Glossari

Definicions

Sector

Definició

Conjunt d'activitats de desenvolupament que s'agrupen generalment amb fins d'acció pública, com ara la salut, l'educació, l'agricultura, el transport, etc. Segons el CAD de l'OCDE, per saber el sector al qual va destinada una determinada intervenció de desenvolupament cal respondre a la pregunta: ¿Quina àrea específica de l'estructura econòmica i social del país receptor es pretén promoure?. No es tracta, per tant, d'analitzar el tipus de béns que es proporcionen, sinó la finalitat que es persegueix. El CAD estableix una classificació sectorial que han de seguir els països donants en reportar les seves actuacions de cooperació, diferenciant-ne els sectors (3 dígits) dels codis CRS (5 dígits). Així mateix, s'hi distingeix l'ajuda sectorialment especificable (sectors 100-400) de l'ajuda sectorialment no especificable (la resta).

Valoració

Igual que les intervencions de desenvolupament en un país soci han de venir precedides d'un enfocament estratègic i global, el mateix es pot dir de les intervencions que es duen a terme en un sector determinat. Fins al 2012, la cooperació espanyola establia els sectors prioritaris d'actuació per mitjà dels plans directors, mentre que el MAEC elaborava els documents de planificació estratègica per sectors específics (per exemple, l'acció humanitària, l'educació, el gènere o la governabilitat) i l'AECID programava plans d'actuació sectorial. L'enfocament ha canviat a partir del IV Pla Director (2013-2016), que a diferència dels cicles anteriors, que estructuraven l'acció al voltant de prioritats sectorials, temàtiques i instrumentals, es limita a donar unes vagues orientacions generals (pàg. 17 del Pla).

Exemple: Un exemple d'actuació de la cooperació espanyola orientada a un sector específic (sector 140 del CAD) és el Fons de Cooperació per a Aigua i Sanejament (FCAS), conegut com el "Fons de l'Aigua". Va ser creat a finals de l'any 2007 amb l'objectiu, dins del marc general dels ODM, de fer efectiu l'accés a l'aigua i als serveis de sanejament per a milers de persones de l'Amèrica Llatina i del Carib. Encara que Espanya es va comprometre a desemborsar, per mitjà d'aquest fons, un total de 1.500 milions de dòlars en quatre anys (uns 1.100 milions d'euros al canvi de l'època), el programa es va interrompre el 2011 amb a penes 760 milions d'euros desemborsats. El 2014 estava previst que el FCAS financés dues actuacions a l'Amèrica Llatina.

Referències

CAD-OCDE, Purpose Codes: sector classification 

SGDIC (MAEC), Plan Director de la Cooperación Española 2013-2016, Comunicación 2014 

Termes associats

Concentració Geogràfica i Sectorial, Enfocament de Programes, Serveis Socials Bàsics

Equivalència en anglès

Sector

Categoria

Gestió de l'ajut

Serveis Socials Bàsics

Definició

Són Serveis Socials Bàsics (SSB) aquells que es destinen a cobrir les anomenades 'necessitats socials bàsiques' (NSB) i que, segons el CAD de l'OCDE, inclouen els següents epígrafs de la classificació sectorial: els sectors 112 (educació bàsica), 122 (salut bàsica) y 130 (programes i polítiques sobre població i salut reproductiva), i els subsectors (CRS) 14030 (abastiment d'aigua potable, sanejament bàsic i sistemes menors) i 16050 (ajuda multisectorial per als serveis socials bàsics).

Valoració

La Cimera Social de Copenhaguen de 1995 és el primer compromís seriós per part de la comunitat de donants per destinar l'ajuda internacional a la cobertura de NSB, posant el focus de l'ajuda en les persones i prioritats humanes, amb l'objecte de produir un impacte directe en la vida dels habitants dels països beneficiaris. Després d'això, el 1996 el "Consens d'Oslo sobre la iniciativa 20/20" va determinar dos objectius: que els països donants destinarien el 20% de l'AOD sectorialment especificable a SSB, i que els països socis invertirien el 20% de la despesa pública també en SSB.

La Cimera del Mil·lenni de l'any 2000, que va establir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, marca la fita següent, ja que cinc dels vuit grans objectius que hi són definits tenen una relació directa amb els SSB: 1) eradicar la pobresa extrema i la fam; 2) aconseguir l'educació primària universal; 4) reduir la mortalitat infantil; 5) millorar la salut materna, i 6) combatre el VIH de la SIDA, el paludisme i altres malalties.

A partir d'aleshores, els SSB s'han anat consolidant com una prioritat per als països donants, amb un pes creixent dins del pressupost de l'ajuda. Des de l'any 2006, més del 20% de l'ajuda sectorialment especificable, reportada al CAD, es dedica a SSB, amb les excepcions dels anys 2010 i 2011, en què es va quedar en el 19%. No obstant això, l'anàlisi estadística mostra una certa ineficàcia en la seva distribució geogràfica, ja que els països que tenen més mancances de SSB no són els que més recursos reben.

Referències

Muñoz, Y.; Torres, M, La Ayuda Oficial al Desarrollo en Servicios Sociales Básicos, 2012 

OCDE, Estadístiques sobre l'AOD  

Termes associats

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Pla Director de Cooperació Espanyola, Sector

Equivalència en anglès

Basic Social Services

Categoria

Eficàcia de l'ajut

Sortida Responsable

Definició

Procés pel qual un país donant retira l'Ajut bilateral a un país o a un sector de manera planificada, gradual i coordinada amb el país soci, establint comunicació amb totes les parts interessades en el procés. La sortida es pot deure a diversos motius: 

  • El país soci ja no necessita l'ajuda, per la qual cosa es dissenya una estratègia de sortida que sol contemplar el manteniment de relacions polítiques i comercials intenses entre els dos països.
  • Canvis en la planificació estratègica del país donant, que revisa els criteris de selecció d'un país o un sector com a prioritaris. Aquest motiu sol vestir-se com una aposta per una major concentració geogràfica i/o sectorial, com ha passat a Espanya amb el trànsit entre el III i el IV Pla Director.
  • Altres vegades el país donant utilitza com a pretext la falta de governança o de democràcia en el país soci, o bé la mala gestió dels fons. En aquestes circumstàncies, la sortida sol ser més sobtada que responsable, ja que solen patir-les els estats qualificats com a fràgils, de baixa resiliència. És en aquests casos, per tant, quan els països donants han de posar més cura en els processos de sortida.

Valoració

Quan un país donant pren la decisió d'abandonar la cooperació en un sector i, sobretot, en un país determinat, ha de ser conscient de l'impacte negatiu que pot ocasionar sobre els seus objectius de desenvolupament i actuar, per tant, d'una manera responsable. Són freqüents els casos en què aquesta sortida es produeix de manera precipitada i sense establir un diàleg i una coordinació amb el país soci. Per evitar-ho, hi ha una sèrie de principis que han de guiar el procés, entre els quals destaquen: l'alineament màxim amb les estratègies, els procediments i les capacitats del país soci; les consultes constants amb les administracions del país soci i la comunicació fluida amb totes les parts interessades (incloent-hi, per tant, les organitzacions de la societat civil); la documentació dels resultats en diversos àmbits; la predictibilitat; l'establiment d'un calendari realista, etc.

Referències

SGCID (MAEC), Plan Director de la Cooperación Española 2013-2016. Comunicación 2014 

Termes associats

Concentració Geogràfica i Sectorial, Pla Director, Previsibilitat de l'Ajut, Prioritats Geogràfiques de la Cooperació Espanyola

Equivalència en anglès

Responsible Exit

Categoria

Gestió de l'ajut

Subvencions a les ONGd

Definició

Molt sovint, les entitats públiques manquen dels mitjans tècnics i humans o de l'experiència necessaris per dur a terme determinades intervencions de desenvolupament. Per aquest motiu, financen amb fons públics l'activitat de les Organitzacions no Governamentals de Desenvolupament, que es comprometen a executar intervencions concretes a càrrec del pressupost consignat.

Com succeeix amb d'altres subvencions públiques, el sistema es basa en la concurrència competitiva entre les diferents ONGD, que presenten sol·licituds per a les convocatòries obertes. En l'àmbit estatal (AECID), es distingeixen tres tipus de convocatòries: per a accions,  a les quals pot presentar-se qualsevol ONGD; per a projectes, que tenen una durada màxima de 2 anys i estan restringides a les ONGD espanyoles amb 5 anys d'experiència, com a mínim, i per a convenis, que són intervencions estratègiques de major pressupost i d'una durada inferior a 4 anys, restringides a les ONGD espanyoles qualificades.

Les Comunitats Autònomes i alguns ajuntaments també formulen les seves convocatòries de subvencions, amb una operativa molt semblant a l'estatal.

Valoració

Les subvencions públiques són un instrument de desconcentració de les accions de desenvolupament que permeten optimitzar l'ús dels recursos, aprofitant l'experiència en el terreny i el saber fer de les ONGD. Per descomptat, aquestes són responsables del bon fi del pressupost lliurat, i han de retre comptes de la seva actuació i orientar la seva gestió a l'obtenció de resultats, com fan les entitats públiques.

En els últims anys, hem assistit a una caiguda precipitada en la concessió de subvencions, tant pel que fa al pressupost global, com al nombre d'entitats beneficiàries. En el cas de l'AECID, per exemple, el 2013 va finançar les ONGD amb 118,3 milions d'euros, menys de la meitat dels 238,8 milions concedits el 2010. Així mateix, el maig del 2014 l'AECID va aprovar els convenis amb les ONGD per al període 2014-2017, amb un pressupost total de 170 milions d'euros; a tall de comparació, entre el 2010 i el 2013, es van executar 518 milions d'euros en subvencions canalitzades a través de convenis.

Les caigudes en el cas de les subvencions autonòmiques han estat fins i tot majors, i han vingut acompanyades, en molts casos, d'impagaments o de greus retards en les subvencions concedides, el que compromet la viabilitat financera de nombroses ONGD, que ja han emprès les intervencions de desenvolupament avançant els fons dels seus propis recursos.

Referències

AECID.- Informe ONGD 2013

AECID, Relación de convenios aprobados (període 2014-2017) 

Termes associats

ONGd

Equivalència en anglès

Subvention to NGT

Categoria

Gestió de l'ajut