Glossari
Definicions
Codi de Conducta
Definició
Marc documental que posa les bases i principis sobre els quals cal fonamentar la relació entre els actors implicats en una actuació de cooperació, per possibilitar una certa autoregulació de les seves activitats. Aquests acords solen referir-se a un sector o àmbit concrets i, pel seu mitjà, els actors busquen alinear i coordinar les seves actuacions, fent que aquestes resultin previsibles. Els codis de conducta solen perfilar un marc més general que els memoràndums d'entesa.
Per citar algunes de les combinacions possibles, trobem codis de conducta subscrits per organitzacions de la societat civil que participen en la política de cooperació; codis establerts entre pluralitat de donants internacionals en el si d'un organisme internacional, o assumits per la comunitat de donants i un país soci en relació amb les actuacions que cal dur a terme en un sector determinat.
Valoració
L'establiment d'un codi de conducta és molt recomanable per construir un marc de referència que orienti l'acció de tots els actors involucrats envers una mateixa actuació de cooperació. La seva existència facilita, a més, el retiment de comptes mutu.
Exemple: El Codi de conducta de la UE, relatiu a la divisió del treball en l'àmbit de la política de desenvolupament (2007), estableix un marc per orientar l'acció dels donants europeus en relació amb la complementarietat en temes de cooperació per al desenvolupament, definint onze grans directrius que els donants han de monitorar.
Referències
Comissió Europea, Código de conducta sobre la complementariedad y la división del trabajo en la política de desarrollo, 2007
Termes associats
Alineament, Memoràndum d'Entesa, Retiment de Comptes
Equivalència en anglès
Code of Conduct
Categoria
Cofinançament
Definició
Implica el finançament conjunt d'un programa, un projecte o una acció de cooperació. El cofinançament clàssic és el que té lloc entre dos o més països donants, o bé entre un país donant i un organisme multilateral. Altres modalitats més recents són el cofinançament entre una entitat pública (estats o OMUDES) i una privada (ONGD, empreses), o entre el donant i el país soci o beneficiari. En tots els casos, es recomana que els donants segueixin procediments similars per al desemborsament i el seguiment dels fons.
Valoració
El cofinançament fomenta l'harmonització quan els fons són aportats per dos o més donants, per tal com els procediments se simplifiquen i s'unifiquen; també es potencia l'apropiació quan, en el cofinançament, hi participa el país soci.
Exemple: En un cas hipotètic, una pràctica de cofinançament es donaria quan el Govern, per mitjà de l'ACCD, concedís una subvenció a una ONGD catalana per mitjà de la qual cofinançaria en un 50% un projecte d'alfabetització en un país de l'Àfrica Occidental. L'altre 50% sortiria d'altres aportacions privades que rebés l'ONGD.
Referències
EuropeAid, Support to Sector Programmes. Covering the three financing modalities: Sector Budget Support, Pool Funding and EC Project Procedures, 2007
Termes associats
Harmonització, Cooperació Delegada, Fons Comú
Equivalència en anglès
Co-Financing
Categoria
Coherència de Polítiques
Definició
Les polítiques públiques nacionals o regionals que apliquen els països donants sovint tenen més impacte en els països socis que les mateixes polítiques de cooperació per al desenvolupament que van dirigides a lluitar contra la pobresa. La coherència de polítiques implica que totes les polítiques d'un país vagin en la mateixa direcció, siguin compatibles i sobretot, que no siguin contradictòries.
Valoració
Les polítiques comercial, agrícola, pesquera, la d'internacionalització de l'empresa, d'emigració i asil, o de seguretat i defensa manegen més recursos i poden tenir efectes molt més grans sobre els països receptors de l'Ajut. De poc serveix disposar d'una política d'Ajut al desenvolupament eficaç i de qualitat si la resta de les decisions públiques operen en sentit contrari i limiten les oportunitats de progrés dels països socis.
Exemple: Una de les claus de la política energètica de la Unió Europea és la promoció de l'ús de biocombustibles. Els fins mediambientals d'aquesta política oculten les conseqüències negatives que està tenint, per a molts països en vies de desenvolupament, que assisteixen a l'acaparament de terres agrícoles per part de les multinacionals europees per dedicar-les a la producció de biocombustibles. Aquest procés està provocant una pujada del preu dels aliments en els països afectats, l'expulsió dels camperols de les terres de cultiu i l'increment de la inseguretat alimentària. Com és fàcil d'entendre, totes aquestes conseqüències no són coherents amb l'esforç que, al mateix temps, realitza la Unió Europea com a donant en aquests mateixos països.
Referències
Alonso, J.A.; Aguirre, P.; Madrueño, R., i Millán, N., Coherencia de políticas para el desarrollo en cinco donantes del CAD: lecciones para el caso español, Fundación Carolina, 2010.
CONGDE, Coherencia de políticas para el desarrollo. Una agenda inaplazable, 2013
CONCORD, Spotlight on EU Policy Coherence for Development, 2013
Termes associats
Enfocament basat en els Drets, Gestió orientada als Resultats
Equivalència en anglès
Policy Coherence
Categoria
Comitè d'Ajut al Desenvolupament
Definició
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és un organisme internacional que té com a missió millorar el benestar econòmic i social de les persones a tot el món. Va ser creada el 1961, i la componen 34 estats membres, tots ells dels anomenats països econòmicament desenvolupats. Dins de l'OCDE, el Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD) és el cos que agrupa els països donants d'AOD, que al seu torn són membres de l'OCDE (28 estats donants en l'actualitat, més la Comissió Europea), i que s'encarrega de definir i fer el seguiment dels estàndards globals en àrees claus del desenvolupament.
Els membres actuals del CAD són: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà, Corea, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya (tot i ser membre fundador de l'OCDE no es va incorporar al CAD fins al 1991), els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Suècia i Suïssa, a més de la Comissió de la UE. Hi participen com a observadors permanents l'FMI, el Banc Mundial i el PNUD (Pla de les Nacions Unides per al Desenvolupament). Són membres de l'OCDE però no del CAD: Estònia, Hongria, Israel, Mèxic, Turquia i Xile.
Valoració
Al llarg del seu mig segle d'història, el CAD ha liderat infinitat de processos relacionats amb la cooperació per al desenvolupament. En particular, destaca la Meta del 0,7% i la Declaració de París. Tot i que cal valorar de manera positiva la seva contribució global, en ocasions ha estat criticat per la lentitud amb què avancen les seves iniciatives i per l'escassa capacitat que té per fer complir als estats membres els compromisos assumits.
Exemple: El Comitè d'Ajut al Desenvolupament publica les estadístiques de l'AOD de tots els països membres. Generalment, durant el mes d'abril següent a l'any vençut, es publiquen les dades provisionals sense gaire desglossament, però que permeten conèixer les principals magnituds de tots els donants. Abans de finalitzar l'any, publica les estadístiques definitives d'acord amb les actualitzacions reportades per cadascun dels estats membres; aquestes estadístiques finals ja contenen el desglossament complet de la informació. A Espanya, podem conèixer les estadístiques finals uns mesos abans, entre el juliol i el setembre, gràcies a la publicació del bolcat de seguiment que realitza el MAEC.
Referències
Pàgina web del CAD de l'OCDE
Termes associats
Ajut Oficial al Desenvolupament, Declaració de París, Eficàcia de l'Ajut, Meta del 0,7%
Equivalència en anglès
Development Assistance Comittee (DAC)
Categoria
Complementarietat
Definició
Aquest concepte és el resultat de combinar els principis clàssics de l'economia pel que fa a la divisió del treball i l'avantatge comparatiu: la complementarietat implica que cada actor de la cooperació concentra la seva intervenció en els àmbits en què més valor afegit pot aportar, en relació amb el que fan els altres. És un concepte essencial en l'eficàcia de l'Ajut, introduït per la Declaració de París com a part del principi d'harmonització.
Valoració
L'excessiva fragmentació de l'Ajut en qualsevol àmbit (global, nacional o sectorial) afecta la seva eficàcia. Un enfocament estratègic que estableixi una divisió del treball i un repartiment de càrregues eficaços incrementa la complementarietat, genera economies d'escala i pot reduir els costos de transacció. Cal preguntar-se fins a quin punt s'estan donant oportunitats a les organitzacions de la societat civil perquè potenciïn al màxim la seva contribució al desenvolupament i es responsabilitzin de fer allò en què són més eficaces que els actors governamentals.
Exemple: Imaginem que, com a conseqüència d'una nova orientació estratègica de la seva política de cooperació, el Govern britànic decideix començar a cooperar amb un país sud-americà en què Catalunya ha acumulat experiència en processos de desenvolupament durant l'última dècada. En aquest cas, seria recomanable que els dos governs es coordinessin perquè el Regne Unit aprofités l'experiència catalana, el seu coneixement de la realitat local i les seves relacions amb les autoritats locals, adaptant els seus processos als que eren habituals.
Referències
OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014
GRIPS Development Forum, Diversity and Complementarity in Development Aid, 2008
Termes associats
Harmonització, Declaració de París, Divisió del Treball, Avantatge Comparatiu
Equivalència en anglès
Complementarity
Categoria
Compromís
Concentració Geogràfica i Sectorial
Definició
Es tracta que els països donants focalitzin els seus recursos en aquells països i sectors en què disposen de més avantatges comparatius. L'objectiu és avançar en la complementarietat i reduir la fragmentació de l'Ajut.
Valoració
La concentració geogràfica i sectorial contribueix indubtablement a l'eficàcia de l'Ajut, en potenciar la divisió del treball i l'aprofitament dels avantatges comparatius. Hi ha, però, donants que en ocasions confonen l'aplicació d'aquest principi amb la sortida irresponsable de països i sectors en què compten amb una llarga trajectòria, adoptant decisions basades sobretot en criteris pressupostaris. Abans de prendre una decisió d'aquest estil cal avaluar el paper que juga el donant en aquest país o sector, quins processos lidera i si hi ha altres donants capaços o disposats a substituir-lo.
Exemple: El darrer Pla Director, vigent des del 2015 i fins al 2018, fixa un grup de països prioritaris, tots ells o bé al continent llatinoamericà o a l'Àfrica. Aquests països són: Nicaragua, Guatemala, El Salvador, Bolívia, Colòmbia, Equador, Marroc, Sàhara Occidental, Senegal, Moçambic, els Territoris Palestins, Gàmbia i Tunísia. El mateix Pla Director indica que aquest grup hauria de concentrar el 70% de l'Ajut català.
Referències
ACCD, Pla Director de la Cooperació Catalana 2015-2018
Termes associats
Complementarietat, Divisió del Treball, Fragmentació, Sortida Responsable, Marc d'Associació, Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Catalana
Equivalència en anglès
Geographical and Sectorial Concentracion
Categoria
Condicionalitat de les Polítiques Públiques
Definició
La condicionalitat política es refereix a les reformes econòmiques i als canvis polítics sol·licitats per les agències donants de l'Ajut que un govern soci ha d'instrumentar, amb la finalitat d'obtenir o de mantenir el suport atorgat pel donant.
Valoració
Cal distingir entre una condicionalitat política orientada a la promoció dels drets humans i la democràcia, i la condicionalitat orientada a la imposició d'unes receptes econòmiques occidentals (com els sostres de dèficit fiscal o la privatització de sectors d'interès públic). Sense deixar de ser controvertida, en el primer cas, la condicionalitat política pot ser un instrument positiu, si bé la reducció o interrupció de l'Ajut, en cas d'incompliment de les condicions, tendeix a generar implicacions negatives, més que positives, i confirma que les persones són castigades per causa de les males actuacions dels seus governants, en perpetuar el cercle viciós de la pobresa i la fragilitat de les democràcies.
La condicionalitat econòmica, per la seva banda, ha estat sempre present en la cooperació per al desenvolupament i ha demostrat sovint la seva ineficàcia pel fet que, en molts casos, el govern del país receptor de l'Ajut complirà de manera superficial amb els compromisos acordats si no ha participat en la definició d'aquests i els sent com una imposició. D'altra banda, hi ha el risc que, amb aquestes condicions, es tracti d'exportar un model i uns valors que no són gens adequats en altres societats.
A més, la diferència pel que fa a la definició dels criteris posa en dubte la igualtat de tracte entre els països, i pot semblar que hi ha altres factors que incideixen en la seva definició. La capacitat de pressió del país donant, la vulnerabilitat del país receptor, el grau de dependència del país receptor respecte a l'Ajut, entre d'altres factors, determinaran els efectes de la condicionalitat política d'Ajut.
Exemple: L'exemple més conegut i alhora criticat de condicionalitat de les polítiques públiques són els Programes d'Ajust Estructural (PAE) del Banc Mundial i de l'FMI: es concedeix suport financer a estats fortament endeutats, amb greus dificultats per fer front a les seves obligacions corrents, a condició de sotmetre les seves economies a una sèrie d'ajustos i de receptes imposats per les institucions concedents d'Ajut.
El cas recent de les economies "rescatades" de la zona euro ha permès que els ciutadans europeus coneguin de prop els efectes i les implicacions de les receptes en bloc que apliquen l'FMI i el BM, però abans que ells ho han patit els ciutadans d'un centenar de països en vies de desenvolupament durant les tres últimes dècades. Aquests plans d'ajust, concebuts des de postulats econòmics neoliberals, tendeixen a oblidar la cara humana de la pobresa i a servir els objectius dels estats o de les institucions financeres creditores.
Referències
Arrizabalo, X. (ed.), Crisis y ajuste en la economía mundial. Implicaciones y significado de las políticas del FMI-BM, Madrid: ed. Síntesis, 1997
Termes associats
Apropiació, Diàleg de Polítiques
Equivalència en anglès
Policy Conditionality
Categoria
Condonació del deute
Definició
Són operacions mitjançant les quals un país o OFIMUDES creditor acorda amb el país soci deutor una alteració en les condicions de devolució del deute, la qual pot perdonar-se en la seva totalitat (condonació), bé modificar el seu calendari de venciments o refinançar-se a través de un nou préstec (reorganització). Amb independència de l'origen d'aquest deute (no ha de tractar-se, necessàriament, d'Ajut reemborsable, encara que mai podrà reportar-se com a AOD, per exemple, la cancel·lació de crèdits militars), la reducció acordada del deute es registra com a AOD sempre que es realitzi amb objectius de desenvolupament (no són acceptables, per tant, compensacions unilaterals que es realitzin amb purs propòsits comptables). L'operació es comptabilitza pel valor actual net (VAN) del servei del deute condonat (capital més interessos).
Valoració
Discutir la problemàtica del deute extern que tenen els països en desenvolupament escaparia, de llarg, l’abast i objectiu inicial d'aquest Glossari. En molts casos es tracta de països que van assumir un fort endeutament durant els anys 60 i 70 del passat segle (en el marc dels tractats d'independència amb les potències colonials, molts països africans es van veure obligats a reconèixer un deute per les infraestructures heretades); i que a conseqüència de la crisi econòmica de finals dels 70, amb el col·lapse de Bretton Woods i la pujada dels tipus d'interès, van veure disparats el seu endeutament i ofegada la seva capacitat de pagament.
Davant les periòdiques "crisi del deute" que han sorgit des de llavors, l'FMI i el Banc Mundial han tractat de buscar solucions que oferien mitigar la càrrega del deute que suporten aquests països (Iniciativa Països Pobres Altaments Endeutats i Iniciativa per l'Alleujament del Deute Multilateral) a canvi que acceptessin les seves "receptes" econòmiques.
Per si això no fos prou, es dóna la circumstància que, mentre que els països creditors unifiquen les seves posicions i defensen els seus interessos de manera conjunta a través del "Club de París" (http://www.clubdeparis.org/), els països deutors estan desunits i es veuen abocats a negociar amb el Club de París en posició d'inferioritat. Aquest grup "informal" està composat de 20 estats creditors (entre ells Espanya i altres 17 membres del CAD). Al 31 de desembre de 2013 la deute que els països pobres tenien amb països membres del Club de París ascendia a 373.149.000 de dòlars, dels quals un 44% (165.818.000) tenien el seu origen en AOD reemborsable.
Tot i que la condonació del deute als països pobres permet als seus governs alliberar recursos per altres activitats i, en concret, per polítiques de desenvolupament i reducció de la pobresa i la desigualtat, és controvertida la seva inclusió dins de les estadístiques d'AOD del país donant (Ajut inflat).
Exemple: Imaginem que el país A (receptor d'Ajut al desenvolupament) té amb el país B (donant internacional) un deute el valor actual net (VAN) del qual ascendeix als 200 milions d'euros (capital + interessos). Els dos països acorden la condonació d'una part dels interessos i també d'una part del principal, pel que el VAN del deute queda reduït a 150 milions d'euros. La diferència entre el VAN del deute inicial i el del deute posterior (200-150 = 50 milions d'euros) és l'import pel qual el país B reportarà la condonació del deute com a AOD.
Referències
CAD-OCDE; 2008.- Is it ODA?
Club de Paris.- Comprehensive data on its claims as of 31 december 2013.
Fons Monetari Internacional; 2003.- Debt relief, additionality and aid allocation in low-income countries.
Termes associats
Ajut genuí / inflat, Ajut Reemborsable, Condicionalitat de les polítiques públiques, Iniciativa PPAE, Iniciativa ADMI
Equivalència en anglès
Debt Relief
Categoria
Cooperació Delegada
Definició
Modalitat de cooperació en la qual un o diversos donants (denominats 'donants silenciosos') encomanen a un altre ('donant líder') que actuï en el seu nom, establint diàlegs, conduint acords, administrant els fons, etc. Els donants silenciosos renuncien a mantenir relacions bilaterals amb el país receptor en els temes en què s'hagi acordat la delegació, però aporten els fons segons el previst. Les funcions poden limitar-se a una etapa concreta d'un projecte o comprendre programes complets.
Valoració
En resultar d'un acord entre dos o diversos donants en què es reparteixen els rols, en funció generalment dels avantatges comparatius de cada un, la cooperació delegada es relaciona directament amb l'harmonització, la divisió del treball i la complementarietat. A més, l'establiment d'aquest tipus d'aliances pressuposa que els donants comparteixen una mateixa visió sobre les qüestions que es deleguen, definint prioritats comunes, augmentant la concentració de l'aj i l'alineament, i reduint els costos de transacció.
Referències
Palacio Blasco, E., Cooperación delegada: algunas experiencias prácticas, Fundación Carolina, 2008.
Termes associats
Harmonització, Complementarietat, Divisió del Treball
Equivalència en anglès
Delegated Cooperation
Categoria
Cooperació Descentralitzada
Definició
Es coneix amb aquest nom la política de cooperació finançada per actors públics de l'àmbit subestatal, és a dir, ens administratius descentralitzats, diferents del Govern central de l'Estat. A Espanya, aquest paper el juguen les comunitats autònomes (CA) i els ens locals (diputacions provincials, mancomunitats i municipis). Encara que tècnicament les universitats públiques no són ens descentralitzats, és freqüent identificar-les com un actor més de la cooperació descentralitzada.
Valoració
La cooperació espanyola té el mèrit d'haver-se ramificat en tots els nivells administratius per apropar la política de cooperació internacional als ciutadans. Cal reconèixer, però, que, igual que succeeix amb altres polítiques públiques, en ocasions s'ha incorregut en cavalcaments i ineficiències amb l'Estat central, fet que empeny els actors implicats a treballar per a l'harmonització de les seves actuacions, com ho fan els països donants entre si a escala internacional.
Exemple: La majoria de les Comunitats Autònomes van copiar l'estructura estatal, per endegar la seva política de cooperació, mitjançant l'aprovació d'una llei de cooperació i la posada en marxa dels consells regionals de cooperació. En alguns casos, les competències sobre la matèria han estat assumides per les conselleries d'afers socials; en d'altres, per les d'acció exterior, d'educació, de la presidència, etc. Igual que el govern central, les Comunitats Autònomes planifiquen el seu Ajut al desenvolupament a través d'uns plans directors de caràcter plurianual, si bé molts d'ells no s'han renovat com a conseqüència de la crisi i de l'abandó d'aquesta política pública en els últims anys per part d'algunes autonomies.
Referències
Oxfam Intermón, Cooperación descentralizada. La realidad de la ayuda en las comunidades autónomas, 2014
Marteles Moreno, S., La cooperación descentralizada en España, Francia e Italia: un estudio comparativo, 2011
Termes associats
Harmonització, Divisió del Treball, Educació pel Treball, Subvencions a les ONGD
Equivalència en anglès
Decentralized Cooperation
Categoria
Cooperació Sud-Sud
Definició
Marc ampli de col·laboració entre països del Sud en l'àmbit polític, econòmic, social, cultural, ambiental i tecnològic, que involucra dos o més països en vies de desenvolupament. Aquests països comparteixen coneixement, habilitats, experiència i recursos per assolir els seus objectius de desenvolupament per mitjà d'esforços concertats. El que identifica la cooperació Sud-Sud és l'associació amb els principis d'horitzontalitat (els països col·laboren entre si en qualitat de socis), consens (les accions són sotmeses a un consens entre els responsables de cada país) i equitat (la cooperació ha de realitzar-se de manera que els beneficis es distribueixin de manera equitativa entre els participants).
Valoració
La recent evolució de la cooperació Sud-Sud ha conduït a l'increment del comerç i dels fluxos d'inversió estrangera directa entre països del Sud, a la promoció de la integració regional, a la transferència de tecnologia i d'altres formes d'intercanvi, i ha reduït la dependència dels països del Sud respecte de l'Ajut dels països considerats tradicionalment com a donants.
Referències
Oficina de Cooperació Sud-Sud del PNUD, Enhancing South-South and Triangular Cooperation. Study of the Current Situation and Existing Good Practices in Policy, Institutions, and Operation of South-South and Triangular Cooperation, 2009
Termes associats
Cooperació Tècnica, Cooperació Triangular
Equivalència en anglès
South-South Cooperation
Categoria
Cooperació Tècnica
Definició
Conjunt d'activitats finançades per un país donant, el propòsit principal del qual és augmentar el nivell de coneixements, les habilitats, el saber fer tècnic o les actituds productives dels habitants i de les organitzacions dels països socis. Inclou qualsevol activitat que porti implícita una transmissió de coneixement aplicat i es desplega a través d'una sèrie d'activitats, que van de la formació i capacitació dels recursos humans a la prestació d'assistència o assessorament tècnic, la realització d'estudis, la transferència de tecnologia, la realització de passanties, etc.
Segons l'OCDE, en la seva comptabilització com a Ajut Oficial al Desenvolupament, la cooperació tècnica pot incloure:
- Donacions a persones de països socis com a beneficiaris d'una educació o capacitació, tant al seu país com a l'estranger;
- Pagaments a consultors, assessors, etc., així com a professors i al personal d'administració que treballa al servei dels països socis (incloent-hi el cost de l'equipament associat).
Quan l'assistència d'aquest tipus es proporciona dins la implementació d'un projecte de capital, s'inclou indistintament entre les despeses del projecte o programa bilateral, sense identificar-se separadament en les estadístiques de fluxos totals.
Valoració
Algunes crítiques a la cooperació tècnica són: la possibilitat de disminuir la capacitat local (a causa que desplaça i desincentiva les iniciatives locals per solucionar els problemes, i les substitueix per solucions externes que moltes vegades no són les adequades a la realitat local); l'elevat cost (la contractació de serveis a experts estrangers sol ser molt més cara que la contractació d'experts nacionals); la fragmentació (per raó de la descoordinació entre donants i la falta de lideratge dels governs dels països socis), i la contribució a la fuga de cervells (en concret, per culpa dels programes d'estudis a l'estranger).
D'altra banda, es critica la computació com a AOD de determinades formes de cooperació tècnica, ja que reverteixen directament o indirecta en les economies del país donant, com s'explica en l'exemple que segueix.
Exemple: Un estudiant d'un país en vies de desenvolupament rep de l'AGAUR una beca de dos anys per completar els seus estudis de postgrau. La beca inclou els costos de matriculació i de manutenció, més una bossa per a despeses personals.
Referències
Comissió Europea, Making Technical Cooperation more Effective, 2009
Termes associats
Cooperació Delegada, Cooperació Triangular, Desenvolupament de Capacitats
Equivalència en anglès
Technical Cooperation
Categoria
Cooperació Triangular
Definició
En la cooperació triangular intervenen normalment tres actors: un país o organisme internacional que proveeix els recursos financers, un altre país que proveeix els mitjans tècnics i humans (país "pivot"), i un país beneficiari diferent als dos anteriors que pot afegir a més els seus propis recursos. Es tracta d'un esquema mixt que generalment s'articula amb el país del Nord que dóna suport financer a un país del Sud perquè proporcioni assistència tècnica a un tercer país del Sud.
Valoració
La cooperació triangular presenta una sèrie de valuoses potencialitats, entre les quals:
- Promoció de la cooperació horitzontal i enfortiment de la integració regional;
- Desenvolupament de capacitats en els països emergents i generació de sinèrgies mitjançant l'ús dels avantatges comparatius: els països pivots compten amb una experiència que s'adapta i comprèn millor les necessitats del país beneficiari;
- Com a donants d'assistència tècnica, els països pivots són més barats que els donants tradicionals;
- Articulació de diferents tipus de cooperació (Nord-Sud i Sud-Sud) i adaptació d'aquesta a les característiques regionals.
Perquè la cooperació triangular es dugui a terme de manera reeixida, cal que els països beneficiaris s'apropiïn dels programes, i que al seu torn aquests s'arrenglerin amb els objectius i les prioritats de desenvolupament. A més, els països participants hauran de repartir-se les responsabilitats per aprofitar els avantatges comparatius de cada un. També han de vigilar-se tant els costos de transacció derivats dels processos de negociació per arribar a acords tripartits, com els de planificació i d'implementació.
Referències
Oficina de Cooperació Sud-Sud del PNUD, Enhancing South-South and Triangular Cooperation. Study of the Current Situation and Existing Good Practices in Policy, Institutions, and Operation of South-South and Triangular Cooperation, 2009
OCDE, Triangular Co-operation and Aid Effectiveness, 2009
CIDEAL, Reflexiones prácticas sobre la cooperación triangular, 2011
Termes associats
Cooperació Sud-Sud, Cooperació Tècnica
Equivalència en anglès
Triangular Cooperation
Categoria
Costos de Transacció
Definició
Costos derivats de les activitats administratives relacionades amb la provisió d'Ajut, que no tenen valor ni per al donant ni per al receptor, més enllà del de permetre la transferència del mateix. La Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut emfatitza la necessitat d'harmonitzar els procediments operacionals per reduir els costos de transacció; el Consens de Monterrey, per la seva banda, incideix en la seva canalització a través de millors instruments, com ara el recolzament pressupostari.
Valoració
En qualsevol intercanvi econòmic que es realitzi, és inevitable incórrer en algun cost de transacció, per petit que sigui. El sistema de cooperació per al desenvolupament no és una excepció, però es tracta d'una àrea en què la presència d'aquests costos resulta especialment sensible, per la qual cosa cal exigir, per part de la comunitat de donants, i també, per part dels receptors de l'Ajut, la posada en marxa d'instruments que facilitin la mútua harmonització i minimitzin la suma d'aquests costos. L'enfocament basat en els programes, per exemple, és un instrument eficaç que permet reduir els costos de transacció o, com a mínim, desplaçar-los del país soci al país donant, de manera que l'Ajut no es perdi pel camí.
Exemple: Un informe del 2007 aportava dos exemples molt representatius sobre els costos de transacció. El primer feia referència al Govern de Moçambic, que té mil comptes bancaris diferents per a la recepció de l'Ajut exterior, amb els costos de manteniment i gestió que això implica. El segon al·ludia al Govern de Tanzània, els funcionaris del qual han de dedicar temps i recursos a rebre 19 missions de donants per setmana i elaborar 2.400 informes per als donants cada trimestre.
Referències
OCDE; 2008.- Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra
Termes associats
Harmonització, Ajut Programàtic
Equivalència en anglès
Transaction Costs
Categoria
Crisis Humanitàries Oblidades
Definició
Una crisi humanitària és una situació d'emergència en què es veuen amenaçades la vida, la salut, la seguretat o el benestar d'una comunitat o d'un grup de persones en un país o una regió. Aquesta crisi pot deure's a motius polítics (guerres, conflictes civils que provoquen desplaçaments massius de població, etc.), ambientals (terratrèmols, tsunamis, etc.) o sanitaris (epidèmies), i es caracteritza perquè el país que la pateix no compta amb una capacitat de resposta suficient per fer-hi front, de manera que requereix la recepció d'Ajut humanitari per part d'altres països donants.
Es denominen crisis oblidades a les crisis humanitàries severes que estan rebent una resposta nul·la o insuficient per part de la comunitat internacional, per tal com no hi ha un compromís polític per solucionar-les, moltes vegades com a conseqüència de la manca de cobertura mediàtica; tot això amplifica els efectes sobre els damnificats i pot conduir al col·lapse humanitari.
Valoració
Els motius pels quals determinades crisis humanitàries queden totalment o parcialment excloses de l'Ajut internacional són variats, encara que generalment depenen de l'agenda dels governs i mitjans de comunicació occidentals. En aquest context, els organismes multilaterals de desenvolupament han de jugar un paper clau i assignar l'Ajut humanitari amb criteris objectius, lluny de les arbitrarietats en què poden incórrer els governs nacionals.
Per aconseguir una cobertura més equitativa de les necessitats, el repte és garantir que els fons s'assignin d'acord amb una comprensió millorada de les necessitats, tant dels països afectats com a escala global. Per aconseguir-ho, cal millorar la recollida de dades, l'anàlisi i l'accés a la informació; al mateix temps, els donants han de coordinar-se millor entre si i compartir les anàlisis sobre les necessitats dels països orfes de l'Ajut, així com acordar una anàlisi col·lectiva de prioritats que els serveixi com a full de ruta per actuar.
Exemple: Un dels estàndards més consultats sobre les crisis humanitàries oblidades és l'índex FCA (Forgotten Crisis Assessment), que elabora l'Oficina Europea d'Ajut Humanitària (ECHO). L'índex s'elabora ponderant un seguit d'indicadors que inclouen la vulnerabilitat del país, la cobertura mediàtica, l'Ajut públic per càpita i una avaluació qualitativa a càrrec de les unitats geogràfiques de l'ECHO i dels seus experts.
Les crisis oblidades generalment afecten més les minories d'un país, els grups humans les condicions de vida dels quals estan per sota dels estàndards nacionals. Tal és el cas, per exemple, dels refugiats sahrauís a Algèria, l'ètnia dels katxins a Myanmar o els desplaçats a Colòmbia: són minories "oblidades" pels governs del seu país, i la comunitat internacional té objeccions per intervenir en aquestes crisis humanitàries per no soscavar la sobirania estatal
Referències
ECHO, Methodology for the Identification of Priority Countries for the European Commission Humanitarian Aid. "GNA and FCA", 2008
ECHO, Forgotten Crisis Assessment 2010-2014
Termes associats
Ajut Humanitari, Afavorits i Orfes de l'Ajut
Equivalència en anglès
Forgotten Humanitarian Crisis