Glossari

Definicions

Fonprode / Fons per a la Promoció al Desenvolupament

Definició

El Fons per a la Promoció del Desenvolupament, FONPRODE, és un instrument de cooperació financera creat pel govern de l’Estat mitjançant la Llei 36/2010, que va entrar en vigor a partir del gener del 2011 i que va ser modificat a l’abril del 2014 per mitjà de la Llei 8/2014. El FONPRODE es va crear amb l’objectiu de modernitzar l’arquitectura institucional de la cooperació espanyola i així respondre a les demandes de l’Agenda de l’Eficàcia de l'Ajut, heretant els actius i passius que formaven part de la branca de Cooperació del FAD (Fons d’Ajut al Desenvolupament) i del FCM (Fons per a la Concessió de Micro-crèdits). Mitjançant la reforma del FAD es pretenia desvincular la política comercial (per la que es creava un vehicle específic, el FIEM - Fons d’Internacionalització Empresarial) de la política de cooperació al desenvolupament, avançant així com a la desaparició de l’Ajut lligat (les operacions amb càrrec al FONPRODE no poden tenir caràcter lligat).

El Fons disposa d’una dotació pressupostària anual a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat. Està gestionat (article 4 de la Llei) pel Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació (MAEC), a través de la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional i per a IberoAmèrica (SECIPI) i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), “amb el recolzament de la Companyia Espanyola de Finançament per al Desenvolupament (COFIDEs, adscrita al Ministeri d’Economia i Competitivitat). La involucració de COFIDES en la gestió del FONPRODE fou un dels aspectes més polèmics de la reforma de la Llei, i el Reglament de desenvolupament (Real Decret 597/2015, del 3 de juliol) va quedar lluny d’aclarir aquesta qüestió. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) es va mantenir com a agent financer del Fons

Les operacions susceptibles de ser finançades a càrrec de FONPRODE són molt variades, però recullen certes limitacions, com la que requereix que es dirigeixin a algun dels països prioritaris segons el Pla Director en vigor. La seva principal línia actuació són les operacions en Ajut reemborsable, ja que és l'únic vehicle existent a Espanya per canalitzar aquest tipus d'ajuda; en aquest àmbit, trobem tant operacions de micro finances com de capital (incloent-hi també préstecs o participacions en fons d'inversió en sectors com la seguretat alimentària, les energies renovables, l'agricultura o el desenvolupament de MIPYME).

Els quatre últims Pressupostos Generals de l’Estat (2013-2016) van determinar que en aquests anys només podrien autoritzar-se amb càrrec a FONPRODE operacions de caràcter reemborsable, tot i que la Llei també preveu que el Fons dugui a terme operacions amb caràcter de donacions (aportacions a organismes multilaterals i institucions financeres internacionals de desenvolupament, iniciatives i programes del sistema de les Nacions Unides, o contribucions de caràcter bilateral a Estats).

Valoració

Els principis que van inspirar la creació del FONPRODE al 2010 (desvincular l’Ajut al desenvolupament de la política comercial i eliminar l’Ajut lligat) van quedar en entredit després de la reforma de la Llei duta a terme al 2014, efectuada a esquenes del sector de la Cooperació i per mitjà d’una Llei d’àmbit econòmic i comercial (a través de la Disposició Final Segona de la Llei 8/2014, "sobre cobertura per compte de l'Estat dels riscos de la internacionalització de l'economia espanyola".

Més greu encara és el protagonisme que la nova Llei concedeix a COFIDES, en detriment del MAEC. Cal tenir en compte que COFIDES és una societat mixta publico-privada amb gairebé el 40% del seu capital en mans de grans bancs, especialitzada des de la seva creació el 1988 a donar suport a les inversions exteriors de les empreses espanyoles

  • COFIDES passa a ser corresponsable de la gestió del FONPRODE, el que inclou la identificació de les accions finançables (juntament amb la SECIPI i l’AECID).
  • COFIDES es converteix en expert independent per valorar si el deute d'un país té risc d'insostenibilitat; en aquest cas, no podrà rebre crèdits de FONPRODE.

En línia a aquests fets, es modifiquen un seguit d'aspectes sobre l'Ajut reemborsable, amb un clar enfocament cap a criteris d'internacionalització empresarial en lloc de cap dels propis de cooperació al desenvolupament. Així, se suprimeix el límit del 5% de l'AOD reemborsable sobre el total d'AOD; se suprimeix la menció que les operacions reemborsables del FONPRODE no suposaran la seva implicació o participació en la política de suport a la internacionalització de l'empresa espanyola; s'eliminen requisits de coherència i transparència, etc. A més, s'elimina la vinculació que la llei original feia en relació a determinades donacions a fons fiduciaris i OFIMUDES (sobre destinar a serveis socials bàsics o estats fràgils).

En relació a la gestió de l'organisme, es configura un Comitè Executiu (20 membres) de caràcter centralista i governamental, sense representants de la societat civil ni de la cooperació descentralitzada. El Consell de Cooperació (art. 22 del Reglament) es limita a ser informat de les actuacions del Fonprode amb posterioritat a les mateixes.

La reforma de la llei no ha permès, de moment, desbloquejar el funcionament del que estava cridat a ser el principal instrument de la cooperació estatal. La prohibició d'operacions no reemborsables per no impactar en els objectius de dèficit públic, unida a l'alta rendibilitat exigida pels ministeris d'Hisenda i d'Economia per a les operacions reemborsables, han propiciat que amb prou feines es autoritzessin operacions del Fons durant la Legislatura 2011-2015 , amb una execució ridícula de les previsions pressupostàries per a aquests anys.

Exemple: Els Pressupostos Generals per a l'any 2012 van fixar un sostre pressupostari de 420 milions d'euros amb càrrec a FONPRODE: un màxim de 285 milions per a operacions de caràcter reemborsable, i un màxim de 135 milions per a la resta d'operacions (donacions). Segons les dades de l’abocament del 2012, tot just es van desemborsar 37,0 milions en Ajut reemborsable i 58.400.000 en donacions, per a un total de 95.400.000 d'euros d'AOD Bruta. Els reemborsaments (principalment, els provinents de l'antic Fons de Concessió de Microcrèdits) van sumar -44.800.000 d'euros, de manera que l'AOD Neta amb càrrec al FONPRODE va ser de 50,6 milions d’euros.

Referències

Llei del FONPRODE (text actualitzat)

MAEC, juliol 2013. Informe Actividad del FONPRODE 

Posicionamiento de la Plataforma 2015 y Más y la Coordinadora de ONGD sobre la reforma del Fondo para la Promoción del Desarrollo (FONPRODE). 

Termes associats

Ajut lligat, Ajut reemborsable

Equivalència en anglès

Development Promotion Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fons Comú

Definició

Diversos actors (països donants, organismes multilaterals i/o, potencialment, també el país soci) aporten fons en un mateix compte o "cistella" per finançar un conjunt de línies pressupostàries o d'activitats acordades com a elegibles com a suport a un programa sectorial. Aquesta cistella pot ser gestionada pel país receptor o per un dels donants. 

Valoració

La gestió de l'Ajut a través d'un fons comú facilita la reducció dels costos de transacció i fomenta la coordinació. A més, si els fons estan correctament estructurats i tenen una cobertura prou àmplia, poden promoure la coherència en el planejament i l'assignació  pressupostària del sector, i facilitar que el Govern soci s'apropiï de la despesa realitzada pel donant en el sector.

Exemple: El Reglament Financer de la UE permet quatre formes de gestió de fons comuns, en què participa el pressupost de la UE:

  • Gestió descentralitzada: a càrrec del país soci.
  • Gestió conjunta: per part d'un organisme internacional.
  • Gestió indirecta descentralitzada: per una institució d'un Estat membre, per exemple.
  • Gestió a càrrec de la mateixa Comissió, ja sigui en nom dels estats membre, d'un país soci o d'un altre organisme internacional

Referències

EuropeAid, Support to Sector Programmes covering the three financing modalities: Sector Budget Support, Pool Funding and EC project procedures, 2007

Termes associats

Ajut Programàtic, Cofinançament, Cooperació Delegada, Cooperació Triangular, Harmonització

Equivalència en anglès

Pool Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fons Fiduciari

Definició

Són vehicles per canalitzar els fons d'Ajut de donants governamentals (Ajut multibilateral) i no governamentals, administrats per una organització fiduciària (per exemple, l'ONU, que administra el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, PNUD). Els fons fiduciaris es dediquen a finançar activitats acordades entre l'organisme fiduciari i el donant o els donants. Aquestes activitats van des d'immensos programes globals fins a projectes convencionals de desenvolupament.

Valoració

Els fons fiduciaris canalitzen més del 10% de l'AOD proporcionada per tots els estats membres de l'OCDE. El seu nombre s'ha multiplicat en l'última dècada, del que es dedueix la importància que proporcionin un ajut eficaç. Donada la varietat de fons fiduciaris existents, es combinen experiències bastants positives amb d'altres més negatives.

Una crítica freqüent que es fa dels fons fiduciaris és que els països contribuents marquen l'Ajut que dipositen en aquests fons, determinant per endavant en què o en quin sector es gastaran els diners (Ajut multibilateral). No obstant això, els fons fiduciaris també tenen un valor afegit, sobretot quan aporten recursos amb els que donen suport a béns públics globals, en lloc d'usar-se com a complement de l'Ajut al desenvolupament que rep un país, ja que en aquest cas l'avantatge d'un fons fiduciari sobre mecanismes bilaterals de l'ajut és poc clara.

Els fons fiduciaris fallen freqüentment a l'hora de integrar-se en els programes propis del país receptor i de permetre una participació suficient d'aquest en el disseny dels seus objectius i modalitats; a més, en ocasions és difícil la coordinació sobre el terreny amb d'altres fonts d'Ajut. Per tot això, més que qüestionar-ne la naturalesa i l'existència, des de molts àmbits es reclamen canvis substancials en la gestió d'aquests fons, per tal de potenciar-ne l'orientació als resultats i el retiment de comptes. Es reclama, a més, un enfocament estratègic per part dels països donants, que focalitzi la seva contribució cap als fons millor gestionats, més eficaços i que facilitin l'apropiació i l'alineament amb les prioritats del país receptor.

Exemple: Diverses desenes de programes de les Nacions Unides s'administren sota el sistema de fons fiduciaris. Un d'ells és el Programa Mundial d'Aliments, al qual el Govern espanyol, a través de l'AECID, va contribuir amb 10 milions d'euros l'any 2012. Aquest import es va repartir entre 14 actuacions diferents, a països com les Filipines, Níger,  Mali, Sudan del Sud, Síria o la població sahrauí.

Referències

IEG, An Evaluation of the World Bank 's Trust Fund Portfolio. Trust Fund Support for Development, 2011 

CFP, How Much of Official Development Assistance is Earmarked?, 2011 

Termes associats

Ajut Multibilateral, Fons Comú, OMUDES, Reservar l'Ajut

Equivalència en anglès

Trust Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fons Global

Definició

De titularitat mixta publicoprivada, 'fons global' és la denominació genèrica per a una sèrie de cistelles de donants sorgides de la col·laboració entre entitats públiques (estats, OMUDES) i privades (ONGD i, molt especialment, empreses) amb l'objectiu de finançar béns públics globals (lluita contra la pobresa extrema, educació, salut, infància, medi ambient, lluita contra la SIDA, etc.), i accelerar així el compliment dels Objectius del Mil·lenni (ODM). Precisament, els fons globals parteixen del vuitè ODM: fomentar una aliança global per al desenvolupament.

Valoració

Malgrat les controvèrsies sorgides en ocasions al voltant de la bona gestió d'aquests fons, o bé sobre determinades decisions preses en el seu si (de vegades esbiaixades cap als interessos dels donants privats, com ara les empreses farmacèutiques), és innegable la contribució d'aquests fons a la consecució dels Objectius del Mil·lenni, amb resultats mesurables en molts dels casos. A més, aquests fons han servit per captar recursos de l'àmbit privat, han ampliat el ventall d'actors de la cooperació i, amb això, el finançament disponible.

Referències

Nacions Unides, The Millennium Development Goals Report 2013

Termes associats

Ajut Multibilateral, Fons Fiduciari, Reservar l'Ajut, Objectius de Desenvolupament del Mil·leni

Equivalència en anglès

Global Fund

Categoria

Gestió de l'ajut

Fragmentació de l'Ajut

Definició

Existència de múltiples donants en un mateix país soci, amb intervencions aïllades i sumes reduïdes en cadascuna. En general, es refereix a les actuacions en què cal un enfocament de conjunt i la necessària harmonització entre els donants.

Valoració

La fragmentació menyscaba l'eficàcia de l'Ajut, ja que incrementa els costos de transacció; redueix l'impacte i desaprofita les complementarietats entre els donants en tractar-se d'accions aïllades i de petita dimensió; contribueix als cavalcaments, i redueix la capacitat administrativa dels governs socis, com a conseqüència del temps i dels recursos excessius que es destinen a atendre les delegacions dels donants.

Exemple: Les dades del Comitè d'Ajut al Desenvolupament revelen que el 50% de les accions de desenvolupament registrades acumulen a penes el 5% del volum total de l'Ajut.

Referències

OCDE, OECD Report on Division of Labour: Addressing Cross-country Fragmentation of Aid, 2011 

Termes associats

Harmonització, Complementarietat, Divisió del Treball, Concentració Geogràfica i Sectorial

Equivalència en anglès

Aid Fragmentation

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Fungibilitat de l'Ajut

Definició

Substitució dels fons interns del país receptor pel finançament extern del país donant, destinat a la mateixa finalitat. És a dir, en comptes de constituir un ajut addicional, se substitueix uns fons per uns altres, de manera que els fons del país soci poden desviar-se cap a altres fins, no necessàriament relacionats amb la lluita contra la pobresa.

Valoració

Hi ha el debat sobre si les noves modalitats d'ajuda impulsades per la Declaració de París sobre l'Eficàcia de l'Ajut, com ara l'Ajut programàtic i, dins d'aquesta, el recolzament pressupostari, són més fungibles que les altres modalitats que posen més el focus en el suport a projectes. S'argumenta que, escapant del control del donant, el suport pressupostari facilita que determinats governs de països socis desviïn fons cap a pràctiques corruptes o, senzillament, cap a objectius diferents als desitjables.

Encara que cap forma d'ajuda està exempta de risc, no hi ha però evidència empírica que unes modalitats d'ajuda resultin més fungibles que altres, per la qual cosa no s'ha de posar en dubte el suport als principis d'alineament i d'apropiació que consagra la Declaració de París.

Exemple: Un país de l'Àsia Central rep ajuda sanitària a través d'un programa de les Nacions Unides. Gràcies a la recepció d'aquests fons, el president del país beneficiari ordena desviar els fons, pressupostats per a la vacunació de la població infantil, cap a la contractació d'estrelles internacionals per fer un concert pel seu aniversari.

Referències

Leiderer, S., Fungibility and the Choice of Aid Modalities. The Red Herring Revisited, 2012,

Termes associats

Recolzament Pressupostari

Equivalència en anglès

Aid Fungibility

Categoria

Gestió de l'ajut