Glossari

Definicions

Afavorits i Orfes de l'Ajut

Definició

Països o sectors sobrats o mancats de finançament pel sistema de cooperació internacional. Això es produeix perquè els països donants es concentren en els casos reeixits, que desperten més interessos internacionals, i s'allunyen dels menys atractius, que generalment coincideixen amb els anomenats estats fràgils. Això és agreujat per la fragmentació de l'Ajut i l'absència de coordinació entre els donants.

Valoració

L'existència d'afavorits i orfes de l'Ajut posa de manifest l'aversió generalitzada dels donants al fracàs. És una evidència de la manca d'harmonització entre els donants i del fet que cadascú fa servir la seva pròpia agenda, el que representa un fracàs per a la comunitat internacional en conjunt, que és incapaç d'invertir allà on l'Ajut és més necessari i d'evitar la desigualtat i la injustícia. 

Cal advertir, a més, que una aplicació incorrecta d'alguns dels principis que inspiren l'eficàcia de l'Ajut (com el de la concentració geogràfica i sectorial o el de la preferència per modalitats d'Ajut basades en l'enfocament de programes) poden tenir com a conseqüències no desitjades l'aprofundiment de l'escletxa entre afavorits i orfes de l'Ajut. Per evitar això, és estrictament necessària una major harmonització i major coordinació entre els donants i, si escau, que els organismes multilaterals canalitzin la cooperació cap a aquells països en què la cooperació bilateral resulta menys atractiva.

Exemple: Togo és un cas típic de país orfe de l'Ajut. Tot i ser un dels països menys avançats del món, només apareix en les prioritats geogràfiques de 2 dels 29 estats membres del Comitè d'Ajut al Desenvolupament de l'OCDE; el 78% de l'Ajut que va rebre entre els anys 2006 i 2012 va tenir el seu origen en organismes multilaterals.

A l'extrem oposat es pot esmentar el cas de la cooperació xinesa amb alguns estats del Pacífic (fora, per tant, dels conductes de l'OCDE). Tonga, per exemple, va rebre el 2009 fluxos d'Ajut provinents de la Xina equivalents a un terç de la seva renda nacional bruta

Referències

OCDE, Where do we stand on the aid orphans?, 2014 

OCDE, Aid orphans: Whose Responsibility?, 2009 

Universitat d'Òxford, Need, Merit or Self-Interest - What determines the Allocation of Aid?, 2009 

Termes associats

Harmonització, Divisió del Treball, Estats Fràgils, Concentració Geogràfica i Sectorial

Equivalència en anglès

Donor Darling and Donor Orphans

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Agenda d'Acció d'Accra (AAA)

Definició

Document resultant del III Fòrum d'Alt Nivell sobre l'Eficàcia de l'Ajut (Accra, 2008), negociat entre donants, organitzacions multilaterals, governs receptors i organitzacions de la societat civil, amb l'objectiu d'accelerar i aprofundir en l'aplicació de la Declaració de Paris per tal de millorar l'eficàcia de l'Ajut. 

Valoració

L'Agenda d'Acció d'Accra ha anat més enllà de la Declaració de París, en reconèixer que la igualtat de gènere, els drets humans i la sostenibilitat mediambiental són objectius essencials als quals ha de donar suport un Ajut eficaç. A més a més, ha avançat en el reconeixement de les organitzacions de la societat civil, incloent-les com a membres de ple dret en el Grup de Treball sobre l'Eficàcia de l'Ajut del Comitè d'Ajut al Desenvolupament. No obstant això, fracassa a l'hora de desenvolupar compromisos diaris, metes de seguiment i indicadors que mesurin l'avenç d'aquestes eleccions.

Referències

Better Aid, Mejor ayuda: una valoración de la Agenda de Acción de Accra desde la perspectiva de la sociedad civil, 2009.

Overseas Development Institute (ODI), Third High-level Forum on Aid Effectiveness, Accra, 2008

Termes associats

Declaració de París, Eficàcia de l'Ajut, Objectius de Desenvolupament del Mil·leni

Equivalència en anglès

Accra Agenda for Action (AAA)

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Agenda del Desenvolupament Sostenible

Definició

És el marc comú d’acció i cooperació mundial sobre desenvolupament adoptat al setembre del 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides en substitució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM), després d’un llarg procés de discusió iniciat al 2010.

Aquesta nova Agenda és més ambiciosa que la que la va precedir - s’entén, els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni-. Des del conjunt dels seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes associades, es pretén fer front de forma comprensiva i equilibrada a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (social, econòmica i mediambiental). Els objectius concrets són:

1) Acabar amb la pobresa a tot arreu i en totes les seves formes; 2) Eradicar la fam, assolir una millor nutrició i seguretat alimentària a la vegada que es promouen pràctiques de pagesia sostenibles; 3) Assegurar una vida saludable i promoure la benanança de totes les persones i a totes les edats; 4) Proveir una educació de qualitat, inclusiva i igualitària i alhora promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida i a totes les persones; 5) Assolir la igualtat de gènere i apoderar les nenes i dones que qualsevol lloc del món; 6) Assegurar la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua, al mateix temps que la seva depuració i sanejament per a totes; 7) Assegurar l’accés a l’energia sostenible, de confiança, accessible i moderna; 8) Promoure un creixement econòmic sostenible, sostingut i inclusiu, la plena ocupació i les condicions de treball dignes per a tots; 9) Construir infraestructures amb resiliència, promovent una industrialització sostenible i inclusiva alhora que s’afavoreix la innovació; 10) Reduir la desigualtat entre països i dintre dels mateixos; 11) Fer-ne de les ciutats i els assentaments humans uns indrets inclusius, segurs, amb resiliència i sostenibles; 12) Assegurar patrons sostenibles de producció i consum; 13) Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i tots els seus impactes; 14) Conservar i utilitza de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per a un desenvolupament sostenible; 15) Protegir, restaurar i promoure un ús sostenible dels ecosistemes terrestres, una gestió sostenible dels boscos, el combat contra la desertificació, la detecció i combat contra la degradació de la terra i la pèrdua de biodiversitat; 16) Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, proporcionar l’accés necessari a la justícia per a tots al mateix temps que es construeixen institucions eficaces, responsables i inclusives en tots els nivells; 17) Enfortir els mitjans d’aplicació i la revitalització de l’aliança global per al desenvolupament sostenible.

A l’Agenda 2030 es reafirma la importància de la pau i la seguretat, el compromís general amb les societats justes i democràtiques, el respecte de totes les llibertats i Drets Humans - inclosos els drets del bon govern, la realització personal i la igualtat de gènere - al mateix temps que es pren en consideració la incorporació de nous actors (tant oficials com no oficials) i de noves fonts de finançament, incloent els fons privats. 

Un dels trets distintius de l’Agenda del Desenvolupament Sostenible, que alhora marca una fita en relació als ODM, és el de la seva Universalitat, ja que la seva aplicació s’extén a tots els països considerant això sí la seva realitat, les seves capacitats i els seus nivells de desenvolupament. Tots els països estan obligats a traslladar els objectius acordats a l’àmbit nacional, convertint-los en guies per fer-ne polítiques públiques. Se’n supervisaran els processos mundials a través del seguiment i un control periòdic. 

Valoració

El procés que s’ha seguit per elaborar l’Agenda de Desenvolupament Sostenible fou més transparent, obert i participatiu que el que desenvolupat en el cas dels ODM. Això ha comportat, d’ençà, la consolidació d’una agenda més ambiciosa i de contingut més ampla que l’anterior, en tant que planteja els objectius en termes absoluts (com ara “acabar amb la pobresa a tot arreu). Així mateix, la universalitat de la nova Agenda obliga els països desenvolupats a millorar-ne la seva implicació al respecte, concentrant esforços per crear les condicions necessàries per assolir un desenvolupament inclusiu, equitatiu i sostenible. 

Tanmateix, i tal i com ja va passar al 2000, aquesta Agenda, tot i que anomena la importància de respectar i promoure els drets humans, tampoc planteja objectius específics en relació als mateixos. Al mateix temps, algunes veus també n’han criticat el número d’objectius, excessiu segons les mateixes, el que pot dificultar-ne la tascar de comunicació i quantificació a nivell d’avaluació. Per últim, l’horitzó temporal de referència (2030) és més allunyat del que algunes ONGd havien proposat  (acotant-ho als 10 anys, i no als 15 com ha acabat passant.

Un altre ordre de raons posa en dubte la articulació d’una Agenda Post-2015 eficaç i dotada de recursos suficients: les fortes retallades dels últims anys entre països donants d’AOD. El fracàs de la Cimera de Finançament d’Abdis Abeba (juliol del 2015) en algunes qüestions clau com la calendarització del 0,7 i la creació d’un organisme fiscal internacional de lluita contra l’espoli fiscal que sofreixen molts països en desenvolupament ha servit per profunditzar els dubtes en aquest sentit.

Finalment, per assolir els ODS és necessari alertar de la importància d’un compromís inequívoc per la Coherència de Polítiques en tots els nivells, per part de països donants i socis. Un acord en aquest sentit és més que necessari, per a que els beneficis assolits en una àrea no quedin anul·lats pels retrocessos d’una altra.

Referències

Portal de les Nacions Unides sobre la Agenda Post-2015

Plataforma participativa El Món que Volem 2015

Oxfam Intermón. Espanya en front dels reptes de l’Agenda del Desenvolupament Sostenible 

Termes associats

Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM), Agenda Post-2015, Agenda 2030

Equivalència en anglès

Susteinable Development Agenda

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Ajut Bilateral

Definició

L'Ajut bilateral és una forma de canalització per la qual el país donant proporciona Ajut Oficial al Desenvolupament al país soci, per a la realització d'actuacions concretes i especificades. El més habitual és que aquestes actuacions siguin executades directament per una entitat pública del país beneficiari (govern soci o altres actors locals), per una entitat pública del país donant (l'AECID, en el cas espanyol), o bé indirectament, per mitjà d'una ONGD que treballa en el país de destinació. Altres formes de canalització de l'Ajut són l'Ajut Multilateral i l'Ajut Multibilateral.

Valoració

L'Ajut Bilateral pot estar més adreçat a promoure els interessos econòmics, polítics i geoestratègics del donant que a satisfer les necessitats de desenvolupament i lluita contra la pobresa. Es considera que l'Ajut que es canalitza a través d'organismes multilaterals és més neutre i eficaç, de manera que el Comitè d'Ajut al Desenvolupament recomana augmentar el pes de l'Ajut Multilateral sobre el total de l'Ajut.

Exemple: Els abocaments de seguiment del MAEC i de la Generalitat van plens d'intervencions de caràcter bilateral. Serveixi com a exemple el desemborsament al 2009, per part de l'ACCD, de 8.567,78 euros per formar metges mitjançant la metodologia PBL a la Facultat de Beira, a Moçambic. La mateixa Universitat de Beira va executar aquest projecte.

Referències

CAD - OCDE, Glossary of Key Terms and Concepts 

Termes associats

Ajut Multibilateral, Ajut Vinculat, Recolzament Pressupostari, Subvencions a les ONGD

Equivalència en anglès

Bilateral Aid

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Compromès

Definició

D'acord amb el CAD, es tracta d'un Ajut que està compromès per mitjà d'una obligació ferma, expressada per escrit i recolzada pels fons necessaris, que assumeix el donant envers el país soci.

Els compromisos bilaterals es comptabilitzen per la quantitat total de la transferència esperada, amb independència del temps requerit per completar-ne el  desemborsament.

Els compromisos amb els organismes multilaterals es computen com la suma de: 1) qualsevol desemborsament realitzat durant l'any sobre el qual s'informa, que no hagi estat prèviament notificat com a compromís, i 2) els desemborsaments esperats per a l'any següent.

Valoració

El compliment dels compromisos assumits pels donants internacionals és fonamental perquè els països socis (o els organismes multilaterals) puguin fer una bona programació de les seves intervencions i, a continuació, executar-les adequadament. Un Ajut previsible s'alinea millor amb les prioritats i l'agenda del país soci i en facilita l'apropiació.

Exemple: Analitzant l'abocament de seguiment de la Generalitat corresponent al 2007, ens trobem amb nombrosos casos d'Ajut compromès en forma de programes plurianuals: més enllà de desenvolupar un projecte a curt terme, molts planifiquen accions que superen els dos anys, com és el cas dels 140.000  euros que va invertir a Nicaragua l'ACCD en enfortir la qualitat dels medicaments. El projecte el va dur a terme Farmacèutics Mundi i al 2007 va rebre una part substancial de la subvenció (84.000 euros).

Referències

CAD - OCDE, Glossary of Key Terms and Concepts

Termes associats

Ajut Desemborsat, OMUDES, País Soci, Previsibilitat de l'Ajut

Equivalència en anglès

Commitment

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Desemborsat

Definició

Vegeu Desemborsament

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Genuí / Ajut Inflat

Definició

Segons la confederació europea d'ONGD, CONCORD, l'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) no hauria de comptabilitzar les ajudes a estudiants i a refugiats, l'Ajut vinculat ni les condonacions de deute, i també hauria de restar a part els interessos del deute. En essència doncs, considera que totes aquestes són formes d'inflar l'Ajut. Per tal de poder comparar l'AOD de qualitat o real entre donants, resten aquestes partides d'Ajut "inflat" que engreixen les xifres del mateix, i la resta es denomina Ajut "genuí", que correspon a l'ajuda de qualitat.

Valoració

En les estadístiques oficials que publiquen els països membres del Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD) de l'OCDE, estan incloses partides la qualificació com a AOD de les quals resulta difícil d'acceptar, ja que o bé no tenen un impacte real en el desenvolupament del país receptor, o bé estan orientades a servir els interessos del país donant:

  •  Ajudes a estudiants.- És una forma de cooperació tècnica: estudiants de països socis que reben ajudes per a estudiar en un país donant. No està clar el benefici que té per al país soci, ja que aquests estudiants gastaran els diners de la beca en el país donant i hi ha el risc que ni tan sols tornin al seu país d'origen.
  • Condonacions de deute.- En la majoria dels casos, es beneficien d'aquestes operacions països socis amb greus dificultats per fer front al reemborsament del deute. Pel que la condonació, tot i ser una cosa positiva, no tindrà una incidència real sobre la vida de la població.
  • Ajudes a refugiats.- Les persones que es refugien en un país donant, fugint de la persecució que pateixen en el seu país d'origen, en ocasions reben ajudes materials per part del país d'acollida que computen com a AOD. Encara que aquestes actuacions són molt positives per preservar els drets humans de les persones afectades, no tenen un efecte tangible en el desenvolupament del país d'origen, per la qual cosa no s'haurien de comptabilitzar com a AOD.
  • Ajuda vinculada.- Persegueix els interessos del país donant i de les seves empreses, no els del país soci.
  • Interessos del deute.- De la mateixa manera que un país donant comptabilitza els reemborsaments del principal d'un préstec a un país soci amb signe negatiu (neutralitzant el desemborsament previ), també hauria de comptabilitzar com a AOD negatiu els fons que rep per a l'abonament dels interessos associats a aquest préstec, ja que són ingressos financers derivats de la seva política d'ajuda al desenvolupament. 

Exemple: Segons les dades de CONCORD, el 44% de l'AOD bilateral lliurat per Espanya el 2013 va ser inflat, equivalent a uns 338 milions de dòlars. El 71% de l'Ajut inflat es va deure a condonacions del deute; el 14%, a interessos del deute; el 8%, a Ajut als refugiats, i el 7%, a Ajut vinculat. En el cas català, ens resulta difícil obtenir-ne xifres concretes, per bé que podem anotar a la desproporció de l'Ajut inflat en l'exercici del 2014, quan les ajudes a estudiants estrangers en universitats catalens van ascendir a més del 20% del pressupost en Ajut de la Generalitat.

Referències

CONCORD, AidWatch 2014

Termes associats

Ajut Vinculat, Ajut Oficial al Desenvolupament, Ajut Programable per País, Condonació del Deute, Cooperació Tècnica

Equivalència en anglès

Genuine Aid / Inflated Aid

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Humanitari

Definició

L'Ajut humanitari és un sector propi dins de l'AOD que es defineix com a assistència dissenyada per salvar vides, alleujar el sofriment, i mantenir i protegir la dignitat humana, en prevenció o en situacions d'emergència i/o de rehabilitació. D'acord amb les Nacions Unides, per ser classificat d'humanitari, l'Ajut ha de ser consistent amb els principis d'humanitat, imparcialitat i independència, a més del de neutralitat; els tres primers van ser consagrats per la Resolució 46/182 de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 1991, i l'últim per la Resolució 58/114 de 2006:

  • Principi d'humanitat: el sofriment humà ha de ser atès allà on es trobi. L'objectiu de l'acció humanitària és protegir la vida i la salut, i garantir el respecte dels éssers humans.
  • Principi d'imparcialitat: l'acció humanitària ha de dur-se a terme en funció de la necessitat, donant prioritat als casos més urgents i sense fer distincions per raons de  nacionalitat, raça, sexe, creences religioses, classe social o opinió política.
  • Principi d'independència operativa: l'acció humanitària ha de ser autònoma dels objectius polítics, econòmics, militars o d'un altre tipus que qualsevol agent humanitari pugui tenir respecte a les zones on s'estiguin executant mesures humanitàries.
  • Principi de neutralitat: els actors humanitaris no han de prendre partit en les hostilitats i controvèrsies d'ordre polític, racial, religiós o ideològic.

Es distingeixen tres grans categories d'Ajut humanitari: d'emergència, de reconstrucció i rehabilitació, i de prevenció de desastres. Tots ells s'expliquen a l'exemple adjunt.

Valoració

L'Ajut humanitari és, per naturalesa, imprevisible, per la qual cosa no és possible avaluar la seva eficàcia utilitzant els mateixos paràmetres que per a altres formes d'ajuda. La clau per als països donants està en millorar la seva capacitat de prevenció (gestió de riscos) i de resposta davant de situacions de crisi, al mateix temps que han de cooperar amb els països socis per incrementar la seva resiliència davant d'aquestes crisis, a fi de restablir-se com més aviat millor de les seves conseqüències.

Avui dia no és possible estudiar les intervencions humanitàries aïllant-les i separant-les de la resta d'intervencions de desenvolupament. En aquest sentit, l'enfocament VARD preconitza una vinculació entre les ajudes d'emergència i rehabilitació i l'Ajut específic al desenvolupament, en considerar les crisis humanitàries com una oportunitat per a una millor reconstrucció (build back later).

Exemple: L'Ajut humanitari engloba el sector 700 de la classificació del CAD. Dins d'aquest es distingeixen les següents categories:

  • 720: Ajut d'emergència.- S'entén com a situació d'emergència la resultant d'una crisi provocada per l'home i/o per una catàstrofe natural. Es diferencia entre Ajut i serveis materials d'emergència, Ajut alimentari d'emergència i coordinació dels serveis de protecció de l'Ajut.
  • 730: Ajut a la reconstrucció i rehabilitació.- Són actuacions menys immediates i amb un enfocament a més llarg termini, orientades al fet que el país receptor superi els efectes de la crisi humanitària.
  • 740: Prevenció de desastres.- Activitats destinades a reduir els riscos de desastre i a prevenir-los.

Referències

Global Humanitarian Assistance, A Development Initiative, Global Humanitarian Report 2014

OCDE, Purpose Codes: sector classification

Termes associats

Ajut Oficial al Desenvolupament, Enfocament VARD, Resiliència

Equivalència en anglès

Humanitarian Aid

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Multibilateral

Definició

Es considera Ajut multibilateral els fluxos d'Ajut que les administracions oficials del país donant lliuren a un Organisme Multilateral de Desenvolupament (OMUDES), com ara als programes o a les organitzacions de les Nacions Unides, especificant prèviament la destinació i/o el sector o programa al qual es dedicaran els fons. Es diferencia de l'Ajut multilateral, en la qual el país donant subministra, a organismes multilaterals, quotes per a la lliure adjudicació d'aquests mateixos organismes. Per aquesta raó, el CAD la considera com un subtipus de l'Ajut bilateral.

 

Valoració

El CAD critica l'operativa pròpia de l'Ajut multibilateral des del punt de vista de l'eficàcia de l'Ajut, ja que encaminar fons a partides específiques suposa per al receptor costos de transacció majors, associats a informes de rendició de comptes, justificacions, un marge de maniobra menor per utilitzar fons per a programes o projectes de més envergadura i, en resum, un menor impacte.

A més, l'Ajut multibilateral es pot considerar com un multilateralisme "bilateralitzat", ja que poden prevaler els interessos de visibilitat política, de la mateixa manera que s'esdevé amb l'Ajut bilateral. Encara que, en principi, la gestió d'aquest Ajut per part d'organismes multilaterals en garanteix la neutralitat, és controvertida perquè reserva l'Ajut multilateral imposant, des del país donant, l'ús i la destinació dels fons lliurats.

No obstant això, l'Ajut multibilateral és un instrument apropiat quan s'utilitza per aportar recursos amb què donar suport a béns públics globals, en lloc d'usar-se com a mer complement de l'Ajut al desenvolupament que rep un país, ja que, en aquest cas, l'avantatge de les vies multibilaterals de l'Ajut sobre les bilaterals és poc clara. La major part de les contribucions dels països de l'OCDE als fons fiduciaris es canalitzen per via multibilateral.

Exemple: ​Els programes d'Ajut multibilateral no han estat massa corrents en el context de la cooperació catalana, per bé que sempre se n'ha acabat desenvolupat un o altre en cada any de la mostra (2007-2014). Molts d'aquests programes han estat finançats des d'entitats locals (tant diputacions com la de Lleida o ajuntaments com el de Barcelona o Vilafranca del Penedès) i universitats. El programa més ambiciós en Ajut multibilateral es va desenvolupar al 2008 i el va protagonitzar la Diputació de Barcelona: es va tractar d'una contribució a UN-Habitat per valor de 120.000 euros.

Referències

Oxfam Intermón, La realidad de la ayuda 2011.

Termes associats

Ajut Bilateral, Ajut Multibilateral, Fons Fiduciari, Reservar l'Ajut, OMUDES

Equivalència en anglès

Multibilateral Aid

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Multilateral

Definició

Contribució dels països donants als organismes multilaterals de desenvolupament (OMUDES) per mitjà d'aportacions obligatòries (que financen l'activitat d'aquests organismes) o voluntàries (per a l'execució d'estratègies d'actuació enfocades al desenvolupament dels països receptors). D'aquesta manera, la gestió queda en mans de les agències internacionals, i el desemborsament s'efectua segons el seu propi criteri. 

Valoració

Els principals arguments que justifiquen aquest tipus d'intervencions són: els efectes d'escala (amb fons comuns, es redueixen costos); la naturalesa de determinats problemes que superen els límits d'un determinat Estat; els efectes multiplicadors i la legitimitat reconeguda per la comunitat de donants, i els actors dels països socis. L'Ajut multilateral evita la subordinació del mateix Ajut a interessos nacionals i facilita l'alineament amb els interessos del país receptor.

No obstant això, els donants mostren reticència en augmentar els fons destinats en aquest tipus d'ajuda, ja que se'n perd el control de la destinació. En tot cas, els països donants, en canalitzar grans quantitats de diners a través de les agències multilaterals, pretenen no perdre-hi la seva influència, guanyar pes en el procés d'elaboració i implementar les polítiques de les agències multilaterals.

Exemple: Tot i ser poc freqüent en el marc de les autonomies, la Generalitat de Catalunya s'ha caracteritzat per desenvolupar ambiciosos projectes d'Ajut multilateral en el marc de diversos programes de les Nacions Unides. D'aquests programes en destaca una aportació d'1,5 milions d'euros al 2007 al Fons de Lluita contra la Sida, la malària i la tuberculosi. Entre els fons i programes de les Nacions Unides amb els que s'ha col·laborat més hi trobem el PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), UNFPA (el Fons de Població de les Nacions Unides, dedicat a la política demogràfica), UNIFEM (ONU dones), la FAO (l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) i la UNICEF (el Fons de les Nacions Unides per la infància).

Referències

FRIDE, Multilateralismo, 2006 

Fundación Alternativas, La cooperación multilateral española: de la retórica a una práctica de calidad, 2010, 

Termes associats

Ajut Multibilateral, Fons Comú, Fons Fiduciari, Fons Global, OFIMUDES, OMUDES

Equivalència en anglès

Multilateral Aid

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut No Reemborsable

Definició

Vegeu Donació

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD)

Definició

D'acord amb la definició manejada pel Comitè d'Ajut al Desenvolupament de l'OCDE des dels anys 70 del passat segle, l'Ajut Oficial al Desenvolupament és la transferència financera (donacions o préstecs) i tècnica (coneixements) que compleix els següents criteris:

  • És atorgat pels organismes oficials (estatals, locals, universitats públiques i organismes executius) dels països donants;
  • Té l'objectiu de promoure el desenvolupament i benestar social i econòmic;
  • Es concedeix a països i territoris continguts en la llista de països socis del Comitè d'Ajut al Desenvolupament, o bé a organismes multilaterals de desenvolupament (Nacions Unides, etc.);
  • És de caràcter concessional. Això vol dir que l'Ajut s'atorga com a donació o bé que, en el cas d'atorgar-se com a préstec (Ajut reemborsable), aquest es concedeix a un tipus d'interès per sota de la taxa de referència i amb un element de donació d'almenys el 25%.

L'últim punt d'aquesta definició canviarà de manera notable amb la reforma acordada a la Reunió d'Alt Nivell del CAD de desembre de 2014, que canvia la forma de comptabilitzar l'Ajut reemborsable (veure entrada per conèixer en detall) i les regles per a seva comptabilització com a AOD. Segons el tipus de país destinatari de l'Ajut reemborsable, l'element de donació exigit varia entre un 10% i un 45%. Pel que fa a la taxa de descompte de referència, tradicionalment es considerava el 10% però després de la reforma se situa entre el 6% i el 9% (depenent novament del país soci). La reforma entrarà definitivament en vigor el 2019 (per a la comptabilització dels fluxos de 2018).

Valoració

L'Ajut Oficial al Desenvolupament ha experimentat una contínua evolució des del seu origen. Ha estat sotmès a innombrables revisions i crítiques a causa de la seva utilització com a arma econòmica i de política exterior, l'avaluació del seu impacte, les seves condicionalitats, la seva difícil regulació, la seva computació, etc. La resposta a aquestes crítiques ha estat una aposta per millorar la seva eficàcia, deslligar-la dels interessos econòmics i comercials del donant i enfocar-la cap als objectius propis dels països en desenvolupament: és pot dir, per tant, que més enllà fins i tot que la suma de l'Ajut, el que és rellevant és que aquest sigui de qualitat. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000) i la Declaració de París (2005) van marcar el nou camí a seguir en aquest sentit. La cooperació al desenvolupament salva vides i obre un horitzó d'oportunitats per a les persones que la reben, de manera que els països rics han de fer un esforç pressupostari d'acord als seus recursos disponibles (Meta 0,7%).

Més enllà del debat que envolta la seva pròpia finalitat, el propi concepte d'Ajut Oficial al Desenvolupament és objecte de controvèrsia, discutint-se sobre les condicions que han de reunir les actuacions dels donants perquè puguin ser comptabilitzades com a AOD. En aquest marc se situa el debat sobre l’Ajut Ajut genuí i inflat, que s'ha reactivat en els darrers anys a causa de que cada vegada són més grans les quantitats d'AOD que els països donants destinen a assistir als refugiats en els països d'acollida, i que es detrauen de l'AOD originàriament prevista per a actuacions en els països d'origen. Des de les organitzacions de la societat civil són cada vegada més fortes les veus que reclamen que aquestes despeses, absolutament necessàries en tot cas, no es comptabilitzin com a AOD i siguin addicionals a la mateixa.

Exemple: Un ajuntament català dóna un milió d'euros per a una intervenció en Ajut humanitari després del terratrèmol d'Haití. Aquesta actuació compleix amb tots els requisits per a considerar-la Ajut Oficial al Desenvolupament, ja que la concedeix una institució oficial (l'ajuntament), amb l'objectiu de promoure el desenvolupament i el benestar al país soci (l'Ajut humanitari és un dels sectors classificats pel CAD), el país soci (Haití) és a la llista de països en desenvolupament del CAD, i té caràcter de donació.

Si aquesta mateixa ajuda fos concedida per una empresa no podria considerar-se AOD perquè les empreses són institucions privades, no "oficials" per tant. Així mateix, si aquest Ajut humanitari es dirigeix a socórrer les víctimes d'un terratrèmol al Japó, tampoc podria classificar-se com a AOD perquè Japó no és un país en desenvolupament segons el CAD.

Referències

CAD-OCDE; 2008.- Is it ODA? 

DAC High Level Meeting. Final Communiqué 16/12/2014

Termes associats

AOD Brut/ AOD Net, Comitè d’Ajut al Desenvolupament, Element de donació, Meta 0,7, País Soci

Equivalència en anglès

Official Development Assistance (ODA)

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Programable País (APP)

Definició

L'Ajut programable país és un concepte forjat pel CAD de l'OCDE el 2007 per expressar la porció d'ajuda que pot ser objecte d'una planificació plurianual per part del donant respecte a un país soci, i sobre la qual els països socis podran influir significativament. Per això l'APP es calcula restant, del total de l'AOD, tots aquells elements que no són programables en l'àmbit del país: Ajut humanitari, alleujament del deute extern, costos administratius del donant, beques i investigació en països donants, cooperació descentralitzada, sensibilització i educació per al desenvolupament, ajudes a refugiats en el país donant, Ajut alimentari i contribucions no reservades a l'ONGD

Valoració

Segons l'OCDE, l'APP és un concepte més apropiat que el de l'AOD per mesurar els fluxos d'ajuda que van a parar al país receptor. Els elements que es resten es refereixen a l'Ajut que és imprevisible per naturalesa, que no surt de les fronteres del país donant o que no forma part d'acords de cooperació amb el govern del país receptor ni pot ser programada per aquest. Es tracta, per tant, d'un tipus d'ajuda més susceptible de alinear-se amb les polítiques i estratègies de desenvolupament definides pels països socis i que permet l'apropiació.

Segons les estadístiques de l'OCDE, el 2012 el 55% de l'AOD dels països del CAD va ser APP; el 60% de l'APP es va canalitzar per via bilateral; el 28%, per via multilateral, i el 12%, per via multibilateral. En el cas de l'Estat, tot just el 35% de l'AOD desemborsat el 2012 va tenir el caràcter d'APP, segons l'OCDE.

Exemple: L'Ajut d'emergència que va rebre Haití després del terratrèmol de 2010 no és una APP, ja que el seu flux era tan imprevisible com el mateix terratrèmol. Per contra, sí que seria APP l'Ajut que se li lliurés ara amb motiu d'un programa plurianual per prevenir-ne les epidèmies. 

Referències

OCDE, Getting closer to the core - Measuring country programmable aid, 2010 

OCDE, Country programmable aid (CPA): Frequently asked questions 

CFP, How Much of Official Development Assistance is Earmarked?, 2011

Termes associats

Alineament, Apropiació, Ajut Inflat, Ajut Programàtic

Equivalència en anglès

Country Programmable AID (CPA)

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Programàtic

Definició

Els enfocaments basats en programes, o Ajut programàtic, constitueixen una manera de fer cooperació per al desenvolupament basada en el suport coordinat amb un programa local de desenvolupament. Les seves característiques concretes, segons el CAD, són les següents: 1) el lideratge recau en el país o l'organització receptors; 2) existeix un programa integral i un marc pressupostari únic; 3) hi ha un procés formal de coordinació entre donants per a l'harmonització de procediments referents a informes, pressupostos, gestió financera i adquisicions, i 4) s'utilitzen sistemes locals per al disseny i la implementació, la gestió financera, el seguiment i l'avaluació dels programes.

La definició adoptada pel CAD entén l'Ajut programàtic com un concepte ampli, que no es circumscriu només a l'ajuda al Govern (encara que aquest continua sent la seva principal contrapart), sinó també a un altre tipus d'organitzacions (ONGD, cambres de comerç, gremis, associacions, etc.), sempre que es compleixin les característiques esmentades.

Valoració

L'Ajut programàtic facilita l'harmonització dels donants entre si i amb els països socis, afavoreix l'apropiació i l'enfortiment de la capacitat institucional del país receptor, i permet la reducció dels costos derivats de la creació de sistemes paral·lels de gestió. Com a crítica, s'argumenta la dificultat per controlar el bon ús que el país soci fa dels fons rebuts. El recolzament pressupostari és una especialitat dins de l'Ajut programàtic, per al qual són d'aplicació els arguments exposats en aquesta entrada del Glossari.

Exemple: En parlar d'enfocament de programes, es distingeix entre enfocament sectorial i enfocament territorial. En el cas del primer, es tracta que tot l'Ajut extern que finança un sector específic es canalitzi a través dels sistemes nacionals del país soci mitjançant un únic programa de despeses. En el cas del segon, es tracta de canalitzar mitjançant un únic programa de despeses tot el finançament extern que rep un territori (municipi, mancomunitat, província, etc.).

Referències

SIDA (Swedish International Development Cooperation Agency), Guidance on Programme-Based Approaches, 2008, 

OCDE, Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra, 2005-2008 

Termes associats

Alineament, Recolzament Pressupostari, Apropiació, Harmonització, Ajut Programable País

Equivalència en anglès

Programme-Based Approach

Categoria

Gestió de l'ajut

Ajut Reemborsable

Definició

Són transferències d'AOD amb naturalesa de préstecs, ja que requereixen un reemborsament per part del país receptor i, per tant, generen un deute amb el país concedent. Perquè sigui considerada com a AOD, aquests préstecs han de tenir una durada superior a l’any i ser de caràcter concessional. Per determinar el caràcter concessional s'apliquen les regles següents:

  • Per als fluxos d'AOD anteriors a 2015: un préstec és computable com a AOD quan el seu element de donació és d'almenys un 25%, calculat per a una taxa de descompte del 10%.
  • Per als fluxos d'AOD reportats a partir de 2018: l'element de donació requerit varia en funció de la renda del país beneficiari: 45% per als països menys avançats i altres països de renda baixa; 15% per als països de renda mitjana-baixa; 10% per als països de renda mitjana-alta. De la mateixa manera varia la taxa de descompte aplicable: prenent com a base la taxa de descompte utilitzada actualment per l'FMI (5%) se suma un diferencial de risc depenent del país beneficiari, de manera que la taxa a aplicar per als països menys avançats i altres països de renda baixa és del 9%, per als països de renda mitjana-baixa del 7%, i per als països de renda mitjana-alta del 6%. S'acorda així mateix actualitzar de forma periòdica els llindars i les taxes de descompte indicades.
  • Per als fluxos reportats entre 2015 i 2017 s'han d'utilitzar els dos sistemes abans descrits.

Pel que fa a la forma de comptabilitzar aquests fluxos, la reforma acordada a la Reunió d'Alt Nivell del CAD de desembre de 2014 també ha introduït canvis notables. Fins aquest moment, i durant les quatre dècades precedents, s'ha utilitzat el sistema de fluxos de caixa: quan un país donant concedeix un préstec d'AOD, tot el seu capital computa pel seu valor nominal com a AOD en les seves estadístiques d'aquest any; a mesura que la població beneficiària va retornant el préstec, els reemborsaments del principal es comptabilitzen amb signe negatiu en les estadístiques del país donant. D'aquesta manera, quan el préstec s'ha tornat completament, el seu efecte total sobre l'AOD neta del país és nul. Els fluxos de caixa que generen el cobrament dels interessos no tenen cap incidència estadística sobre el còmput d’AOD.

Després de la reforma, i de manera definitiva a partir de 2018, es seguirà el sistema del valor actual de l'element de donació: es computarà com a AOD el resultat de multiplicar el valor nominal del préstec pel seu element de donació associat. D'aquesta manera, un préstec amb major liberalitat (element de donació) suposarà un flux major d'AOD a les estadístiques del país donant, però menys en qualsevol cas que una donació pura.

Valoració

Es considera que l'Ajut reemborsable no és de qualitat, ja que genera deute i costos financers per al país receptor. Tampoc és obvi l'impacte en termes de desenvolupament d'aquests préstecs. Es critica la seva inclusió en les estadístiques d'AOD (encara que el seu efecte final es neutralitzi), i també es critica que els ingressos que rep el país donant pel cobrament dels interessos no restin de les seves estadístiques d'AOD Neta. Així mateix, es critica que les contribucions als fons propis (“equity”) dels OFIMUDES es comptabilitzin com donacions en lloc de com Ajut reemborsable.

A priori, s’hauria de limitar l'ús de l'Ajut reemborsable en aquells àmbits en què és l'única forma d'Ajut possible, al mateix temps que també se’n limita  el seu pes dins el pressupost d'AOD dels donants. En aquest sentit, es considera adequat el sostre del 5% que establia l'anterior llei del FONPRODE, i que va ser eliminat per la reforma de 2014.

Exemples: Imaginem que durant un any concret (X), tenen lloc els següents fluxos d'AOD entre un país donant i un país soci:

  • Donació per valor de 1.000 euros.
  • Crèdit (Ajut Reemborsable) per valor de 1.000 euros, amb un element de donació del 50% i una maduresa de 5 anys.
  • Crèdit (Ajut Reemborsable) per valor de 1.000 euros, amb un element de donació del 30% i una maduresa de 5 anys.

Sota el sistema vigent fins al 2014, les tres operacions serien comptabilitzades pel mateix valor d'AOD: 1.000 €. A mesura que es fos amortitzant el capital en els casos b) i c), es comptabilitzarien les entrades com a AOD neta negativa, de manera que en l'any X + 5 el valor agregat dels fluxos d'AOD Neta associats als dos crèdits es neutralitzaria (seria de zero).

Sota el sistema en vigor a partir de 2018, l'operació a) seria reportada per un valor d'AOD de 1.000 € en l'any X, l'operació b) per un valor de 500 € (= 1000x50%) en l'any X i la operació c) per un valor de 300 € (= 1000x30%) en l'any X. En els anys posteriors no hi hauria cap tipus de flux associat a aquestes operacions.

Referències

CAD-OCDE.- Glossari de termes i conceptes clau.

DAC High Level Meeting. Final Communiqué 16/12/2014

Termes associats

AOD Brut / AOD Net, condonació de deute, donació, element de donació, FONPRODE

Equivalència en anglès

Loans, Credits

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Reservat

Definició

Vegeu Reservar l'Ajut

Categoria

Classificació de l'ajut

Ajut Vinculat

Definició

Ajut que es concedeix a condició que el receptor la utilitzi per adquirir béns o serveis produïts en el país donant (per exemple, una ONGD que rep recursos de l'Administració francesa per comprar vehicles amb què desplaçar-se pel terreny, amb la condició d'adquirir aquests vehicles d'un fabricant francès). 

Valoració

El procés de desvincular l'Ajut vinculat continua estant present en l'agenda del desenvolupament internacional i en els treballs del Comitè d'Ajut al Desenvolupament, ja que, tot i que la tendència és descendent, les reserves d'alguns països n'impedeixen la supressió o disminució substancial, a causa de l'interès d'aconseguir d'una manera o altra el "retorn" de l'ajuda.

L'Ajut vinculat és considerada una mala pràctica, i fins i tot es posa en dubte que pugui ser considerada com a Ajut, ja que no té en compte les necessitats del país receptor, i els recursos tornen a vegades a empreses del país donant, el que obliga el país receptor a comprar una sèrie de béns del país donant o a contractar un determinat servei, com ara el transport.

Referències

Ajut en Acció, Hacia una cooperación de calidad 

Termes associats

Alineament, Ajut Bilateral, Ajut Inflat

Equivalència en anglès

Tied Aid

Categoria

Classificació de l'ajut

Alineament / Alineació

Definició

Es tracta d'un dels cinc principis de la Declaració de París per tal de millorar l'eficàcia de l'Ajut. Es refereix al compromís dels donants d'alinear el seu suport a les prioritats, les polítiques, les estratègies i els procediments de desenvolupament nacionals dels països receptors de l'Ajut. L'alineament busca facilitar i fomentar el lideratge dels governs envers els seus propis processos de desenvolupament, així com assegurar que els donants segueixin les agendes i prioritats dels països socis i no les seves pròpies agendes de desenvolupament.

Valoració

L'alineament busca frenar un problema freqüent amb el que es troben els països del Sud, arran de que cada donant presenta prioritats temàtiques, enfocaments i procediments diferents, el que obliga als funcionaris i d'altres actors a adaptar-se a cadascun dels donants. Això acaba resultant en ineficaç, ja que aquesta diversitat d'agents implica un gran esforç de coordinació i d'adaptació, el que deriva en una pèrdua de recursos i temps per part del sector públic del país soci, aixi com en l'afebliment de la seva pròpia administració.

Exemple: Posem pel cas un país de l'Àfrica Occidental en el qual el finançament del sector agrícola depèn, en més d'un 50%, dels fons d'Ajut al Desenvolupament. Tot i que els diferents donants internacionals reparteixen els seus fons entre múltiples projectes heterogenis, poden no haver-se assegut a parlar per coordinar les seves accions i, el que és fins i tot més important, tampoc no han fet el mateix amb el govern del país beneficiari per conèixer les seves prioritats ni l'enfocament estratègic que vol seguir en relació amb el sector agrícola. Tot això provoca desequilibris geogràfics en el repartiment de recursos, l'increment dels costos administratius i ineficàcia a l'hora de respondre als reptes alimentaris que es plantegen.

Referències

Crola, J.D.; Saulière, S., Coordinación y alineación de la ayuda: ¿mito o realidad? El ejemplo de la puesta en práctica de la política agrícola regional de la CEDEAO, 2011

Termes associats

Declaració de País, Eficàcia de l'Ajut, Harmonització, Apropiació, Coordinació de donants, Fragmentació

Equivalència en anglès

Alingment

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Alleujament del Deute

AOD Brut / AOD Net

Definició

L'AOD brut és la suma de totes les quantitats desemborsades per un país donant al llarg d'un període de temps, sense tenir en compte els reemborsaments que es produeixen per a l'amortització de l'Ajut Reemborsable

L'AOD net, en canvi, sí que té en compte els reemborsaments que es produeixen per a la devolució de l'Ajut Reemborsable, per bé que aquests reemborsaments, com que són fluxos d'entrada, i no de sortida, porten signe negatiu. Per aquest motiu, l'AOD net és, per definició, igual o menor a l'AOD brut.

La nova forma de comptabilitzar l'Ajut Reemborsable, que entrarà definitivament en vigor al 2019 (esmenant l'AOD del 2018), acabarà de forma pràctica amb la distinció entre AOD Brut i Net, al passar a comptabilitzar-ho pel valor actual de l'element de donació (en lloc de pel valor nominal del desemborsament).

Valoració

Tal hi com descompten els fluxos monetaris que entren a les arques dels països donants, l'AOD net és la que es té més en compte a l'hora de mesurar l'esforç real en cooperació que fa un país donant en un determinat període de temps i per comparar els donants entre si. Es critica, malgrat tot, que ni l'AOD brut ni la neta tinguin en compte, en la seva comptabilització, el cobrament dels interessos de l'Ajut Reemborsable per part dels països donants. 

Una crítica més àmplia que es fa és la mateixa utilització del concepte d'AOD net com a paràmetre de comparació internacional entre donats, ja que comprèn una sèrie de partides, la consideració de les quals resulta controvertida. Per aquesta raó, s'han desenvolupat conceptes alternatius, com ara els d'Ajut genuí i d'Ajut programable per país

Referències

CAD-OCDE, Glossary of Key Terms and Concepts

Termes associats

Ajut Genuí, Ajut Programable per País, Ajut Oficial al Desenvolupament, Ajut Reemborsable, Desemborsament

Equivalència en anglès

Gross ODA / Net ODA

Categoria

Classificació de l'ajut

Apropiació

Definició

L'apropiació és el terme que fa referència al lideratge que han d'exercir els països socis sobre les seves pròpies polítiques i estratègies de desenvolupament, al seu paper en la coordinació de les accions i al foment de la participació de la societat civil, dels parlaments i dels governs locals en el procés. És un dels cinc principis de la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut.

L'apropiació apareix quan els principals participants en l'elaboració i la implementació d'estratègies de desenvolupament nacionals se senten responsables dels projectes, dels programes o de les polítiques i s'identifiquen amb aquests. És una condició prèvia important per a l'eficàcia, la sostenibilitat i l'èxit de les iniciatives de desenvolupament.

Valoració

Per part de les organitzacions de la societat civil es critica la identificació d'aquest principi amb el monopoli del lideratge per part del govern central, que deixa  de banda molts altres actors fonamentals (governs locals, organitzacions de la societat civil, ciutadans, etc.). Es necessita una apropiació més ramificada i generalitzada que inclogui tots aquells actors que defineixen i implementen les estratègies nacionals de reducció de la pobresa, incloent-hi la població pròpia, beneficiària última de les accions de desenvolupament. D'aquesta manera, a banda d'apropar els objectius específics continguts en un programa, s'avança cap a la consolidació democràtica dels països en vies de desenvolupament.

Exemple: El govern d'un país beneficiari vol posar en marxa un programa de microcrèdits per a la creació de tallers tèxtils a comunitats rurals. Dissenya les directrius del programa i obté finançament a càrrec d'un donant internacional. A continuació es reuneix amb associacions i representants de les comunitats beneficiàries per decidir conjuntament els detalls sobre la implementació del programa. 

Referències

Grup assessor sobre Societat Civil i Eficàcia de l'Ajuda del CAD-OCDE, Síntesis de conclusiones y recomendaciones, III Fòrum d'Alt Nivell sobre Eficàcia de l'Ajut al Desenvolupament

Termes associats

Declaració de París, Alineament, Recolzament Pressupostari

Equivalència en anglès

Ownership

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Associació

Definició

Acords de col·laboració entre actors diferents però amb objectius i visions comunes de desenvolupament humà i d'eradicació de la pobresa. Mitjançant aquests acords es realitzen inversions conjuntes i es comparteixen el treball, els riscos i els beneficis, així com ara el retiment de comptes. L'objectiu final d'aquests acords és potenciar l'eficàcia de l'Ajut, la coordinació entre donants i l'apropiació per part del receptor.

Valoració

Un full de ruta que coordini i orienti les accions conjuntes dels diferents actors del desenvolupament (països donants, països receptors, organismes multilaterals, donants privats, ONGD, etc.) és un instrument necessari per millorar en tot el relacionat amb l'eficàcia de l'Ajut: apropiació, alienació, harmonització, resultats, rendició de comptes. No obstant això, en ocasions els acords d'associació s'utilitzen per emmascarar situacions de dominació o d'imposició per part dels donants, o s'insereixen dins d'acords d'associació més amplis que afecten qüestions no directament relacionades amb la lluita contra la pobresa, com ara la política energètica, les relacions comercials, etc. Els acords d'associació han de ser, per tant, específics per a les relacions de cooperació i realitzar-se en un clima de diàleg i sensibilitat envers les realitats locals, i d'acord amb el principi de coherència de polítiques.

Exemple: Els marcs d'associació de Catalunya amb les regions i països del món amb els que hi té establertes víes de cooperació són multinivell i extesos. A nivell general, el plantejament de l'associació es troba plasmat en el Pla Director plurianual, per bé que l'ACCD també ha apostat, més recentment, per elaborar estratègies de país prioritari. En el cas estatal, aquesta ordre preferencial es plasma en els convenis Marc d'Associació País (MAP), que són acords subscrits entre Espanya i els països receptors de la seva política de col·laboració, que estableixen, de manera consensuada, l'estratègia d'actuació per a un desenvolupament sostenible i la lluita contra la pobresa. 

Referències

MAEC, Planificació de la cooperació espanyola

Termes associats

Alineament, Apropació, Codi de Conducta, Memoràndum d'Entesa, Marc d'Associació País, Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Espanyola

Equivalència en anglès

Partnership

Categoria

Gestió de l'ajut

Avaluació

Definició

Consisteix a fer una valoració, tan sistemàtica i objectiva com sigui possible, de l'eficiència, l'eficàcia, l'impacte, la pertinència i la viabilitat, així com de la concepció, la realització i els resultats d'un projecte, programa o conjunt de línies d'acció, quan hagi conclòs o en un moment intermedi. Aquesta valoració ha de proporcionar informació útil que permeti incorporar les lliçons apreses, amb l'objectiu de millorar el procés o facilitar la presa de decisions.

Valoració

El mateix concepte d'avaluació porta aparellada una certa càrrega de subjectivitat, ja que té com a finalitat d'establir unes conclusions i recomanacions d'acord amb uns criteris, objectius o estàndards predeterminats que orienten la mateixa avaluació. Caldrà prestar atenció doncs, a com es construeix aquest marc lògic perquè l'avaluació sigui reeixida. Tot i això, l'avaluació de projectes, programes o polítiques és una eina imprescindible per aprofundir en l'eficàcia de l'Ajut i millorar-ne els procediments i els impactes.

Referències

OCDE, Glosario de los principales términos sobre evaluación y gestión basada en resultados, 2002

Termes associats

Gestió Orientada als Resultats, Seguiment, Indicador de Compliment, Retiment de Comptes

Equivalència en anglès

Evaluation

Categoria

Gestió de l'ajut