenir caràcter lligat).

El Fons disposa d’una dotació pressupostària anual a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat. Està gestionat (article 4 de la Llei) pel Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació (MAEC), a través de la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a IberoAmèrica (SECIPI) i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), “amb el recolzament de la Companyia Espanyola de Finançament per al Desenvolupament (COFIDEs, adscrita al Ministeri d’Economia i Competitivitat). La involucració de COFIDES en la gestió del FONPRODE fou un dels aspectes més polèmics de la reforma de la Llei, i el Reglament de desenvolupament (Real Decret 597/2015, del 3 de juliol) va quedar lluny d’aclarir aquesta qüestió. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) es va mantenir com a agent financer del Fons

Les operacions susceptibles de ser finançades a càrrec de FONPRODE són molt variades, però recullen certes limitacions, com la que requereix que es dirigeixin a algun dels països prioritaris segons el Pla Director en vigor. La seva principal línia actuació són les operacions en Ajut reemborsable, ja que és l'únic vehicle existent a Espanya per canalitzar aquest tipus d'ajuda; en aquest àmbit, trobem tant operacions de micro finances com de capital (incloent-hi també préstecs o participacions en fons d'inversió en sectors com la seguretat alimentària, les energies renovables, l'agricultura o el desenvolupament de MIPYME).

Els quatre últims Pressupostos Generals de l’Estat (2013-2016) van determinar que en aquests anys només podrien autoritzar-se amb càrrec a FONPRODE operacions de caràcter reemborsable, tot i que la Llei també preveu que el Fons dugui a terme operacions amb caràcter de donacions (aportacions a organismes multilaterals i institucions financeres internacionals de desenvolupament, iniciatives i programes del sistema de les Nacions Unides, o contribucions de caràcter bilateral a Estats).

Valoració

Els principis que van inspirar la creació del FONPRODE al 2010 (desvincular l’Ajut al desenvolupament de la política comercial i eliminar l’Ajut lligat) van quedar en entredit després de la reforma de la Llei duta a terme al 2014, efectuada a esquenes del sector de la Cooperació i per mitjà d’una Llei d’àmbit econòmic i comercial (a través de la Disposició Final Segona de la Llei 8/2014, "sobre cobertura per compte de l'Estat dels riscos de la internacionalització de l'economia espanyola".

Més greu encara és el protagonisme que la nova Llei concedeix a COFIDES, en detriment del MAEC. Cal tenir en compte que COFIDES és una societat mixta publico-privada amb gairebé el 40% del seu capital en mans de grans bancs, especialitzada des de la seva creació el 1988 a donar suport a les inversions exteriors de les empreses espanyoles

  • COFIDES passa a ser corresponsable de la gestió del FONPRODE, el que inclou la identificació de les accions finançables (juntament amb la SECIPI i l’AECID).
  • COFIDES es converteix en expert independent per valorar si el deute d'un país té risc d'insostenibilitat; en aquest cas, no podrà rebre crèdits de FONPRODE.

En línia a aquests fets, es modifiquen un seguit d'aspectes sobre l'Ajut reemborsable, amb un clar enfocament cap a criteris d'internacionalització empresarial en lloc de cap dels propis de cooperació al desenvolupament. Així, se suprimeix el límit del 5% de l'AOD reemborsable sobre el total d'AOD; se suprimeix la menció que les operacions reemborsables del FONPRODE no suposaran la seva implicació o participació en la política de suport a la internacionalització de l'empresa espanyola; s'eliminen requisits de coherència i transparència, etc. A més, s'elimina la vinculació que la llei original feia en relació a determinades donacions a fons fiduciaris i OFIMUDES (sobre destinar a serveis socials bàsics o estats fràgils).

En relació a la gestió de l'organisme, es configura un Comitè Executiu (20 membres) de caràcter centralista i governamental, sense representants de la societat civil ni de la cooperació descentralitzada. El Consell de Cooperació (art. 22 del Reglament) es limita a ser informat de les actuacions del Fonprode amb posterioritat a les mateixes.

La reforma de la llei no ha permès, de moment, desbloquejar el funcionament del que estava cridat a ser el principal instrument de la cooperació estatal. La prohibició d'operacions no reemborsables per no impactar en els objectius de dèficit públic, unida a l'alta rendibilitat exigida pels ministeris d'Hisenda i d'Economia per a les operacions reemborsables, han propiciat que amb prou feines es autoritzessin operacions del Fons durant la Legislatura 2011-2015 , amb una execució ridícula de les previsions pressupostàries per a aquests anys.

Exemple: Els Pressupostos Generals per a l'any 2012 van fixar un sostre pressupostari de 420 milions d'euros amb càrrec a FONPRODE: un màxim de 285 milions per a operacions de caràcter reemborsable, i un màxim de 135 milions per a la resta d'operacions (donacions). Segons les dades de l’abocament del 2012, tot just es van desemborsar 37,0 milions en Ajut reemborsable i 58.400.000 en donacions, per a un total de 95.400.000 d'euros d'AOD Bruta. Els reemborsaments (principalment, els provinents de l'antic Fons de Concessió de Microcrèdits) van sumar -44.800.000 d'euros, de manera que l'AOD Neta amb càrrec al FONPRODE va ser de 50,6 milions d’euros.

Referències

Llei del FONPRODE (text actualitzat)

MAEC, juliol 2013. Informe Actividad del FONPRODE 

Posicionamiento de la Plataforma 2015 y Más y la Coordinadora de ONGD sobre la reforma del Fondo para la Promoción del Desarrollo (FONPRODE). 

Termes associats

Ajut lligat, Ajut reemborsable

Equivalència en anglès

Development Promotion Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fons Comú

Definició

Diversos actors (països donants, organismes multilaterals i/o, potencialment, també el país soci) aporten fons en un mateix compte o "cistella" per finançar un conjunt de línies pressupostàries o d'activitats acordades com a elegibles com a suport a un programa sectorial. Aquesta cistella pot ser gestionada pel país receptor o per un dels donants. 

Valoració

La gestió de l'Ajut a través d'un fons comú facilita la reducció dels costos de transacció i fomenta la coordinació. A més, si els fons estan correctament estructurats i tenen una cobertura prou àmplia, poden promoure la coherència en el planejament i l'assignació  pressupostària del sector, i facilitar que el Govern soci s'apropiï de la despesa realitzada pel donant en el sector.

Exemple: El Reglament Financer de la UE permet quatre formes de gestió de fons comuns, en què participa el pressupost de la UE:

  • Gestió descentralitzada: a càrrec del país soci.
  • Gestió conjunta: per part d'un organisme internacional.
  • Gestió indirecta descentralitzada: per una institució d'un Estat membre, per exemple.
  • Gestió a càrrec de la mateixa Comissió, ja sigui en nom dels estats membre, d'un país soci o d'un altre organisme internacional

Referències

EuropeAid, Support to Sector Programmes covering the three financing modalities: Sector Budget Support, Pool Funding and EC project procedures, 2007

Termes associats

Ajut Programàtic, Cofinançament, Cooperació Delegada, Cooperació Triangular, Harmonització

Equivalència en anglès

Pool Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fons Fiduciari

Definició

Són vehicles per canalitzar els fons d'Ajut de donants governamentals (Ajut multibilateral) i no governamentals, administrats per una organització fiduciària (per exemple, l'ONU, que administra el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, PNUD). Els fons fiduciaris es dediquen a finançar activitats acordades entre l'organisme fiduciari i el donant o els donants. Aquestes activitats van des d'immensos programes globals fins a projectes convencionals de desenvolupament.

Valoració

Els fons fiduciaris canalitzen més del 10% de l'AOD proporcionada per tots els estats membres de l'OCDE. El seu nombre s'ha multiplicat en l'última dècada, del que es dedueix la importància que proporcionin un ajut eficaç. Donada la varietat de fons fiduciaris existents, es combinen experiències bastants positives amb d'altres més negatives.

Una crítica freqüent que es fa dels fons fiduciaris és que els països contribuents marquen l'Ajut que dipositen en aquests fons, determinant per endavant en què o en quin sector es gastaran els diners (Ajut multibilateral). No obstant això, els fons fiduciaris també tenen un valor afegit, sobretot quan aporten recursos amb els que donen suport a béns públics globals, en lloc d'usar-se com a complement de l'Ajut al desenvolupament que rep un país, ja que en aquest cas l'avantatge d'un fons fiduciari sobre mecanismes bilaterals de l'ajut és poc clara.

Els fons fiduciaris fallen freqüentment a l'hora de integrar-se en els programes propis del país receptor i de permetre una participació suficient d'aquest en el disseny dels seus objectius i modalitats; a més, en ocasions és difícil la coordinació sobre el terreny amb d'altres fonts d'Ajut. Per tot això, més que qüestionar-ne la naturalesa i l'existència, des de molts àmbits es reclamen canvis substancials en la gestió d'aquests fons, per tal de potenciar-ne l'orientació als resultats i el retiment de comptes. Es reclama, a més, un enfocament estratègic per part dels països donants, que focalitzi la seva contribució cap als fons millor gestionats, més eficaços i que facilitin l'apropiació i l'alineament amb les prioritats del país receptor.

Exemple: Diverses desenes de programes de les Nacions Unides s'administren sota el sistema de fons fiduciaris. Un d'ells és el Programa Mundial d'Aliments, al qual el Govern espanyol, a través de l'AECID, va contribuir amb 10 milions d'euros l'any 2012. Aquest import es va repartir entre 14 actuacions diferents, a països com les Filipines, Níger,  Mali, Sudan del Sud, Síria o la població sahrauí.

Referències

IEG, An Evaluation of the World Bank 's Trust Fund Portfolio. Trust Fund Support for Development, 2011 

CFP, How Much of Official Development Assistance is Earmarked?, 2011 

Termes associats

Ajut Multibilateral, Fons Comú, OMUDES, Reservar l'Ajut

Equivalència en anglès

Trust Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fons Global

Definició

De titularitat mixta publicoprivada, 'fons global' és la denominació genèrica per a una sèrie de cistelles de donants sorgides de la col·laboració entre entitats públiques (estats, OMUDES) i privades (ONGD i, molt especialment, empreses) amb l'objectiu de finançar béns públics globals (lluita contra la pobresa extrema, educació, salut, infància, medi ambient, lluita contra la SIDA, etc.), i accelerar així el compliment dels Objectius del Mil·lenni (ODM). Precisament, els fons globals parteixen del vuitè ODM: fomentar una aliança global per al desenvolupament.

Valoració

Malgrat les controvèrsies sorgides en ocasions al voltant de la bona gestió d'aquests fons, o bé sobre determinades decisions preses en el seu si (de vegades esbiaixades cap als interessos dels donants privats, com ara les empreses farmacèutiques), és innegable la contribució d'aquests fons a la consecució dels Objectius del Mil·lenni, amb resultats mesurables en molts dels casos. A més, aquests fons han servit per captar recursos de l'àmbit privat, han ampliat el ventall d'actors de la cooperació i, amb això, el finançament disponible.

Referències

Nacions Unides, The Millennium Development Goals Report 2013

Termes associats

Ajut Multibilateral, Fons Fiduciari, Reservar l'Ajut, Objectius de Desenvolupament del Mil·leni

Equivalència en anglès

Global Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fungibilitat de l'Ajut

Definició

Substitució dels fons interns del país receptor pel finançament extern del país donant, destinat a la mateixa finalitat. És a dir, en comptes de constituir un ajut addicional, se substitueix uns fons per uns altres, de manera que els fons del país soci poden desviar-se cap a altres fins, no necessàriament relacionats amb la lluita contra la pobresa.

Valoració

Hi ha el debat sobre si les noves modalitats d'ajuda impulsades per la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut, com ara l'Ajut programàtic i, dins d'aquesta, el recolzament pressupostari, són més fungibles que les altres modalitats que posen més el focus en el suport a projectes. S'argumenta que, escapant del control del donant, el suport pressupostari facilita que determinats governs de països socis desviïn fons cap a pràctiques corruptes o, senzillament, cap a objectius diferents als desitjables.

Encara que cap forma d'ajuda està exempta de risc, no hi ha però evidència empírica que unes modalitats d'ajuda resultin més fungibles que altres, per la qual cosa no s'ha de posar en dubte el suport als principis d'alineament i d'apropiació que consagra la Declaració de París.

Exemple: Un país de l'Àsia Central rep ajuda sanitària a través d'un programa de les Nacions Unides. Gràcies a la recepció d'aquests fons, el president del país beneficiari ordena desviar els fons, pressupostats per a la vacunació de la població infantil, cap a la contractació d'estrelles internacionals per fer un concert pel seu aniversari.

Referències

Leiderer, S., Fungibility and the Choice of Aid Modalities. The Red Herring Revisited, 2012,

Termes associats

Recolzament Pressupostari

Equivalència en anglès

Aid Fungibility

Categoria

Gestió de l'ajut

Indicador d'Acompliment

Definició

És una sèrie de variables que s'utilitzen per mesurar els canvis produïts per una intervenció de desenvolupament o per valorar el grau de consonància dels resultats en comparació amb el que s'havia planificat. El conjunt d'indicadors d'acompliment utilitzats per a l'avaluació i el seguiment d'un programa rep el nom de 'matriu d'indicadors' o 'matriu de seguiment'.

Valoració

La mesura de l'acompliment va en línia amb la gestió orientada als resultats i amb l'avaluació dels processos d'ajuda al desenvolupament com a eina d'aprenentatge. D'acord amb els principis d'eficàcia de l'ajuda, els donants han de complir amb la matriu d'indicadors formulada pels països socis, i l'ajuda ha d'estar alineada amb les prioritats i metes del desenvolupament. 

La mateixa elaboració d'un indicador no és una tasca senzilla, ja que cal identificar la font de dades per a cada variable, verificar si la variable proporcionada per la font realment es correspon amb la que apareix a la definició, establir un valor de referència per avaluar l'acompliment propi, etc. Davant les dificultats tècniques de definir les matrius d'indicadors per primera vegada, hi ha el risc que els països receptors de l'ajuda acceptin les "recomanacions" del donant i acabin utilitzant matrius més d'acord amb els interessos i objectius d'aquest que amb els seus.

Exemple: Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni defineixen indicadors d'acompliment per a cada un dels vuit objectius plantejats. Així, en relació amb el primer objectiu (eradicar la pobresa extrema i la fam), destaca l'indicador de reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos inferiors a 1,25 dòlars al dia entre el 1990 i el 2015.

Referències

ADM, The Role and Use of Performance Measurement Indicators, 2011 

Termes associats

Avaluació, Gestió Orientada als Resultats, Indicadors d'Acompliment, Retiment de Comptes

Equivalència en anglès

Performance Indicator

Categoria

Gestió de l'ajut

Iniciativa Països Pobres Altament Endeutats (IPPAE)

Definició

Estratègia adoptada el 1996 pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial per reduir la càrrega del deute dels països pobres a un nivell considerat com a sostenible, és a dir, perquè el desenvolupament d'un país no es vegi afectat com a conseqüència de les càrregues derivades del deute (principal i interessos). Per beneficiar-se d'aquesta iniciativa, als països altament endeutats, se'ls exigeix, entre d'altres requisits, la signatura d'un document d'estratègia de lluita contra la pobresa.

Valoració

Hi ha una sèrie de límits i crítiques a aquesta iniciativa, entre les quals: el reduït nombre de països elegibles: 39, enfront dels 187 països en vies de desenvolupament registrats per l'OCDE; els mateixos criteris d'elegibilitat; la lògica contraproduent segons la qual els únics països que tenen dret a l'alleujament són els que tenen un deute "insostenible", cosa que pot conduir a una carrera cap a l'endeutament; les reformes econòmiques exigides, que, segons el Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Món, continuen sent les mateixes que les aplicades fins ara en els programes d'ajust estructural, i, en resum, el fet que l'objectiu de la iniciativa no sigui acabar amb el deute, sinó fer-lo "sostenible".

Es critica especialment que la IPPAE no proposi condonar una part del principal del deute, sinó que aquesta iniciativa es limiti a reduccions d'interessos i a ajudes destinades a finançar una part del servei del deute, estès en un període de diversos decennis.

Exemple: Perquè un país obtingui l'ajuda a través d'una IPPAE, ha de completar un procés que consta de tres passos:

  • Ser considerat potencialment elegible per l'FMI i pel Banc Mundial, a partir d'una combinació de criteris de deute i pobresa. En l'actualitat, només 39 països reuneixen aquests requisits.
  • Punt de Decisió.- El país és elegit per l'FMI o pel BM per beneficiar-se de l'alleujament del deute, gràcies al fet que compleix amb els requisits exigits: deute "insostenible", desenvolupament d'un document d'estratègia de lluita contra la pobresa i haver emprès les reformes recomanades per l'FMI o el BM. Així, 36 dels 39 països potencialment elegibles han estat provisionalment declarats beneficiaris de la iniciativa.
  • Punt de Culminació.- El compliment d'uns requisits extres permeten, al país endeutat, passar de ser beneficiari "provisional" de la iniciativa a ple beneficiari, el que implica una reducció total i irrevocable del deute. Dels 36 països abans indicats, 35 ja en són beneficiaris plens i només un, el Txad, està en fase de transició.

Referències

Trotsenburg, A.; MacArthur, A., La Iniciativa para la reducción de la deuda de los países pobres muy endeudados: alivio de la carga de la deuda para los países pobres, FMI, 1999   

FMI, Debt Relief Under the Heavily Indebted Poor Countries (HIPC) Initiative. Factsheet, 2014

CADTM, Los diez límites de la iniciativa PPAE, 2001 

FONDAD, HIPC Debt Relief: Myths and Reality, 2004 

Termes associats

Iniciativa per l'Alleujament del Deute Multilateral, Condicionalitat de les Polítiques Públiques, Condonació del Deute, Documents de Lluita Contra la Pobresa

Equivalència en anglès

Heavily Indebted Poor Countries (HIPC)

Categoria

Gestió de l'ajut

Iniciativa per l'Alleujament del Deute Multilateral (IADMI)

Definició

És un suplement de la Iniciativa de Països Altament Endeutats (IPPAE), posada en marxa el 2005 a proposta del G8, perquè l'FMI, el BM i el Fons Africà de Desenvolupament (FAfD) condonin el 100% del deute als països que hagin aconseguit alguna vegada, o assoleixin en el futur, el Punt de Culminació, és a dir, l'etapa en què un país pot rebre un alleujament total i irrevocable del deute. El 2007 el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) es va unir a la IADMI. La decisió de concedir l'alleujament del deute recau individualment en cada institució, de manera que els criteris per elegir-ne els beneficiaris i implementar la iniciativa poden variar d'una a una altra.

Valoració

La valoració de la IADMI s'ha de fer en conjunt amb la IPPAE i, en general, amb la condicionalitat de l'Ajut. A diferència de la IPPAE, que en general només apunta a reduir la càrrega dels interessos o a refinançar el deute amb nous préstecs a un interès zero, la IADMI implica una condonació total del deute per als països en què s'aplica.

Exemple: L'FMI ​​permet que es beneficiïn de la IADMI els països no inclosos a la IPPAE però que estan molt endeutats amb el mateix FMI i que tenen un ingrés per càpita inferior a 380 dòlars. Per aquest motiu, a més dels 35 països que ja han arribat al punt de culminació d'acord amb la IPPAE, dos països més s'han beneficiat de la IADMI de l'FMI: Cambodja i el Tadjikistan.

Referències

FMI, The Multilateral Debt Relief Initiative. Factsheet, 2014 

Termes associats

Condonació del Deute, Iniciativa Països Altament Endeutats

Equivalència en anglès

Multilateral Debt Relief Initiative (MDRI)

Categoria

Gestió de l'ajut

Memoràndum d'Entesa

Definició

En el Dret, un 'memoràndum d'entesa' és la formalització per escrit d'un acord entre dues o més parts, per expressar uns objectius i unes línies d'actuació comuns, però que no produeix compromisos vinculants o legalment exigibles entre les parts. Aplicat a l'àmbit de la cooperació, un memoràndum d'entesa serveix per determinar les condicions en què es desenvoluparan l'Ajut i els compromisos que cada part ha d'adquirir.

Valoració

Com succeeix amb qualsevol altre document d'associació, el memoràndum d'entesa fa l'ajuda més previsible i facilita la responsabilitat mútua, malgrat que, en mancar d'efectes pròpiament vinculants, no és estrany veure-hi incompliments d'alguna de les parts.

Exemple: Un memoràndum d'entesa que va fer parlar molt l'any 2013, el van subscriure els governs d'Austràlia i de la Xina per col·laborar entre si i coordinar les respectives polítiques de cooperació amb els països de l'oceà Pacífic. Serà interessant analitzar-ne els resultats quan hagin transcorregut alguns anys, ja que es tracta d'un acord entre un donant tradicional (Austràlia) i un de emergent (la Xina), que no és membre de l'OCDE i que no accepta molts dels postulats proposats per aquesta organització en matèria d'ajuda al desenvolupament.

Referències

PDNU, Memorandum of Understanding concerning the establishment of a strategic partnership between the European Commission and the United Nations Development Programme, 2004 

Termes associats

Associació, Codi de Conducta, Sortida Responsable

Equivalència en anglès

Memorandum of Understanding

Categoria

Gestió de l'ajut

Meta del 0,7%

Definició

És un estàndard internacional que expressa el volum d'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) que ha de proporcionar un país desenvolupat, mesurat com a percentatge (0,7%) de la seva riquesa total o renda nacional bruta (RNB). La fixació d'aquest objectiu es reflexa en l'informe final de la Comissió Pearson (1969), que plantejava que fos assolit l'any 1975. En aquests mateixos termes, va ser adoptat per l'Assemblea General de l'ONU  a l'octubre de 1970, com a compromís per a tots els països econòmicament avançats. Ja en aquell moment, el CAD de l'OCDE manejava una definició d'AOD molt similar a l'actual, i el 1972 va adoptar aquest concepte, que a hores d'ara continua en vigor.

Únicament Suècia i Holanda van arribar a temps a la Meta del 0,7%, i van ser els primers països a complir l'objectiu (1975). En els anys posteriors, s'hi van afegir Noruega (1976), Dinamarca (1978), Finlàndia (1991), Luxemburg (2000) i, finalment, el Regne Unit (2013). L'any 2005, els aleshores 15 estats membres de la UE van assumir el compromís que el 2012 aconseguirien la Meta del 0,7%. Tanmateix, el 2008 van revisar l'objectiu i van decidir de endarrerir-lo fins al 2015, fixant per al 2012 un objectiu intermedi del 0,56%. Totes aquestes fites, però, s'han incomplert.

Valoració

L'esforç que fa un estat en la seva política d'ajuda al desenvolupament s'ha de valorar en relació amb la seva riquesa total (en termes relatius, per tant) i no amb el seu valor absolut. El millor exemple d'això l'ofereixen els Estats Units, que, malgrat ser el país que major volum d'AOD desemborsa cada any, té un nivell d'esforç que tot just arriba al 0,18% de la seva RNB (2013). 

Tot i que ja ha transcorregut gairebé mig segle de la seva adopció, la Meta del 0,7% continua plenament vigent i es manté en l'agenda de molts dels països rics, com demostra la seva consecució per part del Regne Unit l'any 2013, sota un govern conservador i amb el país encara recuperant-se de la crisi econòmica. Lamentablement, no tots els països rics es mostren igual de disposats a assumir el compromís que van adoptar el 1970 a l'Assemblea General de l'ONU; de fet, la mitjana dels donants del CAD mai no ha superat el 0,40%. 

Des de sectors liberals, s'intenta acabar amb la cooperació com a política pública i confinar-la al sector de la contribució privada. I encara que, en efecte, cal potenciar el paper dels donants privats, aquests no han de ser un substitut sinó un complement dels actors governamentals. Valguin per a això les paraules que, el 1969, escrivia Lester Pearson: "L'únic que podem demanar als que no comparteixen la nostra visió és que mirin 25 anys endavant i intentin imaginar com serà el món aleshores i si la divisió entre rics i pobres, entre societats desenvolupades i estancades, continua i s'ha fet més profunda; cosa que realment succeirà si no treballem junts per evitar-ho. Torneu a pensar aleshores en les mesures que podríem haver pres per evitar les tràgiques conseqüències que segurament seguiran demà el nostre fracàs d'actuar avui."

Exemple: Espanya és membre del CAD de l'OCDE des de l'any 1991; malgrat això, no ha estat mai a prop d'assolir aquest objectiu. A mitjan dècada dels 90 del segle passat, va tenir lloc un fort moviment social a favor del 0,7% (les acampades per al 0,7%), que va influir en una major sensibilització de la classe política. El principal assoliment d'aquells anys va ser la promulgació de la Llei de Cooperació (1998). Després d'uns anys de fort impuls polític, el 2009 l'AOD espanyola va tocar sostre (el 0,46% de la RNB); posteriorment, amb la crisi com a pretext, els governants van decidir donar l'esquena a la Meta del 0,7%. Els anys 2012 i 2013 l'AOD espanyola a penes va representar entre el 0,16% i el 0,17% de la RNB, el nivell més baix assolit des de l'any 1989.

En el cas català, el compromís amb el 0,7 es va fer patent per primer cop a partir de la promulgació de la Llei de Cooperació del 2001, per bé que les responsabilitats i mesures concretes en el seu assoliment sempre han estat inconcretes. En qualsevol cas, Catalunya mai s'ha acostat a aquesta xifra: al 2008, les tres institucions de la cooperació descentralitzada van entregar en Ajut un 85 milions, el que amb prou feines superava el 0,2% del PIB d'aquell any.

Referències

OCDE, History of the 0.7% ODA Target, 2010 

 

Pearson, L., Discurs davant del Banc Mundial, en què resumeix les troballes de l'informe final de la Comissió Pearson 

Termes associats

Agenda Post 2015, Ajut Oficial al Desenvolupament, Comitè d'Ajut al Desenvolupament, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Equivalència en anglès

0,7 ODA Target

Categoria

Gestió de l'ajut

OFIMUDES: Organismes Financers Multilaterals de Desenvolupament

Definició

En general, es considera organismes multilaterals de desenvolupament el conjunt d'institucions internacionals de base governamental, l'activitat de les quals, o almenys una part significativa d'aquesta, es dirigeix ​​a promoure el desenvolupament en els països receptors d'Ajut. Cal distingir entre organismes no financers (OMUDES) i financers (OFIMUDES). La diferència entre els uns i els altres rau en la seva naturalesa: els OMUDES tenen una estructura i un funcionament que, salvant les distàncies, és equivalent a la de les agències nacionals dels països donants (AECID a Espanya, DFID al Regne Unit, etc.), i els OFIMUDES, en canvi, s'assemblen més a un banc, els accionistes del qual són els governs dels estats membres, i amb unes activitats que tendeixen a orientar-se cap a la concessió de préstecs concessionals i cap a l'ajuda reemborsable.

Dins dels OFIMUDES, poden distingir-se tres tipus d'institucions diferents:

i. Bancs de desenvolupament.- Proporcionen capital als països prestataris que els componen perquè emprenguin projectes de desenvolupament. Els destinataris de l'ajuda són, per tant, els estats, que ofereixen com a garantia el capital subscrit en el banc. Exemple: Grup Banc Mundial.

ii. Fons especials.- Actuen per mitjà de donacions i crèdits tous, dirigits als països més pobres. Es financen amb càrrec a les dotacions aportades pels països donants (denominades reposicions) i amb una part dels beneficis que obtenen els bancs de desenvolupament. Exemple: Fons Africà de Desenvolupament, pertanyent al Banc Africà de Desenvolupament.

iii. Institucions financeres internacionals dedicades al desenvolupament del sector privat.- En lloc de donar suport al sector públic, com els anteriors instruments, aquestes institucions recolzen el sector privat dels països en vies de desenvolupament, concedint-li crèdits, prestant-li garanties o adquirint-ne participacions de capital. És un vehicle apte per involucrar, en la política de cooperació, els inversors privats i les entitats financeres dels països desenvolupats. El major organisme d'aquest àmbit és la Corporació Financera Internacional, que pertany al Banc Mundial.

Valoració

Als OFIMUDES, els afecten les mateixes crítiques que als OMUDES (consulteu l'entrada següent d'aquest glossari). A aquesta crítica, cal sumar-hi l'associada a l'Ajut reemborsable (consulteu l'entrada corresponent), amb el rerefons de l'ànim de lucre de la seva activitat. Entre els punts positius dels OFIMUDES, però, cal reconèixer que propicien la implicació d'interessos privats en l'ajuda al desenvolupament i que, de vegades, actuen com a prestamista d'últim recurs, en intervenir en països que no tenen accés a altres fonts de finançament.

Exemple: El Grup Banc Mundial (GBM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) són els OFIMUDES més representatius, amb un àmbit global d'actuació. A l'àmbit regional, és molt important la tasca dels bancs de desenvolupament, entre els quals destaquen el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Banc Africà de Desenvolupament (BAfD), el Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD) i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD).

Referències

OCDE, Multilateral Aid Report, 2012 

 

OCDE, What do we know about multilateral aid?, 2014 

Termes associats

Fons Fiduciari, Fons Global, IPPAE, IADMI, OFIMUDES, Ajut Multibilateral, Ajut Multilateral, Condicionalitat de les Polítiques Públiques

Equivalència en anglès

Development Multilateral Financial Institutions

Categoria

Gestió de l'ajut

OMUDES: Organismes Multilaterals de Desenvolupament

Definició

En general, es considera organismes multilaterals de desenvolupament al conjunt d'institucions internacionals de base governamental, l'activitat de les quals, o almenys una part significativa d'aquesta, es dirigeix ​​a promoure el desenvolupament en els països receptors de l'ajuda. Cal distingir entre organismes no financers (OMUDES) i financers (OFIMUDES). La diferència entre els uns i els altres rau en la seva naturalesa: els OMUDES tenen una estructura i un funcionament que, salvant les distàncies, són equivalents als de les agències nacionals dels països donants (AECID a Espanya, DFID al Regne Unit, etc.), i els OFIMUDES, en canvi, s'assemblen més a un banc, els accionistes del qual són els governs dels estats membres, i amb activitats que tendeixen a orientar-se cap a la concessió de préstecs concessionals i cap a l'ajuda reemborsable.

Dins dels OMUDES, trobem tres tipus d'institucions diferents:

  • Agències especialitzades.- Presten assistència als països socis en àrees temàtiques definides, finançant-se mitjançant aportacions obligatòries dels estats membres. També poden rebre aportacions voluntàries per a accions o programes específics. Exemple: l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
  • Fons i programes.- Es financen únicament mitjançant aportacions voluntàries i operen sovint com a fons fiduciaris. Exemple: el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
  • Institucions orientades a l'Ajut humanitari.- Actuen en auxili de la població en situació crítica, com a conseqüència de conflictes armats o desastres naturals. El cas més representatiu és el de l'Oficina del Coordinador de l'ONU per a Assumptes Humanitaris (OCHA).

Valoració

El sistema d'OMUDES ha crescut espectacularment en les dues últimes dècades. Si hi incloem també els OFIMUDES, trobem que  en l'actualitat operen més de 200 organismes multilaterals de desenvolupament, que canalitzen al voltant del 40% de l'AOD comptabilitzada per l'OCDE. Es pot parlar d'un creixement desproporcionat d'agències, de fons i de programes, amb la conseqüent fragmentació de l'Ajut i un increment dels costos de transacció i de la càrrega administrativa. Conscient de la magnitud del problema, el punt 25è de l'Acord de l'Aliança de Pusan (2011) advoca per una disminució del nombre d'OMUDES sense reduir el volum ni la qualitat dels recursos destinats a la cooperació.

La multiplicació d'aquests inconvenients i ineficiències fa que s'oblidin els avantatges que comporta la canalització de l'AOD a través d'OMUDES, que s'ampliarien en el cas de dur-se a terme una racionalització del sistema actual: economies d'escala, aplicació d'uns principis uniformes, neutralitat política i alineament, concentració de recursos i coneixement, costos de transacció menors que l'ajuda bilateral, contribució als béns públics globals, harmonització entre donants, etc.

Exemple: Alguns exemples d'OMUDES integrades dins del sistema de les Nacions Unides són: el PNUD, el PNUMA (medi ambient), el programa Hábitat, l'ACNUR (refugiats), UNICEF (infància), l'OCHA, el PMA (Programa Mundial d'Aliments), el CERF (respostes d'emergència), la FAO (alimentació i agricultura), l'OIT (treball), l'OMS (salut), l'UNDPKO (missions de pau dels Cascos Blaus), etc.

Referències

OCDE, Multilateral Aid Report, 2012

 

OCDE, What do we know about multilateral aid?, 2014 

Termes associats

Ajut Multibilateral, Ajut Multilateral, Fons Fiduciari, Fons Global, OFIMUDES

Equivalència en anglès

Development Multilateral Institutions

Categoria

Gestió de l'ajut

ONGD: Organització No Governamental de Desenvolupament

Definició

Organitzacions privades sense ànim de lucre que poden organitzar-se en l'àmbit local, nacional o internacional, i que tenen com a finalitat o objecte exprés la realització d'activitats relacionades amb els principis i objectius de la cooperació internacional per al desenvolupament. A Catalunya, trobem ONGD que treballen únicament en països en vies de desenvolupament, així com d'altres que també actuen contra la desigualtat i la pobresa dins les nostres fronteres. També hi ha ONGD que, a més a més, duen a terme iniciatives de sensibilització social (com l'educació per al desenvolupament). A més de ser executores de projectes, les ONGD són interlocutores de l'Administració per al disseny i seguiment de la política espanyola de cooperació, i estan representades en el Consell de Cooperació.

Les ONGD es financen per mitjà d'aportacions privades (quotes de socis, donacions particulars, activitats de captació de fons, etc.) i de subvencions públiques (anuals o a través de convenis). Els fons que reben per aquest últim mitjà es computen generalment com a Ajut Oficial al Desenvolupament.

Valoració

Les ONGd són l'actor principal de la societat civil en la lluita contra la pobresa global i contribueixen activament a la cooperació per al desenvolupament, ja que recapten fons públics i privats, executen programes o projectes específics finançats per l'AOD i complementen l'acció pública. A més, enforteixen la democràcia i el paper de la societat civil en els països socis i donats en què operen, i acosten la política de cooperació als ciutadans per mitjà de l'educació per al desenvolupament.

Les ONGD han d'ajustar-se, en el decurs de la seva actuació, a un codi de conducta i, com a destinatàries de fons públics, són responsables de retre comptes davant dels ciutadans i dels poders públics.

En paral·lel al fet que la seva tasca és cada vegada més valorada en l'àmbit internacional i que la seva veu és té cada dia més en compte en els fòrums sobre l'eficàcia de l'ajuda, les retallades de l'AOD a Espanya han provocat la desaparició de moltes d'elles i han generat, a les que queden, una gran incertesa envers el futur. Encara més greus que les mateixes retallades són els impagaments de les subvencions aprovades per a projectes ja executats, per part de determinades administracions autonòmiques i locals, fet que ha provocat el col·lapse financer de diverses ONGD.

Exemple: Oxfam Intermón és una ONGD amb presència a 41 països del món, amb quatre àmbits principals d'activitat: programes de desenvolupament, acció humanitària, comerç just, i campanyes i educació. Se'n pot consultar la memòria anual d'activitats en aquest enllaç

Referències

Web AECID sobre les ONGD 

 

Termes associats

Educació per al Desenvolupament, Subvencions a les ONGD

Equivalència en anglès

NGT: Non Governmental Development Organizations

Categoria

Gestió de l'ajut

País Soci

Definició

És un país en vies de desenvolupament que rep ajuda de donants internacionals. El CAD de l'OCDE actualitza cada tres anys una llista de països elegibles per rebre l'AOD: si un país receptor d'ajuda no apareix en aquesta llista, els fluxos que rep no computen en les estadístiques de l'AOD del país donant. 

El criteri últim, que determina la presència d'un país soci en aquesta llista, és un llindar de renda per càpita que, després de la revisió de l'any 2014, està fixat en 12.745 dòlars. Si, en el moment en què el CAD actualitza la llista, un país soci ha sobrepassat aquest llindar durant tres anys consecutius, deixa de ser considerat com a país elegible per als fons de l'AOD.

Valoració

El terme de 'país soci' va començar a generalitzar-se a partir de la Declaració de París, com a conseqüència del nou paradigma en la relació entre països donants i països receptors, que passen a denominar-se 'països socis', amb l'esperit de deixar enrere unes relacions marcades per la condicionalitat i la superioritat, i d'afirmar els principis de coresponsabilitat, d'apropiació, d'alineament, d'harmonització i de gestió per als resultats.

Exemple: El CAD revisa cada tres anys el llistat de països socis elegibles per rebre l'AOD. En la darrera revisió, l'any 2014, va retirar dos territoris del Carib (Anguilla, i Saint Christopher i Nevis), però va advertir que tres països més (Antigua i Barbuda, Xile i l'Uruguai) superaven el llindar de renda i que, si s'hi mantenien per sobre l'any 2016, serien retirats de la llista en la pròxima revisió (2017).

Referències

CAD, Llistat de països receptors d'AOD 

Termes associats

Associació, Declaració de París d'Eficàcia de l'Ajuda, Marc d'Associació País, Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Espanyola, Renda dels Països Socis

Equivalència en anglès

Partner Country

Categoria

Gestió de l'ajut

Pla Director de la Cooperació Catalana

Definició

Element bàsic de planificació de la política catalana de cooperació internacional per al desenvolupament, que es formula amb periodicitat quadriennal. Conté els objectius i les prioritats que orientaran l'actuació de la cooperació espanyola durant aquest període, incorporant els documents d'estratègia relatius al sector de cooperació, a la zona geogràfica i als països que són objectes preferents de la cooperació.

Valoració

En aquest moment, es troba vigent el IV Pla Director de la Cooperació Catalana, per al període 2015-2018. Fortament condicionat pel context pressupostari, el Pla fa especial èmfasi en l’enfocament temàtic dels drets, pretenent centrar la seva atenció en matèria de gènere i de drets col·lectius dels pobles. Val a dir però, que aquest enfocament no entén l’actuació de la Generalitat en aquestes matèries de forma exclusiva a d’altres, sinó transversal, esmerçant-se per implementar sinèrgies entre aquestes. 

No és menys cert però, que el nou enfocament del Pla resol menys bé els compromisos pressupostaris, abstenint-se en major mesura de comprometre fons o percentatges. De la mateixa manera, el nou Pla Director pot no resoldre bé la divergència crònica entre l’acció de l’ACCD i els departaments. D’aquest fet, segons fonts del sector de les ONG, se’n desprèn una manca d’èmfasi en la resolució de la qüestió de la coherència de polítiques del conjunt de la Generalitat; és a dir, que encara no s’entén la solidaritat com a política transversal per tots els departaments de l’institució.

Referències

ACCD, Plans Directors

Termes associats

Concentració Geogràfica i Sectorial, Marc d'Associació País, Previsibilitat de l’Ajut, Coherència de Polítiques

Equivalència en anglès

Master Plan

Categoria

Gestió de l'ajut

Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Catalana

Definició

Els Plans Directors de Cooperació catalana, com a instrument de planificació, defineixen uns països prioritaris en els quals cal concentrar els fons d'ajuda al desenvolupament, en funció de vincles històrics, d'interessos econòmics i comercials, per donar continuïtat a les actuacions o senzillament per tractar-se de països que exigeixen d'un major esforç per part dels donants, a causa de les seves condicions d'extrema pobresa. En els quatre plans directors que han existit, el nombre de països prioritaris no ha variat gaire, així com les categories que els agrupen.

Els Països Prioritaris pel IV Pla Director són: Nicaragua, Guatemala, El Salvador, Bolívia, Colòmbia, l’Equador, el Marroc, el Sàhara Occidental, el Senegal, Moçambic, els Territoris Palestins, Gàmbia i Tunísia.

Valoració

La definició de prioritats geogràfiques és una de les línies mestres en l'estratègia de cooperació d'un donant. Des dels fòrums internacionals sobre l'Eficàcia de l'Ajut, es recomana concentrar el nombre de països destinataris. Amb aquesta línia argumental, els plans directors de la cooperació catalana mai han presentat una gran dispersió de països amb que es cooperava, per bé que n’han eliminat categories intermitges (com la de països preferents). D’altra banda, els Plans Directors també han inclòs àrees geogràfiques preferents, i no només països, que han ampliat l’angular de l’acció de la Generalitat amb l’objectiu de concentrar recursos i incrementar les capacitats de construir sinèrgies amb d’altres actors de cooperació. 

Referències

ACCD, Plans Directors

Termes associats

Concentració Geogràfica i Sectorial, Marc d'Associació País (MAP), Afavorits i Orfes de l'Ajut, Pla Director de Cooperació Catalana, Sortida Responsable

Equivalència en anglès

Geographic Priorities

Categoria

Gestió de l'ajut

Programa

Definició

Intervenció estructurada, de durada limitada, que engloba un conjunt d'accions i activitats que poden abastar diversos sectors, temes i/o zones geogràfiques. Aquestes accions i activitats estan dissenyades per complir uns resultats i contribuir així a uns objectius de desenvolupament específics, ja sigui a escala global, regional, de país o sectorial. Solen tenir un horitzó temporal més ampli que els projectes.

Valoració

En general, un programa és una intervenció de desenvolupament amb un abast i un enfocament més amplis que un projecte. Les actuacions basades en programes són més propícies per a l'alineament i l'apropiació per part del país soci, i faciliten l'harmonització entre els donants. Condueixen, en definitiva, a una ajuda més previsible i eficaç.

Referències

OCDE, Glosario de los principales términos sobre evaluación y gestión basada en resultados, 2002 

Termes associats

Recolzament Pressupostari, Ajut Programable País, Ajut Programàtic, Previsibilitat de l’Ajut, Projecte

Equivalència en anglès

Programme

Categoria

Gestió de l'ajut

Projecte

Definició

Intervenció individual per al desenvolupament, sovint emmarcada en un programa més ampli, que té per objecte assolir objectius determinats, amb recursos especificats i dins d'un calendari d'execució concret. 

Valoració

Quan un projecte consisteix en una actuació aïllada, inconnexa d'altres actuacions, fora del marc d'un programa, tendeix a minar l'eficàcia i a fomentar la fragmentació de l'Ajut. Els projectes que desenvolupa un donant han d'estar integrats, per tant, dins d'un marc estratègic d'actuació, en què es tingui present l'harmonització amb altres donants i s'involucri el país soci (alineament i apropiació).

Referències

OCDE, Glosario de los principales términos sobre evaluación y gestión basada en resultados, 2002 

Termes associats

Fragmentació de l'Ajuda, Programa

Equivalència en anglès

Project

Categoria

Gestió de l'ajut

Renda dels Països Socis

Definició

El CAD classifica als països receptors d'AOD en funció del seu nivell de renda, i aquesta classificació és la que segueixen els països donants en reportar els seus fluxos anuals d'AOD. Es distingeixen quatre categories:

  • Països menys avançats (PMA): Aquest concepte no és propi de l'OCDE, sinó de l'ONU. Són països de renda baixa (veure categoria següent) que, addicionalment, pateixen de greus desavantatges estructurals pel que fa a actius humans (es mesura la nutrició, salut, educació i alfabetització de la població) i vulnerabilitat de les seves economies (també d'acord a un índex propi de l'ONU). Segons l'últim llistat del CAD, 48 països en desenvolupament es troben en aquesta categoria.
  • Altres països de renda baixa (PRB): Aquells amb un renda nacional bruta per càpita inferior a 1.045 $ però que, a diferència dels PMA, no tenen un acompliment tan baix en els índexs d'actius humans i vulnerabilitat econòmica. Pertanyen a aquesta categoria 4 països.
  • Països de renda mitjana-baixa (PRMA): Països amb una renda per càpita compresa entre 1.046 i 4.125 $. Són 36 països d'acord amb la llista vigent.
  • Països de renda mitjana-alta (PRMA): Països amb una renda per càpita més gran a $ 4126 i inferior a 12.745 $. 58 països inclosos en aquesta categoria. L'OCDE considera com a "no elegibles" per rebre fons d'AOD als països per sobre d'aquest límit; en cas de rebre ajuda d'un donant, aquesta no computaria com a AOD.

Valoració

Una classificació com la que aquí hem descrit té per defecte el fet de basar-se en la renda mitjana de la població, el que implica que no té en compte la distribució de la mateixa, de manera que pot considerar països no elegibles a països amb greus desigualtats internes i deficiències estructurals que no obstant això depassen el límit d'ingressos per càpita. L'existència de la categoria de països menys avançats, que té en compte altres aspectes qualitatius, mitiga parcialment els defectes d'aquesta classificació, i serveix per orientar les accions de cooperació dels donants cap als països més fràgils i que realment més necessitat d’Ajut tenen.

Exemple: Aquesta classificació dels països socis en funció de la seva renda es revisa periòdicament per evitar que un país tingui un estatus que no es correspon a la seva realitat; l'última ha tingut lloc a finals de 2014. En aquesta última revisió el CAD ha inclòs al Sudan del Sud a la llista de PMA, tal com ja havia proposat el Consell de Polítiques de Desenvolupament de les Nacions Unides en la seva revisió triennal de 2012.

Referències

Llista del CAD de països receptors d’AOD, amb el seu corresponent nivell de renda: http://goo.gl/58NKOD

Termes associats

CAD, Estats fràgils, País soci

Equivalència en anglès

Partners Incomes

Categoria

Gestió de l'ajut

Sector

Definició

Conjunt d'activitats de desenvolupament que s'agrupen generalment amb fins d'acció pública, com ara la salut, l'educació, l'agricultura, el transport, etc. Segons el CAD de l'OCDE, per saber el sector al qual va destinada una determinada intervenció de desenvolupament cal respondre a la pregunta: ¿Quina àrea específica de l'estructura econòmica i social del país receptor es pretén promoure?. No es tracta, per tant, d'analitzar el tipus de béns que es proporcionen, sinó la finalitat que es persegueix. El CAD estableix una classificació sectorial que han de seguir els països donants en reportar les seves actuacions de cooperació, diferenciant-ne els sectors (3 dígits) dels codis CRS (5 dígits). Així mateix, s'hi distingeix l'ajuda sectorialment especificable (sectors 100-400) de l'ajuda sectorialment no especificable (la resta).

Valoració

Igual que les intervencions de desenvolupament en un país soci han de venir precedides d'un enfocament estratègic i global, el mateix es pot dir de les intervencions que es duen a terme en un sector determinat. Fins al 2012, la cooperació espanyola establia els sectors prioritaris d'actuació per mitjà dels plans directors, mentre que el MAEC elaborava els documents de planificació estratègica per sectors específics (per exemple, l'acció humanitària, l'educació, el gènere o la governabilitat) i l'AECID programava plans d'actuació sectorial. L'enfocament ha canviat a partir del IV Pla Director (2013-2016), que a diferència dels cicles anteriors, que estructuraven l'acció al voltant de prioritats sectorials, temàtiques i instrumentals, es limita a donar unes vagues orientacions generals (pàg. 17 del Pla).

Exemple: Un exemple d'actuació de la cooperació espanyola orientada a un sector específic (sector 140 del CAD) és el Fons de Cooperació per a Aigua i Sanejament (FCAS), conegut com el "Fons de l'Aigua". Va ser creat a finals de l'any 2007 amb l'objectiu, dins del marc general dels ODM, de fer efectiu l'accés a l'aigua i als serveis de sanejament per a milers de persones de l'Amèrica Llatina i del Carib. Encara que Espanya es va comprometre a desemborsar, per mitjà d'aquest fons, un total de 1.500 milions de dòlars en quatre anys (uns 1.100 milions d'euros al canvi de l'època), el programa es va interrompre el 2011 amb a penes 760 milions d'euros desemborsats. El 2014 estava previst que el FCAS financés dues actuacions a l'Amèrica Llatina.

Referències

CAD-OCDE, Purpose Codes: sector classification 

SGDIC (MAEC), Plan Director de la Cooperación Española 2013-2016, Comunicación 2014 

Termes associats

Concentració Geogràfica i Sectorial, Enfocament de Programes, Serveis Socials Bàsics

Equivalència en anglès

Sector

Categoria

Gestió de l'ajut

Sortida Responsable

Definició

Procés pel qual un país donant retira l'Ajut bilateral a un país o a un sector de manera planificada, gradual i coordinada amb el país soci, establint comunicació amb totes les parts interessades en el procés. La sortida es pot deure a diversos motius: 

  • El país soci ja no necessita l'ajuda, per la qual cosa es dissenya una estratègia de sortida que sol contemplar el manteniment de relacions polítiques i comercials intenses entre els dos països.
  • Canvis en la planificació estratègica del país donant, que revisa els criteris de selecció d'un país o un sector com a prioritaris. Aquest motiu sol vestir-se com una aposta per una major concentració geogràfica i/o sectorial, com ha passat a Espanya amb el trànsit entre el III i el IV Pla Director.
  • Altres vegades el país donant utilitza com a pretext la falta de governança o de democràcia en el país soci, o bé la mala gestió dels fons. En aquestes circumstàncies, la sortida sol ser més sobtada que responsable, ja que solen patir-les els estats qualificats com a fràgils, de baixa resiliència. És en aquests casos, per tant, quan els països donants han de posar més cura en els processos de sortida.

Valoració

Quan un país donant pren la decisió d'abandonar la cooperació en un sector i, sobretot, en un país determinat, ha de ser conscient de l'impacte negatiu que pot ocasionar sobre els seus objectius de desenvolupament i actuar, per tant, d'una manera responsable. Són freqüents els casos en què aquesta sortida es produeix de manera precipitada i sense establir un diàleg i una coordinació amb el país soci. Per evitar-ho, hi ha una sèrie de principis que han de guiar el procés, entre els quals destaquen: l'alineament màxim amb les estratègies, els procediments i les capacitats del país soci; les consultes constants amb les administracions del país soci i la comunicació fluida amb totes les parts interessades (incloent-hi, per tant, les organitzacions de la societat civil); la documentació dels resultats en diversos àmbits; la predictibilitat; l'establiment d'un calendari realista, etc.

Referències

SGCID (MAEC), Plan Director de la Cooperación Española 2013-2016. Comunicación 2014 

Termes associats

Concentració Geogràfica i Sectorial, Pla Director, Previsibilitat de l'Ajut, Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Espanyola

Equivalència en anglès

Responsible Exit

Categoria

Gestió de l'ajut

Subvencions a les ONGd

Definició

Molt sovint, les entitats públiques manquen dels mitjans tècnics i humans o de l'experiència necessaris per dur a terme determinades intervencions de desenvolupament. Per aquest motiu, financen amb fons públics l'activitat de les Organitzacions no Governamentals de Desenvolupament, que es comprometen a executar intervencions concretes a càrrec del pressupost consignat.

Com succeeix amb d'altres subvencions públiques, el sistema es basa en la concurrència competitiva entre les diferents ONGD, que presenten sol·licituds per a les convocatòries obertes. En l'àmbit estatal (AECID), es distingeixen tres tipus de convocatòries: per a accions,  a les quals pot presentar-se qualsevol ONGD; per a projectes, que tenen una durada màxima de 2 anys i estan restringides a les ONGD espanyoles amb 5 anys d'experiència, com a mínim, i per a convenis, que són intervencions estratègiques de major pressupost i d'una durada inferior a 4 anys, restringides a les ONGD espanyoles qualificades.

Les Comunitats Autònomes i alguns ajuntaments també formulen les seves convocatòries de subvencions, amb una operativa molt semblant a l'estatal.

Valoració

Les subvencions públiques són un instrument de desconcentració de les accions de desenvolupament que permeten optimitzar l'ús dels recursos, aprofitant l'experiència en el terreny i el saber fer de les ONGD. Per descomptat, aquestes són responsables del bon fi del pressupost lliurat, i han de retre comptes de la seva actuació i orientar la seva gestió a l'obtenció de resultats, com fan les entitats públiques.

En els últims anys, hem assistit a una caiguda precipitada en la concessió de subvencions, tant pel que fa al pressupost global, com al nombre d'entitats beneficiàries. En el cas de l'AECID, per exemple, el 2013 va finançar les ONGD amb 118,3 milions d'euros, menys de la meitat dels 238,8 milions concedits el 2010. Així mateix, el maig del 2014 l'AECID va aprovar els convenis amb les ONGD per al període 2014-2017, amb un pressupost total de 170 milions d'euros; a tall de comparació, entre el 2010 i el 2013, es van executar 518 milions d'euros en subvencions canalitzades a través de convenis.

Les caigudes en el cas de les subvencions autonòmiques han estat fins i tot majors, i han vingut acompanyades, en molts casos, d'impagaments o de greus retards en les subvencions concedides, el que compromet la viabilitat financera de nombroses ONGD, que ja han emprès les intervencions de desenvolupament avançant els fons dels seus propis recursos.

Referències

AECID.- Informe ONGD 2013

AECID, Relación de convenios aprobados (període 2014-2017) 

Termes associats

ONGd

Equivalència en anglès

Subvention to NGT

Categoria

Gestió de l'ajut

Transparència

Definició

Accés lliure, senzill i comprensible a la informació sobre l'ús de l'Ajut Oficial al Desenvolupament, amb l'objectiu de millorar l'Eficàcia de l'Ajut. En el III Fòrum d'Alt Nivell sobre l'Eficàcia de l'Ajut, celebrat a Accra (2008), es va presentar la International Aid Transparency Initiative (IATI), que compromet els donants a treballar junts per aconseguir que l'ajut sigui més transparent, incloent-hi l'acord d'estàndards comuns per a la publicació d'informació sobre l'ajuda. 

Valoració

La publicació de dades sobre l'Ajut Oficial al Desenvolupament i la transparència en la informació sobre les actuacions dutes a terme pels estats són un instrument fonamental per aconseguir una cooperació per al desenvolupament més eficaç, que ha d'interessar per això  tots els actors involucrats: a) interessa els governs implicats perquè els permet complir amb el principi de rendició mútua de comptes; b) concerneix els governs dels països socis en particular, perquè necessiten la informació per a la planificació i l'execució pressupostàries, i gràcies a aquesta informació poden avançar en el procés d'apropiació; c) interessa també les ONGD per conèixer el que es fa i el que no es fa, i poder així orientar millor les seves activitats; d) i, finalment, afecta els parlaments i la societat civil dels països donants, perquè tenen dret a saber què és el que es fa amb els diners públics, cosa extensible a qualsevol altra política pública.

Exemple: L'organització Publish What You Fund (PWYF) elabora cada any l'Índex de Transparència de l'Ajuda (ATI), que avalua, tant el volum de la informació publicada per part dels organismes donants, com la utilitat, la rellevància i la qualitat d'aquesta informació. Per exemple, un donant que publica els seus pressupostos en format PDF seria més transparent que un altre que no els publica en absolut, però aquesta informació és d'una utilitat limitada, ja que un arxiu PDF no és fàcil de manipular ni d'analitzar.

Cadascun dels donants analitzats té assignat un valor a l'ATI, com a resultat d'una mitjana ponderada entre un total de 39 indicadors diferents. Aquests indicadors s'agrupen en tres categories principals, d'acord amb la metodologia establerta l'any 2013: a) Compromís en la transparència de la ajuda: 3 indicadors, amb un pes agregat del 10%. b) Publicacions sobre l'organització (planificació i finances): 8 indicadors, amb un pes agregat del 25%. c) Publicacions sobre les activitats realitzades: 28 indicadors, amb un pes agregat del 65%.

Tot i la semblança entre les sigles, no s'ha de confondre l'ATI (l'Índex) amb la IATI (la Iniciativa), per bé que bona part de la informació que analitza la PWYF per elaborar l'ATI prové de la informació que els governs i les organitzacions reporten a la IATI.

Referències

ATI, Document de treball per a consulta, 2009

 

Publish What You Fund (PWYF), 2014 Aid Transparency Index 

Termes associats

Avaluació, Retiment de Comptes

Equivalència en anglès

Transparency

Categoria

Gestió de l'ajut