Glossari

Definicions

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)

Definició

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni han marcat l'agenda internacional de cooperació durant els tres primers lustres del segle XXI, definint unes fites a mig termini per tal de fer visibles i quantificar els èxits de l'Ajut al desenvolupament. Amb l'objectiu de fons de reduir la pobresa extrema a mitjan 2015, les Nacions Unides van acordar amb la comunitat internacional una sèrie d'objectius de desenvolupament, amb unes metes i uns indicadors específics. 

La Declaració del Mil·lenni, de 18 de setembre de 2000, és el document que recull els següents compromisos: 1) eradicar la pobresa extrema i la fam; 2) aconseguir una educació primària universal; 3) promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona; 4) reduir la mortalitat infantil; 5) millorar la salut materna; 6) combatre el VIH de la SIDA, el paludisme i altres malalties; 7) garantir la sostenibilitat del medi ambient, i 8) fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

Valoració

Els ODM han orientat les iniciatives internacionals de cooperació per al desenvolupament durant els últims quinze anys i han permès l'establiment d'un marc de referència per a donants i per als països socis. Amb aquest impuls, han facilitat l'assoliment d'importants èxits:

  • Avenços associats a la consecució dels Objectius: reducció, tant del nombre de persones que viuen en l'extrema pobresa com de la taxa de pobresa en totes les regions del món; reducció a la meitat del percentatge de persones sense accés a fonts d'aigua potable millorada; reducció del percentatge d'habitants a barris marginals, i igualtat en l'educació primària per a nens i nenes.
  • Ser capaços de reunir els diferents marcs de referència i els diversos organismes de les Nacions Unides en una plataforma comuna de desenvolupament. 
  • Renovar l'interès i la creença en la responsabilitat global d'eradicar la pobresa; centrar l'atenció política en unes poques àrees clau de desenvolupament i demostrar una extraordinària longevitat: els ODM continuen i continuaran vigents a l'agenda global (Agenda Post 2015),– ja que constitueixen una fita, tant per als governs com per a una part important dels protagonistes del diàleg sobre desenvolupament. 

No obstant això, els ODM no han estat exempts de crítiques. La primera crítica que se'ls adreça té a veure amb els objectius que no s'aconseguiran (alfabetització, desaparició de la fam, millora de la salut materna, etc.) i amb la reducció del pressupost d'AOD en molts països, amb l'excusa de la crisi econòmica. D'altra banda, també s'ha criticat que els ODM no inclouen una sèrie de temes fonamentals, com ara els drets humans, la pau, la seguretat, la governança i la protecció als sectors més vulnerables. S'ha indicat que van ser dissenyats pels països donants sense atendre les demandes fetes des del Sud, que representen una visió reduccionista del desenvolupament i que la seva definició es concentra massa estrictament en els sectors socials. 

Referències

Nacions Unides, web temàtica 

 

Nacions Unides, Campanya del Mil·lenni a Espanya  

 

Save the Children, Tras los objetivos de desarrollo del Milenio: estableciendo las opciones y los elementos esenciales para un nuevo marco de desarrollo en 2015, 2012 

Termes associats

Agenda Post 2015, Declaració de París, Agenda d'Acció d'Accra, Fons Globals, Indicador d'Acompliment

Equivalència en anglès

Millennium Development Goals (MDG)

Categoria

Eficàcia de l'ajut

OFIMUDES: Organismes Financers Multilaterals de Desenvolupament

Definició

En general, es considera organismes multilaterals de desenvolupament el conjunt d'institucions internacionals de base governamental, l'activitat de les quals, o almenys una part significativa d'aquesta, es dirigeix ​​a promoure el desenvolupament en els països receptors d'Ajut. Cal distingir entre organismes no financers (OMUDES) i financers (OFIMUDES). La diferència entre els uns i els altres rau en la seva naturalesa: els OMUDES tenen una estructura i un funcionament que, salvant les distàncies, és equivalent a la de les agències nacionals dels països donants (AECID a Espanya, DFID al Regne Unit, etc.), i els OFIMUDES, en canvi, s'assemblen més a un banc, els accionistes del qual són els governs dels estats membres, i amb unes activitats que tendeixen a orientar-se cap a la concessió de préstecs concessionals i cap a l'ajuda reemborsable.

Dins dels OFIMUDES, poden distingir-se tres tipus d'institucions diferents:

i. Bancs de desenvolupament.- Proporcionen capital als països prestataris que els componen perquè emprenguin projectes de desenvolupament. Els destinataris de l'ajuda són, per tant, els estats, que ofereixen com a garantia el capital subscrit en el banc. Exemple: Grup Banc Mundial.

ii. Fons especials.- Actuen per mitjà de donacions i crèdits tous, dirigits als països més pobres. Es financen amb càrrec a les dotacions aportades pels països donants (denominades reposicions) i amb una part dels beneficis que obtenen els bancs de desenvolupament. Exemple: Fons Africà de Desenvolupament, pertanyent al Banc Africà de Desenvolupament.

iii. Institucions financeres internacionals dedicades al desenvolupament del sector privat.- En lloc de donar suport al sector públic, com els anteriors instruments, aquestes institucions recolzen el sector privat dels països en vies de desenvolupament, concedint-li crèdits, prestant-li garanties o adquirint-ne participacions de capital. És un vehicle apte per involucrar, en la política de cooperació, els inversors privats i les entitats financeres dels països desenvolupats. El major organisme d'aquest àmbit és la Corporació Financera Internacional, que pertany al Banc Mundial.

Valoració

Als OFIMUDES, els afecten les mateixes crítiques que als OMUDES (consulteu l'entrada següent d'aquest glossari). A aquesta crítica, cal sumar-hi l'associada a l'Ajut reemborsable (consulteu l'entrada corresponent), amb el rerefons de l'ànim de lucre de la seva activitat. Entre els punts positius dels OFIMUDES, però, cal reconèixer que propicien la implicació d'interessos privats en l'ajuda al desenvolupament i que, de vegades, actuen com a prestamista d'últim recurs, en intervenir en països que no tenen accés a altres fonts de finançament.

Exemple: El Grup Banc Mundial (GBM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) són els OFIMUDES més representatius, amb un àmbit global d'actuació. A l'àmbit regional, és molt important la tasca dels bancs de desenvolupament, entre els quals destaquen el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Banc Africà de Desenvolupament (BAfD), el Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD) i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD).

Referències

OCDE, Multilateral Aid Report, 2012 

 

OCDE, What do we know about multilateral aid?, 2014 

Termes associats

Fons Fiduciari, Fons Global, IPPAE, IADMI, OFIMUDES, Ajut Multibilateral, Ajut Multilateral, Condicionalitat de les Polítiques Públiques

Equivalència en anglès

Development Multilateral Financial Institutions

Categoria

Gestió de l'ajut

OMUDES: Organismes Multilaterals de Desenvolupament

Definició

En general, es considera organismes multilaterals de desenvolupament al conjunt d'institucions internacionals de base governamental, l'activitat de les quals, o almenys una part significativa d'aquesta, es dirigeix ​​a promoure el desenvolupament en els països receptors de l'ajuda. Cal distingir entre organismes no financers (OMUDES) i financers (OFIMUDES). La diferència entre els uns i els altres rau en la seva naturalesa: els OMUDES tenen una estructura i un funcionament que, salvant les distàncies, són equivalents als de les agències nacionals dels països donants (AECID a Espanya, DFID al Regne Unit, etc.), i els OFIMUDES, en canvi, s'assemblen més a un banc, els accionistes del qual són els governs dels estats membres, i amb activitats que tendeixen a orientar-se cap a la concessió de préstecs concessionals i cap a l'ajuda reemborsable.

Dins dels OMUDES, trobem tres tipus d'institucions diferents:

  • Agències especialitzades.- Presten assistència als països socis en àrees temàtiques definides, finançant-se mitjançant aportacions obligatòries dels estats membres. També poden rebre aportacions voluntàries per a accions o programes específics. Exemple: l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
  • Fons i programes.- Es financen únicament mitjançant aportacions voluntàries i operen sovint com a fons fiduciaris. Exemple: el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).
  • Institucions orientades a l'Ajut humanitari.- Actuen en auxili de la població en situació crítica, com a conseqüència de conflictes armats o desastres naturals. El cas més representatiu és el de l'Oficina del Coordinador de l'ONU per a Assumptes Humanitaris (OCHA).

Valoració

El sistema d'OMUDES ha crescut espectacularment en les dues últimes dècades. Si hi incloem també els OFIMUDES, trobem que  en l'actualitat operen més de 200 organismes multilaterals de desenvolupament, que canalitzen al voltant del 40% de l'AOD comptabilitzada per l'OCDE. Es pot parlar d'un creixement desproporcionat d'agències, de fons i de programes, amb la conseqüent fragmentació de l'Ajut i un increment dels costos de transacció i de la càrrega administrativa. Conscient de la magnitud del problema, el punt 25è de l'Acord de l'Aliança de Pusan (2011) advoca per una disminució del nombre d'OMUDES sense reduir el volum ni la qualitat dels recursos destinats a la cooperació.

La multiplicació d'aquests inconvenients i ineficiències fa que s'oblidin els avantatges que comporta la canalització de l'AOD a través d'OMUDES, que s'ampliarien en el cas de dur-se a terme una racionalització del sistema actual: economies d'escala, aplicació d'uns principis uniformes, neutralitat política i alineament, concentració de recursos i coneixement, costos de transacció menors que l'ajuda bilateral, contribució als béns públics globals, harmonització entre donants, etc.

Exemple: Alguns exemples d'OMUDES integrades dins del sistema de les Nacions Unides són: el PNUD, el PNUMA (medi ambient), el programa Hábitat, l'ACNUR (refugiats), UNICEF (infància), l'OCHA, el PMA (Programa Mundial d'Aliments), el CERF (respostes d'emergència), la FAO (alimentació i agricultura), l'OIT (treball), l'OMS (salut), l'UNDPKO (missions de pau dels Cascos Blaus), etc.

Referències

OCDE, Multilateral Aid Report, 2012

 

OCDE, What do we know about multilateral aid?, 2014 

Termes associats

Ajut Multibilateral, Ajut Multilateral, Fons Fiduciari, Fons Global, OFIMUDES

Equivalència en anglès

Development Multilateral Institutions

Categoria

Gestió de l'ajut

ONGD: Organització No Governamental de Desenvolupament

Definició

Organitzacions privades sense ànim de lucre que poden organitzar-se en l'àmbit local, nacional o internacional, i que tenen com a finalitat o objecte exprés la realització d'activitats relacionades amb els principis i objectius de la cooperació internacional per al desenvolupament. A Catalunya, trobem ONGD que treballen únicament en països en vies de desenvolupament, així com d'altres que també actuen contra la desigualtat i la pobresa dins les nostres fronteres. També hi ha ONGD que, a més a més, duen a terme iniciatives de sensibilització social (com l'educació per al desenvolupament). A més de ser executores de projectes, les ONGD són interlocutores de l'Administració per al disseny i seguiment de la política espanyola de cooperació, i estan representades en el Consell de Cooperació.

Les ONGD es financen per mitjà d'aportacions privades (quotes de socis, donacions particulars, activitats de captació de fons, etc.) i de subvencions públiques (anuals o a través de convenis). Els fons que reben per aquest últim mitjà es computen generalment com a Ajut Oficial al Desenvolupament.

Valoració

Les ONGd són l'actor principal de la societat civil en la lluita contra la pobresa global i contribueixen activament a la cooperació per al desenvolupament, ja que recapten fons públics i privats, executen programes o projectes específics finançats per l'AOD i complementen l'acció pública. A més, enforteixen la democràcia i el paper de la societat civil en els països socis i donats en què operen, i acosten la política de cooperació als ciutadans per mitjà de l'educació per al desenvolupament.

Les ONGD han d'ajustar-se, en el decurs de la seva actuació, a un codi de conducta i, com a destinatàries de fons públics, són responsables de retre comptes davant dels ciutadans i dels poders públics.

En paral·lel al fet que la seva tasca és cada vegada més valorada en l'àmbit internacional i que la seva veu és té cada dia més en compte en els fòrums sobre l'eficàcia de l'ajuda, les retallades de l'AOD a Espanya han provocat la desaparició de moltes d'elles i han generat, a les que queden, una gran incertesa envers el futur. Encara més greus que les mateixes retallades són els impagaments de les subvencions aprovades per a projectes ja executats, per part de determinades administracions autonòmiques i locals, fet que ha provocat el col·lapse financer de diverses ONGD.

Exemple: Oxfam Intermón és una ONGD amb presència a 41 països del món, amb quatre àmbits principals d'activitat: programes de desenvolupament, acció humanitària, comerç just, i campanyes i educació. Se'n pot consultar la memòria anual d'activitats en aquest enllaç

Referències

Web AECID sobre les ONGD 

 

Termes associats

Educació per al Desenvolupament, Subvencions a les ONGD

Equivalència en anglès

NGT: Non Governmental Development Organizations

Categoria

Gestió de l'ajut