Glossari
Definicions
Educació per al Desenvolupament
Definició
És un concepte propi de la cooperació espanyola, equivalent a l'activitat que el CAD denomina "sensibilització sobre els problemes relacionats amb el desenvolupament" (codi CRS 99820). La Estrategia de Educación para el Desarrollo de la Cooperación Española (2007) defineix l'educació per al desenvolupament (ED) com un "procés educatiu (formal, no formal i informal) constant, encaminat, a través de coneixements, d'actituds i de valors, a promoure una ciutadania global generadora d'una cultura de la solidaritat compromesa amb la lluita contra la pobresa i l'exclusió, així com amb la promoció del desenvolupament humà i sostenible".
Valoració
L'enfocament subjacent a l'ED és el de transformar la manera de pensar dels països desenvolupats per fer més duradors i sostenibles els canvis que la política de cooperació impulsa en els països socis. El Pla Director de la cooperació espanyola pel 2009-2012 deia encertadament que "la construcció d'una societat compromesa d'una manera continuada amb l'eradicació de la pobresa i amb el desenvolupament humà i sostenible ha d'anar acompanyada necessàriament d'un procés educatiu que informi, formi i comprometi la ciutadania".
Sembla, però, que els esforços realitzats no estan sent suficients, ja que, tot i que la cooperació és la política pública més retallada durant la crisi (fins a un 70%, molt per sobre de qualsevol altra) no s'observa un cost polític per al Govern responsable, a penes se'n parla en els mitjans de comunicació i poques vegades està present en el debat ciutadà. Això es deu, fonamentalment, al fet que bona part de la població no és conscient que la cooperació és una política pública, per bé que sí que es constata una consciència solidària entre la població espanyola: segons el Barómetro del Real Instituto Elcano, de desembre de 2013, el 63% dels espanyols considera que ha d'augmentar la despesa en cooperació, enfront d'un escàs 15% que pensa que hauria de continuar disminuint.
D'altra banda, és fonamental que la cooperació descentralitzada (les comunitats autònomes, els ens locals i les universitats) continuï liderant els projectes d'educació per al desenvolupament, ja que, per la seva naturalesa (una major proximitat als ciutadans i a les ONGD presents en els diferents àmbits territorials), és l'actor més apropiat per fer-ho. Durant la vigència del III Pla Director (2009-2012), Espanya va desemborsar 210 milions d'euros en educació per al desenvolupament (bilateral), dels quals el Govern central va finançar un 23% i els ens descentralitzats el 77% restant.
Exemple: L'ED poden ser despeses que tenen lloc en el país donant, consistents en tallers, conferències, projectes especials de recerca, etc., que es duen a terme per generar una major sensibilització i un major interès social per la cooperació en el desenvolupament.
Referències
MAEC, Estrategia de Educación para el Desarrollo de la Cooperación Española, 2007
Termes associats
Cooperació Descentralitzada, Meta 0,7%, Enfocament Basat en Drets
Equivalència en anglès
Promotion of Development Awarness
Categoria
Eficàcia de l'Ajut
Definició
No existeix una definició tancada d'aquest terme, ja que en certa manera té vida pròpia i evoluciona al ritme que els actors internacionals fan evolucionar la pròpia política de cooperació. Des del compromís formal assolit el 2005 amb la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut, el concepte s'ha anat enriquint i depurant, i s'enfoca cada vegada més cap a l'òptica dels països i de la població beneficiària de l'Ajut; poc a poc, aquests van liderant els processos i l'agenda internacional, com s'ha anat posant de manifest en els fòrums que van seguir a París: Accra (2008), Pusan (2011) i Mèxic (2014).
De manera abstracta, l'Ajut és eficaç com millor contribueix al fet que el país beneficiari assoleixi els seus objectius de desenvolupament. El terme engloba una gran varietat de qüestions relacionades amb la gestió i el lliurament de l'Ajut, qüestions que afecten tant els donants com els socis.
Valoració
El canvi de focus cap als països beneficiaris de l'Ajut i el replantejament de les relacions Nord-Sud han estat fonamentals per avançar en l'agenda de l'eficàcia. En certa manera es pot parlar d'un canvi de paradigma i passar de la visió assistencialista de la primera i segona generació de l'Ajut al desenvolupament, a una visió que posa l'accent en la sostenibilitat, l'apoderament dels països i de les societats dels països del Sud, i en el desenvolupament de les seves capacitats. La forma de fer cooperació és un aprenentatge continu que en ocasions necessita recórrer al mètode d'assaig i error; els resultats encara són molt pobres pel que fa a alguns dels indicadors d'acompliment, però les experiències dels darrers anys han de ser un bon esperó per seguir avançant cap a un Ajut cada vegada més eficaç.
Exemple: La Declaració de París construeix l'eficàcia al voltant de cinc principis, la definició dels quals es pot consultar en aquest Glossari: alineament, apropiació, harmonització, gestió orientada als resultats i retiment de comptes.
Referències
OCDE, Declaración de París sobre la eficacia de la ayuda al desarrollo y programa de acción de Accra, 2005-2008
OCDE, Hacia una cooperación al desarrollo más eficaz. Informe de avances 2014
Termes associats
Qualitat de l'Ajut, Declaració de París
Equivalència en anglès
Aid Effectiveness
Categoria
Element de donació
Definició
Mesura el nivell de concessionalitat o liberalitat que conté un préstec. Així doncs, per poder ser considerat en les estadístiques d’AOD, l'element de donació que conté l'Ajut reemborsable ha de ser superior a un determinat llindar (U%).
El nivell de concessionalitat del préstec es calcula respecte a una taxa d'interès de referència (r%), de manera que tot préstec que es concedeixi per sota d'aquesta taxa durà incorporat un element de donació. Un préstec sense mancances concedit al r% d'interès portarà un element de donació del 0%, mentre que l'Ajut no reemborsable (és a dir, donació) porta un element de donació del 100%.
Els valors (U, R) han canviat recentment, després de 40 anys sense variar:
- Per als fluxos d'AOD anteriors a 2015: U = 25%, r = 10% .- un préstec és computable com a AOD quan el seu element de donació és d'almenys un 25%, calculat per a una taxa de descompte del 10%.
- Per als fluxos d'AOD reportats a partir de 2018: diferents valors (U, r) depenent de la renda del país beneficiari .- Es requereix un element de donació del 45% per als països menys avançats i altres països de renda baixa; 15% per als països de renda mitjana-baixa; 10% per als països de renda mitjana-alta. De la mateixa manera varia la taxa de descompte aplicable: prenent com a base la taxa de descompte utilitzada actualment per l'FMI (5%) se suma un diferencial de risc depenent del país beneficiari, de manera que la taxa a aplicar per als països menys avançats i altres països de renda baixa és del 9%, per als països de renda mitjana-baixa del 7%, i per als països de renda mitjana-alta del 6%. S'acorda així mateix actualitzar de forma periòdica els llindars i les taxes de descompte indicades.
- Per als fluxos reportats entre 2015 i 2017 s'han d'utilitzar els dos sistemes abans descrits.
Valoració
Les regles del CAD per valorar la concessionalitat de l'Ajut reemborsable s'havien quedat obsoletes, ja que la taxa de referència que es feia servir (10%) no es corresponia a la realitat dels mercats internacionals. D'aquesta manera, les OFIMUDES podien obtenir préstecs al 2-3% d'interès i prestar aquest mateix diners a un país en vies de desenvolupament amb un interès del 5-6%, aconseguint que això computés com a AOD.
Ara bé, la reforma aprovada pel CAD a la fi de 2014 no resol tota la problemàtica i deixa importants ombres:
- L'incentiu per promocionar l'Ajut reemborsable cap als països menys avançats que incorpora la reforma amenaça d’incrementar el seu endeutament fins a nivells insostenibles.
- Així mateix, tot i que s'incentiva una major liberalitat (en general) de l'Ajut reemborsable, al mateix temps s'està incentivant l'ocupació de l'Ajut reemborsable en substitució de les donacions pures, ja que el nou sistema de comptabilització permet que qualsevol crèdit d'AOD que compleixi amb els requisits establerts tingui un efecte net positiu en les estadístiques d'AOD (abans, el seu efecte es neutralitzava al llarg del temps).
- No resol el problema de distorsió en les estadístiques oficials d'AOD, simplement varia el tipus de distorsió. Abans, els anys amb més volum d'Ajut reemborsable engreixaven les xifres, en detriment d'aquells anys en què es consumaven menys operacions però hi havia un important volum de reemborsaments. A partir de l’entrada en vigor de la reforma, i en deixar de computar en negatiu els reemborsaments, les xifres d'AOD dels anys anteriors quedaran encara més inflades.
- El nou sistema segueix sense incrementar suficientment la transparència en matèria dels interessos anuals que ingressa el país donant pels crèdits que ha concedit.
- Es reconeix, però, que en el llarg termini aquesta reforma proporcionarà informació més transparent i fefaent sobre l'esforç anual que cada país realitza.
Exemple: Posem per cas que la Corporació Andina de Foment (CAF) concedeix al govern de Bolívia un préstec de 1.000 milions de dòlars, a una taxa d'interès anual del 6%, amb un venciment a 20 anys i sense períodes de gràcia previstos. El resultat financer de calcular l'element de donació d'aquest préstec respecte a un préstec a la taxa de referència del 10% és del 25,1%, de manera que el préstec si podria haver-se reportat com a AOD abans de la reforma de 2014. No obstant però, sota les noves regles correspon aplicar una taxa de descompte del 7% (Bolívia és un país de renda mitjana-baixa), a resultes de la qual s'obtindria un element de donació de tan sols el 7,4%; aquest últim valor està per sota del llindar U = 15% aplicable als països de renda mitjana-baixa, per la qual cosa no procediria reportar com a AOD l'operació descrita.
Al següent enllaç s’hi pot descarregar la calculadora financera que utilitza el CAD.
Referències
DAC High Level Meeting. Final Communiqué 16/12/2014.
Termes associats
Ajut Oficial al Desenvolupament, Ajut reemborsable, OFIMUDES
Equivalència en anglès
Grant Element
Categoria
Enfocament basat en Drets
Definició
L'enfocament basat en els drets humans és un marc conceptual que es fonamenta en les normes internacionals sobre drets humans i que operativament està dirigit a promoure'ls i protegir-los. En el punt de partida de l'enfocament basat en els drets, es troba la idea que el desenvolupament i els drets humans són interdependents i es reforcen mútuament, i que la pobresa s'entén com una vulneració d'aquests drets.
Valoració
Tot i l'estreta relació entre la cooperació per al desenvolupament, la Declaració Universal de Drets Humans i els instruments internacionals de protecció d'aquests drets, incorporar un enfocament basat en els drets humans dins de les polítiques de cooperació i en la reducció de la pobresa és un repte important a la pràctica. Els drets humans es contemplen com a matèria prioritària en diversos països, però només una minoria d'agències de desenvolupament s'ha compromès a integrar aquest enfocament.
Exemple: Un prerequisit d'aquest enfocament és la integració dels principis dels drets humans en totes les tasques de desenvolupament (definició de polítiques, planificació estratègica, programació, finançament, execució d'intervencions i avaluació): 1) universalitat, indivisibilitat, interdependència i inalienabilitat dels drets humans; 2) igualtat i no discriminació (incloent-hi la igualtat de gènere); 3) participació per a l'apoderament, i 4) transparència i responsabilitat
Referències
Red EnDerechos y AECID, El enfoque basado en Derechos Humanos y las políticas de cooperación internacional, 2011
Termes associats
Educació per al Desenvolupament
Equivalència en anglès
Right-Based Approach
Categoria
Enfocament basat en els Programes
Enfocament VARD
Definició
Les sigles VARD signifiquen Vinculació entre Ajut d'emergència, Rehabilitació i Desenvolupament. L'enfocament VARD, per tant, és una forma de gestionar les crisis humanitàries que intenta integrar els conceptes d'Ajut Humanitari i d'Ajut al Desenvolupament, mirant de cobrir la llacuna existent entre les intervencions humanitàries (amb una perspectiva a curt termini) i les actuacions específiques de desenvolupament (orientades a llarg termini).
En essència, l'enfocament VARD aspira a convertir la necessitat de resposta davant d'una crisi humanitària (Ajut d'emergència) en una oportunitat per atallar les causes que originen la vulnerabilitat, augmentar la resiliència del país i reduir així els riscos en el futur (rehabilitació); la millora de les condicions permetrà aleshores la posada en marxa, a mitjà i a llarg termini, de programes de desenvolupament.
Valoració
L'enfocament VARD sorgeix en els anys 80 del segle passat en el marc d'una revisió generalitzada de l'assistencialisme que havia predominat en la primera generació. Significa una visió més completa, comprensiva i integradora de les diferents formes de cooperació, i una millora evident en termes d'eficàcia. La gestió de les crisis ha de venir acompanyada d'una gestió dels riscos (prevenció) i de la consolidació de les estructures polítiques, socials i financeres dels països que els pateixen, i ha de facilitar l'apropiació per part dels governs nacionals.
En els anys 90 es van aixecar crítiques contra l'enfocament VARD, en observar-se que certes intervencions humanitàries preconitzades des d'aquest enfocament van ser, en ocasions, instrumentalitzades i polititzades segons l'interès dels països donants. Aquestes crítiques, lluny de menyscabar l'enfocament, van servir com a esperó per polir-lo i millorar-ne les pràctiques, i es pot dir que avui dia segueix plenament vigent, més encara tenint en compte els desastres cíclics que pateixen diverses regions com a conseqüència del canvi climàtic.
La manera de desplegar l'enfocament VARD dependrà dels factors causants de les crisis humanitàries. Així, l'enfocament VARD resulta més senzill d'aplicar, com a resposta a catàstrofes naturals, quan es compta amb la col·laboració de les autoritats locals i ja hi ha implantada una estratègia de prevenció i gestió de riscos. Per exemple, quan hi ha àrees d'un país que han patit una catàstrofe amb menor intensitat, aquestes àrees poden redirigir l'Ajut cap a activitats que generin ingressos per a la comunitat, mentre que les zones més afectades encara tracten de sortir de la situació d'emergència alimentària o sanitària.
Pot resultar més problemàtic, tanmateix, aplicar l'enfocament VARD en estats fràgils o davant de conflictes violents, ja que hi ha un major risc de polititzar l'Ajut, o que aquesta no arribi als seus destinataris finals (corrupció, desviament de l'Ajut, etc.) i acabi afavorint la prolongació del conflicte armat. En aquests casos, cal valorar acuradament els orígens de la crisi i, si la situació ho recomana, conformar-se amb actuacions immediates d'alleujament.
Exemple: El 2010, després de les inundacions que van assolar el Pakistan i que van deixar 20 milions de persones afectades, es van suspendre els programes de desenvolupament en marxa per concentrar els esforços únicament en l'Ajut d'emergència i de reconstrucció; quan sis mesos després es va intentar reprendre aquests programes, molts van haver d'abandonar-se definitivament. Per contra, durant la sequera que va assolar la Banya d'Àfrica els anys 2011 i 2012, a Turkana (Kenya), Oxfam Intermón va seguir combinant l'acció genuïnament humanitària amb el treball d'Ajut al desenvolupament: va mantenir programes dirigits a mitigar la inseguretat alimentària mitjançant transferències d'efectiu, alhora que advocava per una major protecció social dels pastors per part de l'Estat i millorava la capacitació d'aquests per negociar els preus i gestionar les seves finances.
Referències
Comissió Europea, Linking Relief, Rehabilitation and Development - An assessment, 2001
Termes associats
Ajut Humanitari, Estats Fràgils, Resiliència
Equivalència en anglès
LRRD Approach
Categoria
Estats Fràgils
Definició
Són estats que manquen de legitimitat política, els governs dels quals no són capaços de garantir l'estabilitat, la seguretat ni els drets, com tampoc l'accés a béns per a la majoria de les persones. Dins d'aquest marc, els factors de fragilitat poden combinar-se entre si amb més o menys intensitat; portat a l'extrem, el paradigma de l'Estat fràgil és el d'un Estat sumit en un conflicte civil, sense autoritat ni legitimitat i sense capacitat, per tant, de garantir a la població la provisió dels serveis més bàsics.
Valoració
Segons el Banc Mundial, aproximadament un quart de la població mundial viu en estats fràgils, cosa que és sinònim de pobresa i vulnerabilitat. Moltes anàlisis atribueixen les responsabilitats de l'erosió estatal als mateixos estats i als seus factors interns, oblidant que es tracta també d'un procés derivat de factors internacionals. De fet, cal preguntar-se si la pobresa està en l'origen de la fragilitat dels estats o si, per contra, és la fragilitat de les estructures estatals la que condueix a la pobresa. Sigui d'una manera o d'una altra, es tracta de dos problemes que requereixen una solució conjunta.
Quan la comunitat internacional es troba amb un Estat extremadament fràgil, és molt difícil poder dur a terme una cooperació eficaç, ja que la mateixa inestabilitat del país impedeix fer una planificació a llarg termini, i la falta de legitimitat de les seves institucions dificulta la coordinació amb els donants. És per això que, en molts casos, l'única resposta que es pot donar és la assistencialista, en forma d'Ajut humanitari o d'accions de desenvolupament, molt puntuals i poc sostenibles en el temps.
Exemple: L'ONG The Fund For Peace (FFP) realitza, des de l'any 2005, una anàlisi sobre els estats "fallits" o fràgils, ordenant els països en un rànquing, en funció d'una sèrie d'indicadors que cobreixen una àmplia gamma de factors que posen en perill l'estabilitat dels estats. Aquests factors inclouen indicadors socials (pressions demogràfiques i desastres naturals, desplaçament de persones, tensions i violència entre grups, fuga de capital humà), econòmics (pobresa i reducció del desenvolupament econòmic, disparitats per raons ètniques i religioses), i polítics i militars (corrupció, provisió de béns i serveis públics, independència del poder judicial, violació dels drets humans, estat de les forces de seguretat, presència d'elits, i intervenció d'actors externs en els assumptes interns).
Referències
The Fund for Peace, Fragile States Index
FRIDE, Fragile States: Exploring the Concept, 2006
Besley, T.; Persson, T., Fragile States and Development Policy, 2011,
Termes associats
Resiliència
Equivalència en anglès
Fragile States